Carta de comiat d'en Kiko Medina

Com deia en Bilbo Saquet,  "No conec a la meitat de vosaltres, ni la meitat del que voldria, i el que jo voldria és menys de la meitat del que la meitat de vosaltres mereix"; tot i així, en aquests 2 anys i poc que he estat a la Fundació he vist que els punts Numància serveixen, prescindint dels temes informàtics, per donar males notícies, acomiadar-se o dir tonteries; així doncs que faré un matxembrat entre aquests dos últims per acomiadar-me.
Fent referència a la pel·lícula "Xocolat", el vent del nord ha espetegat contra les finestres del MCEC i, igual que amb la meva arribada, ara em crida a marxar.
A finals del 2004, quan la meva tasca d'acció directe en el meu esplai començava a arribar a la fi, vaig tenir la oportunitat de formar part de la gran família dels tècnics del MCEC, ocupant una plaça mig nova (sorgida a partir de l'encara present Pla Estratègic), mig en substitució de dos grans tècnics que feia poc que havien marxat cap a altres ports.

Aprofito ara per fer referència a què és el MCEC i què són els esplai. Ja que si no vaig errat aquests són els orígens d'aquesta fundació i serveixen per justificar-ne la seva vessant social, però en el fons més de la meitat de vosaltres segur que en desconeixeu la seva existència perquè em quedat reduïts. I per altre banda per informar-vos que aquest any celebrem els 50 anys d'esplai (50è aniversari del MCEC), i per tant, en teoria, també el de la Fundació... però suposo que no s'ha volgut barrejar el quadradet groc amb el vermell per evitar que el primer color perdés intensitat.
Bé, si de cas, per no allargar-me, us adjunto dos enllaços per tal de poder-vos documentar: esplai (wikipedia) i l'actualitzada web del MCEC.

I ara, dos anys i poc més tard, un nou repte se'm planta al davant: la coordinació d'un equip de professionals d'una fundació dedicada a la integració social i laboral de discapacitats. Així doncs que aquest mateix dilluns 30 d'abril serà el meu últim dia com a promotor del Bloc de Ponent (Zones 6, 8, 9 i 16); coordinador de l'Àrea de Centres i Zones; i webmaster d'EnGrup entre d'altres tasques.

Aquesta etapa doncs, arriba a la seva fi. Però el MCEC no és quelcom que es pugui limitar en el temps i en l'espai; s'és MCEC o no s'és. Per tant, "no és un adéu per sempre, sols només per un instant", ja que ens seguirem veient: per una banda perquè estic al Consell Pastoral Diocesà del Bisbat de Sant Feliu en representació de la pastoral de lleure; perquè seguiré amb l'Equip de Zona 16; perquè seguiré col·laborant amb la revista Estris; i per altre banda perquè continuaré en l'Àmbit d'Educació Per Al Desenvolupament (Àmbit que vaig conèixer a partir de la meva tasca laboral al Moviment).
Per altre banda em seguireu veient també pel Departament de Transcendent de l'IF.

Simplement volia informar-vos de la nova situació; i donar-vos les gràcies de tot cor per aquests 2 anys compartits amb tots i totes vosaltres: n'he après molt! Com vaig dir un dia, vaig entrar com a Treballador Social i en surto com a Webmaster, formador, dissenyador gràfic, periodista... i amb el cor ple de noms dels qui he tingut el plaer de compartir el dia a dia en aquesta casa.

Com deia sempre: "ens veiem a l'EnGrup!"
1petó