Si hi ha un manament essencial donat per Jesucrist és aquest: ESTIMA. És el que deia Sant Agustí: "Estima i fes el que vulguis". Però és una estimació molt exigent: és una estimació de veritat i no amb paraules, és l'estimació de rentar els peus com va fer Jesús i arribar a donar la vida si calgués. I donar la vida és quelcom que s'ha d'anar fent en les petites coses de cada dia, amb generositat profunda fins i tot en els nostres pensaments. I, com sant Pau exhorta a Timoteu, esdevenint un model d'estimació pels que ens envolten.
SIGUES FIDEL EN L'AMOR
Que ningú no t'hagi de menysprear perquè ets jove; al contrari,
sigues per als fidels un model en el parlar, en la conducta, en l'amor,
en la fe, en la integritat. Mentre esperes que vingui, dedicat a llegir
l'Escriptura, a exhortar i a instruir. No et desentenguis del do que Déu
et va concedir en virtut de les paraules profètiques i de la imposició
de les mans feta pel col·legi dels qui presideixen la comunitat.
Posa-hi tot l'interès, no te'n despreocupis; que tothom vegi com
progresses. Vetlla sobre tu mateix i sobre allò que ensenyes. Persevera-hi.
Fent-ho així et salvaràs a tu mateix i salvaràs els
qui t'escolten. 1Tm 4, 12-16
Reflexió
Com compleixo el manament de Jesús?
Arriba la meva estimació als petits detalls del dia a dia?
Entenc la frase de St. Agustí "Estima i fes el que vulguis"?
Potser puc comentar-la amb la persona que m'acompanya espiritualment o
en el grup de reflexió.
Altres textos
Jn 13, 12-15
1 Te 4, 9-12
1 Jn 3, 11-12
1 Jn 3, 18-24
1 Tm 6, 11-16
SALM 119
Tenir presents els manaments del Senyor és el que el salmista fa
sabent que, a vegades, és feble i que cau però confia en
el Senyor i li demana: vine a buscar l'ovella perduda. Confiança
absoluta en Déu. "Jo he escollit els teus preceptes",
Déu no imposa, proposa. Malgrat el nostre desig de seguir-lo no
sempre responem amb amor. Que puguem dir com ell: anhelo que em salvis.
Que el meu clam arribi fins
a tu, Senyor,
dóna'm seny com vas prometre;
deixa entrar al teu davant la meva súplica;
tal com vas prometre, allibera'm.
Tinc a flor de llavis la lloança,
perquè em fas aprendre els teus decrets.
La meva llengua canta les teves promeses;
tots els teus manaments són justos.
Que la teva mà estigui a punt per a ajudar-me;
jo he escollit els teus preceptes.
Anhelo que em salvis, Senyor;
la teva Llei em farà feliç.
Que visqui la meva ànima i et lloï
i que el teu judici em defensi.
M'havia allunyat com una ovella perduda:
vine a buscar el teu servent,
que jo no oblido els teus manaments.
