Què és la vida? Potser no ens ho hem plantejat mai, vivim sense pensar què vol dir això per a nosaltres. La mateixa vida biològica és un miracle: el creixement continuat, el batec del cor, el funcionament del pensament,...Tot i que tinguin una explicació científica hi ha quelcom de misteri que ho embolcalla. Més encara la vida espiritual: la capacitat d'estimar, la possibilitat d'actuar amb valentia, ... el poder-nos relacionar amb un Déu-Amor que estima els homes "amb bogeria", fins a donar la vida. Crist ens dóna la vida de debò.

ELL ENS HA SALVAT
Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia que abans dels segles ens havia concedit en Jesucrist. Aquesta gràcia, ara ha estat revelada amb la manifestació de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destituït la mort i, per mitjà de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat. 2 Tm 1, 9-10

Reflexió
Què és per a mi la vida?
Com visc? Què és el que mou la meva vida?
Com és la vida que el mateix Jesús em dóna?

Altres textos
Jn 3, 16-21
Jn 4, 10-14
Jud 17-23
Ac 3, 11-16
Jn 5, 36-40

SALM 69
"mira'm, que el teu amor vessa bondat" diu el salmista. El mateix Jesús vessa la seva bondat damunt nostre, vessa la seva vida per a que visquem nosaltres. Però cal demanar-li des de la humilitat: "tu saps les meves nicieses i no desconeixes les meves mancances". Ell ens coneix i per això sempre es manté al nostre costat, sempre es fa present en el nostre camí.

Déu meu, tu saps les meves nicieses
i no desconeixes les meves mancances.
Que per culpa meva no quedin defraudats
els qui esperen en tu, Senyor Déu de l'univers!
Que per causa meva, Déu d'Israel,
no tinguin un desengany els qui et cerquen!

És per tu que aguanto els escarnis
i abaixo els ulls, avergonyit.
El zel del teu temple em consumia
i ara rebo els insults dels qui t'ultratgen.

Jo et prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
respon-me, Déu meu, tu que estimes tant,
tu que salves perquè ets fidel.
Treu-me del fang, que no m'enfonsi;
salva'm dels enemics i de les aigües abismals.
Respon-me, Senyor, tu que estimes tant;
mira'm, que el teu amor vessa bondat.
No em privis de la teva mirada;
cuita a respondre'm, que estic en perill.
Vine al meu costat, defensa'm,
allibera'm dels enemics.

Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor;
li plauran més que una ofrena,
més que un toro i un vedell ja fet.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin;
els qui cerquen Déu es diran:
«Que tingueu llarga vida!»
El Senyor escolta els pobres,
mai no abandona els captius.

Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot el que s'hi mou.

Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà;
hi habitaran els servents del Senyor,
ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els qui estimen el seu nom.