Ens hem preguntat abans què era la vida per a nosaltres. Ara cal que ens preguntem què és la vida veritable. Sant Jaume no estalvia paraules ben dures per mostrar com és una vida allunyada de Déu. En canvi, la vida veritable és "pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia". És un bon examen de consciència, no per a lamentar-nos, sinó per a girar novament el cor a Déu i esdevenir persones que viuen coherentment com a fills de Déu.

LA SAVIESA OMPLE DE DOLCESA LES SEVES OBRES
¿Qui de vosaltres es té per savi i entès? Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres! Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat. Aquesta saviesa no ve de dalt, sinó de la terra, de les passions, dels dimonis. Perquè on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de males accions. En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia. El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau. Jm 3, 13-18

Reflexió
Actuo seguint allò que realment em fa créixer com a persona? Sóc coherent en la meva vida?
Contrasto el que penso, el que faig per a saber si la meva resposta de vida és segons Déu? Busco consell, acompanyament?
Rebo el sagrament de la reconciliació com a font de vida que dóna força per viure amb radicalitat la fe?

Altres textos
Sir 37, 8-15
Sav 5, 1-13
Ef 5, 6-20
Pr 4, 20-27
Sav 16, 24-29

SALM 86
"Ensenya'm la teva ruta, Senyor, que m'encamini en la teva veritat" Aquesta pregària la cantem sovint a l'Escola de Pregària, abans de l'Evangeli. Hauria de ser una jaculatòria que féssim de tant en tant en la nostra vida. Cal desitjar conèixer la veritat per a seguir-la perquè això voldrà dir que estimem de cor tant a nosaltres mateixos, com als germans i a Déu mateix. Ell ens mostrarà el camí però cal demanar-li.

Escolta, Senyor, i respon-me,
que sóc pobre i desvalgut.
Guarda la meva vida, que sóc un fidel teu.
Salva, Déu meu, el teu servent
que en tu confia.
Senyor, compadeix-te de mi,
que tot el dia t'invoco.
Dóna aquest goig al teu servent;
a tu, Senyor, elevo la meva ànima.

Tu, Senyor, ets indulgent i bo,
ric en l'amor per a tothom qui t'invoca.
Senyor, escolta la meva pregària,
escolta la meva súplica.
T'invoco en hores de perill
i sé que em respons.

Entre els déus no hi ha ningú com tu,
no hi ha gestes comparables a les teves.
Tots els pobles que has creat, Senyor,
vindran a prosternar-se al teu davant
i glorificaran el teu nom.
Perquè tu ets gran, Senyor,
són prodigioses les teves obres,
tu ets l'únic Déu.

Ensenya'm la teva ruta, Senyor,
que m'encamini en la teva veritat;
que el meu cor tot sencer veneri el teu nom.

Et lloaré, Senyor, Déu meu, amb tot el cor,
glorificaré per sempre el teu nom:
«L'amor que em tens és molt gran,
m'has salvat de la terra dels morts.»
Déu meu, s'han alçat contra mi uns arrogants,
uns violents que no fan cas de tu
volen la meva mort.

Tu, Senyor, Déu compassiu i benigne,
lent per al càstig, fidel en l'amor,
mira'm, apiada't de mi.