"...ajuda'ns a portar una vida d'alegria i senzillesa ..."
Quan em vaig plantejar d'escriure donant testimoni de la meva vida com a jove cristiana, vaig dubtar però al final vaig dir sí, és un repte i, un repte sempre ens ajuda a créixer.

En els anys que corren ara, sembla que està "passat de moda el fet de creure en Déu", ja ningú no ho fa, no queden molts joves que creguin en un Déu que no és demostrable.

Bé, doncs, tot i que les condicions no són les més òptimes, jo crec en un Déu que és Pare-Mare i font d'amor, i intento portar un estil de vida coherent amb aquesta creença.

Penso que és fonamental la pregària, però de manera senzilla, espontània, confiada i sobretot diària; és una conversa amb el Pare que m'estima i té cura de mi com una filla. De tant en tant també és bo compartir les estones de pregària amb els joves de la ciutat. És per això que, un dijous de cada mes, se'ns ofereix la possibilitat d'assistir a l'Escola de pregària, al cor de la catedral ple a vessar, amb gent que no hi cap. A mi personalment m'anima i surto de la catedral mirant la vida d'una altra manera.

També ajuda molt, amb menys freqüència acudir a la crida que es fa a tots els joves per conviure i compartir vivències, com la JMJ de Roma d'aquest estiu. Penso que l'ambient i la convivència ja són moments de pregària que es poden oferir a Déu i és una experiència que carrega les piles "a tope". Aniré acabant perquè no es faci pesat.

En resum, crec que creure en el Déu de Jesús, és anar a contracorrent però val la pena, és molt esperançador.

No sé si compartiu aquesta opinió, però jo ho intento posar en pràctica, començant de nou cada dia.

Helena