Quantes vegades apareix la tristor en les nostres vides! Jesús mateix la va experimentar, va voler compartir fins al fons les realitats més doloroses. Però no va voler restar en la tristesa: hi havia quelcom que l'empenyia: Déu és amor i estima entranyablement a cadascun dels seus fills. No podem oblidar l'amor intens entre el Pare i el Fill: "Aquest és el meu Fill estimat: escolteu-lo." En la nostra vida som cridats a viure amb aquesta certesa: Déu ens estima!.

SENTO A L'ÀNIMA UNA TRISTOR
Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles: Seieu aquí mentre jo prego. Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, i els digué: Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu. S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. Mc 14, 32-35

Reflexió
La tristor pot ser originada per trobar-nos centrats en nosaltres mateixos: tenir en compte només el nostre jo, o bé per realitats que, objectivament ens fan mal a nosaltres o al altres. També pot ser deguda a alguna malaltia. Quan m'entristeixo, per què ho faig?
Me n'adono que no és bo ni positiu donar voltes als meus problemes i que l'actitud correcta seria confiar en Déu i cercar sempre el bé dels altres?
Crec realment en l'amor que Déu em té a mi i als altres?

Altres textos
2 Co 7, 8-13
He 12, 9-13
2 Co 2, 4-9
Mc 3, 1-6
Ef 4, 29-32

SALM 31
Encara que no vulguem deixar-nos posseir per la tristor i encara que sabem que el camí és l'abandonament a les mans de Déu, sovint ens costa fer-ho . Aquest salm ens pot ajudar en aquests moments. Déu sempre es troba al nostre costat i vol omplir-nos del seu amor.

En tu, Senyor, m'emparo,
que no en tingui un desengany.
Treu-me del perill, tu que ets bo,
escolta'm, no triguis a alliberar-me;
sigues el meu castell inexpugnable.
Ets per a mi penyal i plaça forta;
guia'm, encamina'm per amor del teu nom,
treu-me del llaç que m'han parat,
ets tu qui em defensa.
Confio el meu alè a les teves mans;
tu, Senyor, Déu fidel, m'has rescatat.
Amb quin goig celebraré el teu amor!
T'has adonat del meu sofriment,
has vist en perill la meva vida
i no m'has deixat caure a les mans de l'enemic;
és ample el lloc on fas descansar els meus peus.
Compadeix-te de mi, Senyor,
que la desgràcia ha caigut damunt meu!
De tristor se'm consumeixen els ulls,
el cor i les entranyes.
La meva vida s'esgota en les penes;
els meus anys, en el dolor;
decau el meu vigor de tant sofrir,
se'm consumeixen les forces.
Però jo confio en tu, Senyor,
et dic: «Ets el meu Déu,
tens a les mans el meu destí.»
Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada,
salva'm per l'amor que em tens.