 |
|
|
Si avui les notícies relacionades amb infants i adolescents són al centre de l'actualitat, ja fa anys que aquests són els protagonistes de les gairebé 800 entitats catalanes d'educació en el lleure sense afany de lucre i apleguen uns 35.000 menors d'entre 3 i 16 anys. Es tracta, doncs, d'un treball d'una dimensió considerable i amb un paper rellevant en la societat catalana i cal tenir en compte que les entitats de lleure a més d'ajudar a gaudir del temps d'oci fan una funció educativa i social amb infants i joves amb dificultats especials, afectats pel fracàs escolar, per l'absentisme, per carències afectives o socials, en el món de la marginació. Una feina important, i poc coneguda, que ve avalada per llargues trajectòries de la majoria de les entitats de lleure. És el cas de la Fundació Pere Tarrés que enguany està celebrant el 50è aniversari del naixement dels seus esplais, uns inicis que no van ser fàcils. Malgrat que l'any 1940, el govern de Franco va prohibir als ajuntaments i diputacions organitzar colònies, la societat civil catalana (sota l'únic aixopluc possible de l'Església catòlica) va reprendre aquests tipus d'activitats amb mitjans precaris i assumint certs riscos. El mateix estiu de 1940, l'Escola Pia va organitzar les primeres colònies de la postguerra i l'Arxiprestat de Vilafranca ho va fer l'estiu de 1946. A partir d'aquí, van anar sorgint iniciatives tímides, especialment parròquies i escoles que van cercar suport material a Càritas, que conscient de la importància social i educativa de l'activitat, creà el Servei Colònies de Vacances (SCV) l'any 1957, ara fa 50 anys. Amb el temps, i mentre es mantenia la dictadura, aquest «servei» aixoplugà els responsables i educadors de més de 200 centres d'esplai. Així s'organitzà una federació de centres, que gestionava les cases i les activitats, i es constituí l'Escola de l'Esplai, com a centre de formació de monitors. D'aquesta institució oberta i plural, sortiren, un cop restablerta la democràcia, els principals tècnics i responsables de les polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i d'altres ajuntaments. De fet, la democràcia permeté el naixement de federacions laiques de centres d'esplai com ara ESPLAC o Movibaix, enquadrades avui en sòlides fundacions que, com la Fundació Pere Tarrés, promouen l'educació en el lleure. Molts dels fundadors d'aquestes entitats iniciaren el seu treball com a monitors/es en centres adscrits al l'SCV de Càritas. La celebració enguany dels 50 anys del MCEC-Fundació Pere Tarrés com a federació de centres d'esplai vol ser, doncs, un aniversari per a tothom que participi o hagi participat en el gran moviment social català que són les colònies de vacances i els centres d'esplai. La història va condicionar-ne l'inici, però la llibertat individual i la responsabilitat social de les persones han fet possibles aquest 50 anys d'esplai i colònies que aquests dies celebra el MCEC-Fundació Pere Tarés. Els infants, adolescents i joves protagonistes de les activitats n'han estat els grans beneficiaris, junt amb la societat catalana.
* Director General de la Fundació Pere Tarrés.
|
