I DESPRÉS DEL JUBILEU, QUÈ?

El Gran Jubileu de l'any 2000, com totes les festes de més relleu, haurà tingut l'abans i el després. L'abans van ser els tres anys de preparació, que fan fer que ens acostéssim i aprofundíssim en l'obra i el misteri de Crist, per avançar amb Ell, sota l'impuls i el guiatge de l'Esperit, fins Déu el nostre Pare, que és la font abundosa de tots els béns. Així ens vam preparar perquè el Jubileu fos un any de reconciliació, de perdó i de gràcia, per poder cantar el càntic de lloança que constantment s'ha d'elevar de nosaltres a la Santa Trinitat de Déu.

Però ara ens podem preguntar: i després del Jubileu, què? I encara que no sapiguem com acabar de respondre aquesta qüestió -no ens podem inventar el futur-, bé hem de temptejar una resposta.

En primer lloc, i això no ho podem oblidar de cap manera, aquest any en el qual -per damunt dels tràngols que no ens evita la vida de cada dia-, tant de manera comunitària com per estaments o de manera particular hem mirat d'acostar-nos a Déu i als dons que Ell ens ofereix, hem experimentat com la gràcia de Déu davallava a mans plenes sobre nosaltres. Aquesta gràcia no pot restar infructuosa. Aquesta gràcia ha de continuar treballant en nosaltres -nosaltres l'hem de deixar treballar en el nostre cor-, perquè els fruits de reconciliació i de santificació del Jubileu perdurin. Aquest tresor de gràcia, per més que com un bé invisible, romandrà en nosaltres.

Del Jubileu quedarà també en nosaltres, per poca atenció que hi posem, la pràctica més intensa de vida cristiana que hem dut a terme. Ho hem fet a través de la nostra professió de fe en Jesucrist, de la participació més viva en els sagraments, en els pelegrinatges... Tot això hem de procurar que continuï marcant la nostra vida cristiana.

El Jubileu ens ha cridat a la purificació que prové d'aprendre i saber perdonar. Ens ha cridat a una caritat més atenta a les necessitats dels altres i a la creació d'una cultura de la solidaritat internacional. Ens ha cridat a confrontar la nostra fe amb la dels màrtirs de tots els temps. Més enllà del Jubileu, hem de prosseguir els signes de perdó, de caritat, de fe que es consoliden davant els exemples més clars del testimoniatge cristià.

Després del Jubileu cal que tinguem ben present el que diu Joan Pau II en la Dies Domini: "Aquest any i aquest temps especial passaran, a l'espera d'altres jubileus i d'altres commemoracions solemnes. El diumenge, amb la seva solemnitat ordinària, seguirà marcant el temps del pelegrinatge de l'Església fins al diumenge sense posta".

Romandrà el diumenge, el dia que ens fa reviure el goig de la resurrecció del Crist, el dia en què Crist ens fa asseure tots a la seva taula, el dia en què l'aliment de l'eucaristia ens dóna la força per proclamar l'Evangeli als quatre vents.

Queda el diumenge amb tot el que significa el diumenge. Queda el diumenge amb el que té d'expressió de la vida cristiana que va avançant, al llarg de les setmanes i del temps, tot arrelant-nos cada vegada més fondament en la comunió amb Crist Salvador.

Josep Urdeix
Membre de la Comissió Diocesana del Jubileu de l'any 2000