imprimeix opina enrera

Any d’aniversaris. El veritable compromís de l’esplai i l’escoltisme

Josep Oriol Pujol *
Debat Juvenil | 01/08/2007

Les celebracions dels 100 anys del moviment escolta i del cinquantenari del MCEC i d’altres federacions dins de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai ens porten a reflexionar sobre el sentit d’aquests moviments educatius en el lleure. Si hi ha una paraula que per nosaltres defineix la clau de l’èxit, pel que fa als monitors, aquesta és compromís. En calen unes fortes dosis perquè dissabte rere dissabte, quinze dies a l’estiu i força caps de setmana durant l’any, milers de joves acceptin destinar força hores als infants de manera completament gratuïta.

Aquest compromís altruista amb els petits, que pot espantar pel que té de continuïtat, de responsabilitat que
obliga a la monitora i al monitor a no saltar-se les activitats, podria semblar un escull important per als monitors d’educació en el lleure i, en canvi, és la clau del seu èxit. Si hom repassa la història de força entitats i organitzacions juvenils veu que la continuïtat, la fermesa en el treball, es dóna principalment
en aquelles en les quals més es demana al jove militant. I la prova de la tesi la trobem en els moviments d’educació en el lleure, on el sentit de la militància, on els resultats del treball educatiu, on l’afecte pels infants porta als monitors al compromís total, pres des de la llibertat, amb el seu centre d’esplai o agrupament.

És per això, probablement, que durant aquests 50 o 100 anys s’ha anat guanyant una consideració social, un reconeixement des de les diverses instàncies socials: famílies, municipis, autoritats, mitjans de comunicació. Veure durant l’estiu corrues d’infants, sempre pel marge esquerre
de la carretera, o pels poblets del nostre país, només pot provocar respecte. Darrere hi ha milers de joves que renuncien durant un temps a viatjar, activitat que ara més que mai és al seu abast, a descansar després d’un final de curs dur, a mandrejar, que és el que toca a l’estiu, a guanyar diners, que també és legítim, i, des del compromís, se’n van a colònies i campaments.

Certament, Catalunya és un país ric en iniciatives, amb organitzacions socials juvenils en què s’enquadren al llarg de la seva vida, en moments diversos, una proporció significativa de la societat. Amb tot, darrerament es constata una certa presència “feble” en moltes de les organitzacions, i per “feble” volem dir el fet de ser-hi, de trobar un espai on mantenir relacions socials o, fins i tot, obtenir algun benefici personal i donar poca cosa. També és cert que en totes les organitzacions hi ha persones fermes sense les quals l’associació no es mantindria al llarg del temps. La intenció d’aquestes línies era constatar que una gran majoria de caps i educadors són persones fermes i profundament compromeses i tenen una voluntat d’esforç significativa que requereix tot el nostre reconeixement pel treball altruista que porten a terme. I el seu treball és la clau que fa possible la presència dels moviments d’esplai i escoltisme.

* Director General de la Fundació Pere Tarrés.