PREGÀRIA
Alts
i Baixos en la pregària
Si fas memòria dels tres últims anys és
possible que constatis que la teva vida de pregària
ha tingut alts i baixos. Èpoques en les que pregaves
quasi cada dia, possiblement al matí o a la nit, que
esperaves aquella estona amb il·lusió, hi entraves
fàcilment i la pregària et resultava planera
i fins emotiva.
Altres èpoques, per contra, en les que mai trobaves
una estona, i quan t’hi posaves, venien fortes distraccions
que envaïen la ment i et portaven a somnis inacabables;
fins que un dia et deies: “prou. Que potser no és
pregària tota la vida ? Doncs, miraré d’estar
atent al Senyor en mig del dia a dia”. Poc a poc l’oblidaves
fins que per alguna raó no prevista la consciència
et deia: ja està bé !, necessito pregar !
Aquesta és una realitat molt general. Poques excepcions,
ni tan sols entre aquella gent que per situació personal
o per vocació semblaria que tindria més temps
per dedicar-lo a la pregària. El camí interior
està sotmès a alts i baixos, potser com la vida
tota.
Quan constatem aquesta realitat podem reaccionar de formes
diverses. Una primera reacció és més
aviat pessimista: “no hi ha res a fer, ho he intentat
masses cops, deixem-ho per més endavant”. Uns
altres és mobilitzen ràpidament : “prou,
demà mateix torno a la pregària diària,
no puc continuar així”. Tot és respectable,
però potser el més intel·ligent abans
de plegar veles o decidir de forma directa i contundent, seria
reflexionar-hi una mica i també demanar ajuda.
Senzilles reflexions:
1.- No tots els temps de l’any són iguals. No
tots els dies de la setmana són iguals. El que pot
anar molt bé en un dia laborable, pot anar molt malament
en cap de setmana. No és el mateix temps de vacances,
que èpoques d’exàmens o vigílies
de Nadal. Per què no reflexiones una mica sobre aquestes
diversitats des de la teva experiència ?
2.- El procés de la vida de pregària molts cops
va d’aquesta manera: descoberta sensacional, ascens
ràpid, parada realista, monotonia, alts i baixos, humilitat
i recerca confiada de la pregària com un do. Un do
de Déu, diferent a diverses circumstàncies.
No és el mateix pregar a segon de carrera, que quan
tens ja un fill.
3.- La pregària és una expressió d’una
relació profunda de tu amb el Senyor i del Senyor amb
tu. La pregària s’alimenta d’aquesta relació
i alimenta la mateixa relació. És una relació
fonamentalment d’amor. Hi ha confiança, capacitat
de tornar-hi i llibertat.
Ajudes.
Acompanyament espiritual, amics que preguen, grup comunitari,
llibre escaient, pregàries in line, demanar-ho, recés
personal o amb altres, pregar junts, tractar-ho........ tot,
menys passar de llarg sobre el tema.
Jesús Renau
|
