 |
|
|
Violeta Quiroga *
El Dret a l’Educació és un dels 10 principis bàsics de la Convenció dels Drets de l’infant de 1989. Dret a l’educació en sentit ampli, tant el dret a rebre educació com el dret a gaudir del lleure i els jocs en el temps lliure. És a dir, tota aquella educació formal o no formal que fa créixer als infants i joves amb la igualtat d’oportunitats en les nostres societats multiculturals. El paper del lleure, com un àmbit d’educació no formal, en la mesura que pot aportar una manera alternativa de passar el temps lliure, dóna sentit a aquest espai vital dels infants i joves. El lleure educatiu facilita la realització d’activitats planificades i realitzades de manera autònoma i incideix plenament en el desenvolupament humà de les persones. La seva importància parteix de l’acte d‘associar-se i/o pertànyer a un grup, establint relacions i compartint experiències amb altres. Així, doncs, incidint en el dret a gaudir del lleure no només ens aproximem als drets socials sinó també als drets civils a través de la participació activa dels infants i joves en la nostra societat. La societat catalana s’ha de sentir orgullosa de la seva trajectòria en la consolidació d’aquests drets. Catalunya, avui, no s’explica sense la història del lleure educatiu, model pedagògic dels darrers 50 anys i un fenomen únic a Europa per les seves particularitats i dimensions. Es tracta d’un model consolidat com ho demostren els aniversaris de diferents entitats i moviments de lleure que enguany celebren vàries dècades d’existència, o fins i tot, un segle de vida. No obstant, com a tots els països desenvolupats, hi hagut la tendència cap a una societat de consum i també el temps lliure s’ha vist afectat. Aquest ha derivat en un temps mercantilitzat, de caràcter privat i individualista, el qual reflecteix les desigualtats socials, econòmiques i culturals i, en conseqüència, una determinada estratificació social. En aquest sentit, més que mai, l’educació en el lleure està vigent, pot omplir part del temps lliure com un àmbit més de socialització, complementant l’acció educativa de l’escola i la família i aportant un conjunt d’aprenentatges en un espai no formal i de no-obligatorietat. En certa manera, en els darrers anys els espais educatius en el lleure (entre ells els agrupaments escoltes i els esplais que celebren els seus aniversaris) han tornat als seus orígens. Si l’arrel del seu naixement tenia un objectiu assistencial en donar suport als infants de les famílies desfavorides dels anys 50, en l’actualitat el lleure educatiu realitzat en aquests espais esdevé un agent d’integració social i cultural. Actualment, a molts territoris catalans, la família i l’escola acumulen un seguit de problemàtiques i dificultats que limiten el desenvolupament personal dels infants i joves, i que requereixen més que mai un espai educatiu inclusiu en el lleure. Actualment, la demanda d’aquests espais és molt alta Molts, ja no donen cobertura només els caps de setmana, sinó que han obert les seves portes entre setmana per donar resposta a les creixent demandes socials de les famílies amb pocs recursos; fruit del procés migratori dels pares, de l’augment de famílies monomarentals, de les xarxes familiars i d’ajuda molt afeblides, d’un fracàs escolar molt elevat, de les dificultats de conciliar la vida laboral precària del pares amb l’educació dels fills... De fet, el perfil dels infants i joves que acudeixen a aquests centres diaris fa que en molts casos s’assumeixi les funcions d’un centre obert, sense tenir els mitjans corresponents. Per això, seguir apostant a casa nostra pel lleure educatiu pot ser una via de prevenció i reconducció de situacions de risc i/o exclusió social entre els infants i joves dels barris més desfavorits. El Lleure Educatiu pot ser un element regulador i compensador de les mancances que actualment tenen molts infants i joves; ja que es necessari per reforçar i completar l’aprenentatge de l’escola, per ajudar a superar les dificultats de les famílies, per donar una visió crítica a l’oci organitzat i no organitzat, per educar davant dels mitjans de comunicació... Tanmateix, tot això no es pot fer sense el recursos necessaris i sense el consens de totes les administracions, les entitats i els agents implicats de forma integral, coordinant-se de forma contínua des d’una perspectiva macro i micro: amb l’escola, amb els serveis socials, amb els equipaments culturals, amb el teixit associatiu, amb les administracions... Si no som capaços d’impulsar i prioritzar el Lleure Educatiu dels infants i joves amb propostes creatives i atractives per atreure’ls, degut a la nostra societat canviant, privarem a infants i joves de gran part dels seus drets socials i civils, i d’entre ells dels seus drets de créixer amb dignitat i igualtat d’oportunitats. Dit d’una altra manera, cal que facilitem les eines i instruments als infants i joves per fer-se adults corresponsables amb els seus iguals, amb el seu entorn, amb la seva societat, amb els més necessitats... Només així aconseguirem ciutadans amb drets, i també amb deures, que faran créixer la nostra societat cap una realitat més justa i solidària.
* Coordinadora del grup de recerca “Infància i Família en Ambients Multiculturals” (IFAM)
|
