És clar que tota la nostra vida ha de ser expressió d'amor a Déu i als germans. També és cert, però, que moltes vegades s'ha d'explicitar amb actes concrets i formes organitzades per atendre aquells que més ho necessiten. Potser ens cal aturar-nos i pensar quin temps estem dedicant als més desprotegits. Càritas és una de les organitzacions del bisbat que vetlla pels més pobres. Coneguem-la i participem-hi des de la pregària, l'ajut econòmic o de temps.

CÀRITAS: UN ESTIL DE TREBALL

Càritas Diocesana treballa per què els pobres surtin de la seva pobresa. Que arribin a tenir una vida autònoma i es puguin valer per ells mateixos. Però aquest no és solament un problema de tipus econòmic, sinó també cultural, de valors, d'actitud personal. La tasca que fa té, doncs, una dimensió pedagògica, de constància en l'acompanyament, d'adaptació al ritme de les persones, a més d'ajuda econòmica. Tot això es fa a partir d'un acolliment obert i sense discriminacions. Càritas per la intervenció social elabora uns programes de treball amb uns objectius concrets, a fi de respondre a les necessitats i demandes que es detecten en el treball de cada dia. També preveu recursos humans de professionals i voluntaris, així com els econòmics necessaris per a obtenir els objectius assenyalats.

Càritas és un bon observatori de les necessitats socials, tant a través de les famílies que s'hi dirigeixen directament, com a través de les peticions d'ajuda econòmica que hi arriben d'altres serveis, públics i privats.
No totes les persones i famílies que demanen ajuda a Càritas estan en el mateix grau de pobresa, ni la pobresa ha tingut les mateixes repercussions en totes elles; però ens trobem amb persones que passen gana, que estan a punt de perdre o que ja han perdut el pis on vivien, per falta de pagament del lloguer, que es van endarrerint en el pagament dels rebuts de l'aigua, la llum, el gas, etc. Aquestes persones caminen cap a la marginació i l'exclusió social.

Les persones que es consideren excloses, i ho són realment, tenen molts problemes que no provenen solament de la manca d'ingressos econòmics, sinó també de les dificultats personals o estructurals per a beneficiar-se dels serveis amb igualtat de condicions amb els altres ciutadans, com són: alternatives educatives, formació per al treball, l'accés a l'habitatge...

Aquesta realitat és la que condiciona i orienta el treball social de Càritas. Actualment estem treballant especialment en dues vessants: donar resposta a les necessitats urgents, i buscar la manera de donar els mitjans apropiats a les persones per a arribar a ser independents de les institucions socials, a través de les activitats de formació social i laboral.

Els pobres són per a nosaltres persones concretes amb molts problemes: atur, baix nivell cultural, habitatge insà, malaltia, vellesa, pertànyer a minories ètniques i culturals, ser immigrant.

Molts d'aquests problemes són causats per les injustícies de la nostra societat. Tot el treball social de Càritas està orientat a ajudar les persones que pateixen les conseqüències de la injustícia.

Les activitats de Càritas Diocesana de Barcelona es poden agrupar en cinc programes: servei d'atenció directa, vellesa, infància i famílies, promoció i inserció laboral, migració i altres serveis.

Un altre dels objectius de Càritas és fer de pont entre els qui tenen més i aquells a qui falta el més indispensable. La comunicació de béns ha estat i és una preocupació constant en l'Església.

Càritas tampoc no pot oblidar la denúncia de les situacions de pobresa i d'injustícia que detecta, i això ho fa a través de publicacions periòdiques, intervencions en els mitjans de comunicació, campanyes, etc. També té cura de sensibilitzar la societat sobre els problemes de pobresa que té a prop, i que sovint no es veuen o que es tapen deliberadament.

També és missió de Càritas Diocesana impulsar, orientar i ajudar les Càritas parroquials que estan implantades en la majoria de parròquies.