Senyor,
"Vós sou compassiu i benigne"
i coneixeu molt bé la meva feblesa.
Sou un Pare que ens estima tendrament
i voleu que els vostres fills assolim
la terra promesa de la vida eterna,
perquè hi puguem gaudir
de la plenitud de l'amor.
Per això, mai no podreu resignar-vos
a la nostra mediocritat i a la infidelitat,
que ens barrarien el camí de la vida.
Us mostreu exigent i ens corregiu;
i ens feu sentir tocs d'alarma,
que ens ajudin a reaccionar a temps.
Us ho agraeixo i us demano que no em deixeu.
Sé que em coneixeu molt bé
i que compreneu la meva feblesa;
per això, confio en Vós i us estimo.
Si, de vegades, em canso i us sóc infidel
no és perquè no cregui en Vós.
Voldria estimar-vos amb tota la vida;
però, em sento feble i em fa por l'esforç.
Doneu-me la força del vostre Esperit.
Ajudeu-me i tingueu paciència!

Primera lectura: Ex 3,1-8a.13-15
Salm: 102
Segona lectura: 1Co 10,1-6.10-12
Evangeli: Lc 13,1-9