A vegades ens pot semblar que nosaltres no tenim enemics i que, per tant, no podem aplicar aquestes paraules de Jesús. Però, realment estimem profundament tothom? Seríem capaços de perdonar tothom? Les paraules de Jesús són ben clares: estimar fins i tot els enemics és el nostre distintiu de cristians. Déu fa sortir el sol sobre bons i dolents, com podem nosaltres, doncs, fer diferències? Les simpaties humanes són normals, però no podem oblidar que l'actitud de fons requereix aquesta obertura plena fins i tot als que fan mal.

SIGUEU PERFECTES
Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial. Mt 5, 43-48

Reflexió
Tinc una actitud d'obertura envers tothom?
Sóc capaç de perdonar els qui em fan mal a mi o a d'altres?
Me n'adono que la perfecció a la que Déu em crida és la de l'amor total?

Altres textos
Rm 12, 14-21
Mt 5, 38-42
Mt 7, 1-5
Mt 17, 24-27
Mt 25, 31-40

SALM 102
La història del poble d'Israel és una mica com la nostra: hi ha moments bons i moments dolents. Moments de patiment i moments de felicitat. El salmista ens explica un dels moments durs i difícils: els enemics els tenen dominats, se senten impotents. Aquesta sensació també es fa present moltes vegades en les nostres vides: respecte a la injustícia envers nosaltres o la injustícia envers els altres. Cal creure que la força de l'amor és més gran que la del mal encara que de moment no puguem constatar-ho.

Escolta, Senyor, la meva pregària,
que el meu clam arribi fins a tu.
No m'amaguis la mirada
en hores de perill;
sempre que t'invoco,
escolta atentament,
no triguis a respondre'm.
Els meus dies s'esvaeixen com el fum,
es consumeixen com les brases els meus ossos,
el meu cor s'asseca com l'herba segada,
no tinc esma de menjar el meu pa;
a força de plànyer-me,
la pell se m'encasta als ossos.
Tot el dia els enemics m'escarneixen,
en to de burla juren pel meu nom.
Però tu, Senyor, regnes per sempre
i es perpetua de segle en segle el teu record.
Aixeca't i tingues pietat de Sió,
que ja és temps de compadir-te'n, ja n'és l'hora!
Els teus servents estimen les seves pedres,
els fa llàstima la seva pols.
Els estrangers respectaran el nom del Senyor,
tots els reis del món, la seva majestat,
quan el Senyor restaurarà Sió
i manifestarà la seva glòria,
quan escoltarà l'oració dels desvalguts
i farà cas de les seves pregàries.
Que quedi escrit això per a les generacions que vindran,
i el poble creat de nou lloarà el Senyor dient:
«El Senyor mira des de les altures del cel,
des del seu lloc sagrat guaita la terra,
per escoltar el plany dels captius,
per alliberar els condemnats a mort,
perquè anunciïn el seu nom a Sió,
a Jerusalem, la seva lloança,
quan s'hi apleguin pobles i reialmes
per donar culte al Senyor.»
Al principi vas assentar la terra,
i el cel és obra de les teves mans;
ells passaran, però tu perduraràs.
Els fills dels teus servents viuran segurs,
els seus descendents es mantindran a la teva presència.