TROBAR-SE AMB DÉU MATEIX

No hem d'oblidar que pregar és dir "sí" a Déu. No és fàcil. La dificultat per a dir aquest "sí" a Déu no es dissimula ni es dilueix darrera expressions de confiança. Aquest assentiment a Déu exigeix, en primer lloc, trobar-se en l'oració amb el mateix Déu, el Déu viu.

· En la presència de Déu

Tot tipus d'oració veritable comença amb un "estic aquí, Senyor". Els mestres de la vida espiritual ho anomenaven "posar-se en presència de Déu". Es tracta de "canviar de nivell", deixar el món de la utilitat i del interessos per a obrir-se a la presència d'aquest Misteri que anomenem Déu. Són moltes les actituds que poden obstaculitzar-nos la trobada, però cap no ho fa tant com l'actitud possessiva i el fet de restar centrats en nosaltres mateixos. Quan la persona és el centre de la seva relació amb Déu, tot ho redueix i ho degrada a la categoria d'objecte, tot ho subordina al seu profit immediat. Com trobar-se amb Déu des d'aquesta actitud? Per a entrar en relació amb ell, la persona ha d'adoptar una posició de disponibilitat i de despreniment.
Pregar exigeix descentrar-nos i obrir-nos al seu amor.

· Amb la nostra veritat

L'oració exigeix netedat de cor, sinceritat i transparència. Cap relació veritable pot establir-se entre un jo fals i Déu. Molt menys, si també la nostra imatge de Déu és falsa. Per a endinsar-se en l'oració és necessari treure'ns les màscares. Com hem d'anar disfressats quan sortim l'encontre amb Déu? Davant d'ell no necessitem ocultar les nostres ferides o el nostre desordre. Tampoc no hem de disculpar-nos dels nostres pecats ni justificar la nostra mediocritat. "Ell sap de què estem fets, es recorda que som fang" (Sal 103 [102], 14). Des d'aquesta veritat ens obrim a ell: "Senyor, tu em sondeges i em coneixes" (Sal 139 [138], 1).

· Buscar Déu

Aquesta sinceritat exigeix buscar Déu més enllà dels mètodes, llibres, oracions i fórmules. Exigeix, a més a més, buscar Déu abans de la nostra pau i consol. No buscar coses, sinó buscar-lo a ell. És també aquesta sinceritat la que ens pot conduir a dir interiorment un "sí" a Déu. Un "sí" petit, humil, potser minúscul, que aparentment no canvia encara en res la nostra vida, però que ens endinsa pel camí de la docilitat a Déu: "Indica'm el camí que he de seguir, ja que aixeco la meva ànima cap a tu" (Sal 143 [142], 8).