PASSIÓ DELS SANTS MÀRTIRS FRUCTUÓS, BISBE, AUGURI I EULOGI DIAQUES, QUE PATIREN MARTIRI A TARRAGONA, EL 21 DE GENER ESSENT EMPERADORS VALERIÀ I GAL·LIÈ. ANY 259

L'any del consolat d'Emilià i Bassus, el 16 de gener, que queia en diumenge, foren presos el bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi. Fructuós s'estava a la cambra quan es van presentar a casa seva els oficials del pretori Aureli, Festuci, Elius, Pol·lenci, Donat i Màxim. En sentir llur trepig s'aixecà i, amb sandàlies mateix, sortí fora a rebre'ls. Els soldats li digueren: "Vine, el governador diu que hi vagis amb els teus diaques". Fructuós els respongué: "Anem, o, si no us fa res, em calçaré". Els soldats digueren: "Calçat, si vols". I tant bon punt arribaren, foren tancats a la presó. Fructuós, confiant segur i content en la corona del Senyor a què era cridat, pregava sense parar. I els germans eren amb ell, li portaven aliments i li feien companyia i li demanaven que pensés en ells.

L'endemà batejà a la presó un germà nostre, de nom Rogacià. Van passar sis dies, a la presó; i el 21 de gener, divendres, els van treure i foren oïts. El governador Emilià digué: "Fes venir Fructuós, fes venir Auguri, fes venir Eulogi". Els contestà: "Ací els tens" de costum. El governador Emilià digué a Fructuós: "Ja has sentit què han manat els emperadors?" Fructuós digué: "No ho sé què han manat, jo sóc cristià." El governador Emilià digué: "Han manat d'adorar els déus" Fructuós digué: "Jo adoro un sol Déu, que féu el cel i la terra i el mar i totes les coses que hi ha en ells". Emilià digué: "Saps que hi ha déus?" Fructuós digué: "No ho sé". Emilià digué: "Ja ho sabràs després". Fructuós girà l'esguard cap a Déu i es posa a pregar interiorment. Emilià digué: "Aquests són de qui es fa cas, aquests són els temuts, aquests són adorats, quan no es tem els déus i no s'adora les imatges dels emperadors". El governador Emilià digué a Auguri: "No te les escoltis les paraules de Fructuós". Auguri digué: "Jo adoro Déu omnipotent". El governador Emilià digué a Eulogi: "¿I tu també adores Fructuós?" Eulogi digué: "Jo no adoro pas a Fructuós, sinó que adoro el mateix a qui Fructuós adora". El governador Emilià digué a Fructuós: "Ets bisbe, tu". Fructuós digué: "Sí que ho sóc". Emilià digué: "Ho fores". I va manar que fossin cremats vius.

I mentre Fructuós amb els seus diaques era portat cap a l'amfiteatre, el poble començà a doldre's del bisbe Fructuós, per causa del molt amor que li tenien, no sols els germans, sinó àdhuc els gentils. Perquè era tal com l'Esperit Sant, per boca de l'apòstol sant Pau, vas d'elecció i el doctor dels pobles, havia declarat que havia de ser. Per això, fins els soldats, sabent que feia via vers una glòria tan gran, més en sentien joia que pena..

Fructuós, un cop a la porta de l'amfiteatre, inspirat per l'Esperit Sant, digué, de manera que el sentiren tant els oficials com els nostres germans: "Ja no us mancarà pastor, i l'amor i la promesa del Senyor ja no podran fallir, ni en aquest món ni en l'altre. Perquè això que esteu veient és feblesa d'una hora". Posats enmig del foc de la terra, el Pare no els faltava, el Fill acudia a llur ajuda i l'Esperit caminava pel mig del foc. I quan es van consumir els cordills amb què els havien lligat les mans, Fructuós, pensant en el costum que tenia quan estava en pregària, s'agenollà, ple d'alegria, segur de la resurrecció, i estenent els braços en forma de la creu del Senyor, pregava a Déu.

Després del martiri, s'aparegué als germans i els exhortà que les cendres de què duts per l'amor, s'havien emparat, fossin restituïdes sense tardança.

O màrtirs benaurats, provats al foc, com l'or preciós, vestits amb la cuirassa de la fe i l'elm de la salut que han estat coronats amb diadema i corona immarcescible. O màrtirs benaurats, que han obtingut en els cels un lloc gloriós, drets a la dreta del Crist, beneint Déu Pare totpoderós i Jesucrist, el seu Fill i l'Esperit Sant. Amén.