PREGÀRIA
Elogi de la vida oculta
En el seu clàssic La imitació de Crist, Tomàs de Kempis urgeix al lector a alegrar-se i gaudir "del fet de ser desconegut i tingut per no-res". El que ell vol ressaltar és la importància de perseverar en el quotidià, de sobreviure sense l'oxigen del reconeixement, l'elogi o el prestigi, i d'aprendre a fer el bé tots els dies, un bé que sovint només és vist per Déu.
La majoria de nosaltres, en el començament de la vida, vam experimentar la sensació de ser el centre de l'Univers. Cada somriure o cada plor nostre era immediatament atès i respost per uns pares amatents. Aquesta és una experiència que enganxa i en canvi és dur ser destronat d'aquest petit reialme i passar a ser un més de la família, d'una aula o de tota una escola. Molta gent de fet no aconsegueix mai lliurar-se d'aquesta constant necessitat de ser el centre d'interès allà on son. Pateixen quan aquest reconeixement s'aprima i els toca haver de tastar l'anonimat i la vida oculta.
Jesús tot i els tres darrers anys de vida, va viure un llarg període de vida oculta. Podem trobar en ell doncs un company solidari dels nostres treballs quotidians com a pares, cuidadors, malalts, mestres ... Ell ens pot ajudar a trobar goig en aquest oferiment diari i silenciós de la vida. Sabem que al Pare no se li escapa res.
|
