PREGAR DES DE L'EXPERIÈNCIA MODERNA

· Pregar en el món modern

El cosmos, obra del Creador, sempre ha estat per al creient signe, rumor i reflex de la presència de Déu. Una invitació a la lloança: "Senyor, Déu nostre, com és d'admirable el teu nom en tota la terra!" (Sal 8, 2). Per això, Sant Bonaventura convidava així el creient :"Aplica el teu cor per a veure, escoltar, lloar, estimar i reverenciar, enaltir i honorar en totes les coses el teu Déu."
La ciència i la tècnica modernes han modificat la nostra relació amb la natura, però no tenen per què impedir la lloança al Creador, sinó més aviat aprofundir-la i enriquir-la.
A mesura que coneixem millor els secrets del món i som més capaços d'utilitzar les seves possibilitats, hauríem de ser més religiosos, admirar més la saviesa i la bondat de Déu, i sentir més gratitud per la confiança i generositat que ha tingut amb nosaltres.

· Pregar des de la ciutat moderna

No és estrany que més d'una persona fugi de la ciutat buscant un "un lloc retirat per a pregar" (cfr. Mc 1, 35).Però la solució no pot ser només en aquestes sortides periòdiques. Déu és on són els homes; és enmig de la ciutat. A més, hem de "pregar sempre, sense defallir" (Lc 18, 1).
Pregar a la ciutat requereix assegurar unes condicions. Parlarem d'això més endavant. Ara volem recordar que aquesta vida moderna pot i ha d'alimentar la nostra oració. Oració de súplica i d'intercessió per a tots els que pateixen, tot i que siguin persones desconegudes que es creuen en el nostre camí. Oració de lloança i acció de gràcies per tot el que significa dignificació de la vida i servei als més necessitats. Oració de petició de perdó. Oració que condueix al compromís concret per a una vida més justa i humana per a tots.

PREGAR EN UN MÓN INJUST

· Pregar per i amb els pobres

No podem pregar al Pare girant-nos d'esquena a tots els que pateixen. Hem d'aprendre a pregar, no només pels pobres i desgraciats, sinó també a pregar amb ells. L'oració ha d'ajudar-nos a combatre la nostra tendència a fugir, quasi com per instint, de la companyia dels que pateixen. Ens ha de despertar de l'apatia i de la indiferència davant del dolor aliè.

· L'oració il·luminada per la justícia

Mai insistirem prou en l'advertiment de Sant Joan: "Si diem que estimem Déu, el qual no veiem, i no estimem els germans que tenim al nostre costat, som mentiders" (cfr. 1 Jn 3, 11-18; 4, 11-21). L'oració ens ha d'ajudar a descobrir el nostre pecat i la nostra complicitat. Ha d'enfortir la nostra resistència a col·laborar amb la injustícia. Més encara. Ens ha de sensibilitzar i comprometre a donar passos, per petits que siguin, per a fer un món més just. Tot i que no sempre sigui l'experiència més gratificant, la lluita per la justícia en les seves diferents formes pot ser avui el gest més necessari de l'amor a l'ésser humà. Des d'aquesta acció, la nostra oració pot quedar il·luminada d'una nova manera.

PREGAR EN UNA SOCIETAT NECESSITADA DE RECONCILIACIÓ

L'oració no ha de ser mai un exercici religiós per a les persones que no saben o que no s'atreveixen a fer res més eficaç per a la pacificació. Menys encara, un tranquil·litzant que ens alleugereixi de la nostra passivitat o inhibició. No resem a Déu perquè ens resolgui els conflictes que nosaltres hem generat. Al contrari, preguem per a escoltar els desigs de pau que ell abriga per a nosaltres, amb la finalitat de descobrir millor les nostres resistències i obstacles.
Si l'oració és trobada veritable amb Déu, no porta a la passivitat, sinó que apressa a buscar la pau i a treballar incansablement per tal d'aconseguir-la. Aquesta construcció de la pau comença en el cor de cadascú. Perquè en el cor es genera la violència i d'ell sorgeix el ressentiment, l'agressivitat, el fanatisme o la intolerància. L'oració purifica la nostra actitud interior i ens disposa per a la reconciliació. Ens fa més sensibles a qualsevol injustícia. Més propers al patiment de les víctimes. Més lliures per a defensar la veritat. Més capaços per al perdó.