Un Cap d'any diferent !!!
Taizé. Trobada europea de joves a Barcelona.

Qui m'havia de dir que tots aquells joves que el 28 de desembre van arribar a la parròquia carregats de motxilles, amb cara de cansats,... esdevindrien, (i potser sense saber-ho,) l'origen de l'entrega, generositat i alegria de tota una comunitat.
Després de dies de reunions, d'hores de treball en equip, fent cartells, fotocòpies, xerrades... començava la feina de veritat, i amb ella l'atabalament, el nerviosisme, i l'angoixa per fer la feina ben feta i tenir-ho tot coordinat. Però de rerafons hi havia la joia d'acollir, de mostrar un gran somriure a tots aquells joves pels qui portava temps preparant-me. Tot i l'atabalament inicial, vaig poder anar transformant el neguit en gratitud, al veure l'entrega i col.laboració de molts dels joves que arribaven després d'haver fet un viatge llarg i cansat. I al constatar la quantitat de gent de la parròquia que espontàniament va venir a donar un cop de mà: servint cafès, fent de traductors, acompanyant els joves a les cases, o amenitzant l'espera cantant
cançons...
I molts veïns i amics que no els havia estat possible acollir joves a casa seva, però que volien participar i col.laborar en el que fos necessari.

Aquella comunitat amb la que tot just feia quatre dies havia celebrat la vinguda del Fill de Déu, ara no només celebrava la vinguda d'aquests joves, sinó que també els hi obria els braços, acollia la seva peregrinació d'esperança i s'entregava a treballar per ells.

Però la joia no es va quedar aquí, vaig poder sentir-la els dies següents, compartint tots junts la pregària, coneixent les motivacions de persones que treballant pels altres han esdevingut testimonis d'esperança enmig del barri, intercanviant opinions, participant de l'Eucaristia, cantant, dansant i rient junts...

I el millor de tot: Sentir que no era només la meva joia, que no es tractava d'un sentiment personal i individual, sinó poder sentir la joia de tot un col·lectiu, poder respirar aquest ambient d'alegria i participació de tota una comunitat.
I no m'estic referint a quantitat de gent, sinó al sentiment d'esperança i joia que es va crear entre tots. Una unitat que ja dies abans de la trobada havia pogut sentir preparant l'esdeveniment amb altres parròquies, escoles i col·lectius, i que també vaig poder viure participant als actes de Montjuïc. És clar, que impressiona veure 80.000 persones a la fira de Montjuïc fent cua per anar a buscar el dinar, o veure els pavellons de la fira de mostres plens de gom a gom... però el realment impactant, va ser escoltar el silenci que regnava enmig de tanta gent en els moments de pregària. Tots pregant al mateix Déu, cadascú des de la seva realitat, però sentint-nos un sol poble.
I per finalitzar la trobada: l'esclat final. Una festa per rebre el nou mil·leni però també per celebrar l'inici de la nova amistat.
Sense cava, ni raïm, (ni campanades,) però una festa on joves, grans i petits vam cantar, ballar, i estimar.
I l'endemà una altra festa: Eucaristia de comiat, amb ortodoxos, cristians, protestants... i escoltant l'Evangeli amb italià, polonès, lituà, servi, letoni, anglès, i català.
No eren joves "convidats" a la celebració, sinó que ells van esdevenir part de la comunitat. Tots celebrant la nostra fe en el mateix Déu.

Potser no ho sé explicar, i potser molts no ho entendran quan els digui què he
fet aquest cap d'any... però la meva comunitat i jo no hem restat indiferents, i
la parròquia de Sant Josep ha fet un pas més cap a l'acolliment i la unitat.
I no només guardarem el record d'aquests rostres que han passat per la parròquia, sinó que en la pregària el nostre cor vessarà de noms... Andreus, Anna, Irina, Brana, Giorgio, Paolo, ...

MOLTES GRÀCIES a tots !

Núria