PREGAR EN TEMPS D'INCREENÇA

Cal fer oració. No només parlar d'oració. Cal fer oració amb convicció i desigs renovats de buscar Déu en aquests temps en què la seva presència sembla amagar-se més que mai. És precisament en l'oració on pot créixer i reafirmar-se la nostra fe tractant amb Déu de les nostres pors, dubtes i inseguretats.

· Quan Déu s'amaga

Com pregar quan tot sembla imposar un "dens silenci de Déu" ? Aquest silenci pot ser escoltat com una invitació a cercar-lo amb més desig i veritat. "On et vas amagar?" és el crit de creient. És el moment de revisar imatges falses de Déu, purificant la nostra pretensió d'entendre'l, d'explicar-lo i de dominar-lo. És l'hora de perseverar en l'oració patint la seva absència, trobant a faltar la seva presència viva, despertant la fe nus: ¡Qué bien sé yo la fonte que mana y corre, aunque es de noche!".

· En comunió fraterna amb els no creients

L'oració del cristià no pot desentendre's de ningú. Tampoc dels que, víctimes de la indiferència generalitzada, no encerten a creure.
Santa Teresa de Lisieux és un exemple viu d'aquesta comunió fraterna amb els incrèduls. Quan en la seva "nit obscura", la seva fe queda reduïda a un humil "vull creure", Teresa comprèn totes les persones que no encerten a creure, els considera i els anomena amb tota la naturalitat "germans", es dirigeix a Déu "en plural", el resa en el seu nom i demana per a ells amb aquestes paraules: "La teva filla, Senyor, ha comprès la teva divina llum i et demana perdó per als seus germans...No podrà també dir en nom d'ells, en nom dels seus germans: Tingueu pietat de nosaltres, Senyor, perquè som pecadors...?".Des de la seva pròpia prova de fe, Teresa es sent germana dels increients. Fa causa comuna amb ells. La seva oració és compassió, proximitat i intercessió per a ells.