 |
|
|
Introducció El paper de les organitzacions socials no lucratives davant les noves necessitats socials Aquesta capacitat de fer front als reptes als què s’enfronta la nostra societat es consolida en un context de globalització econòmica i cultural, de crisi de l’estat del benestar, de greus problemes ambientals que està configurant un model de societat que pateix una progressiva mercantilització de totes les esferes de la vida tant social com privada i un augment de les desigualtats socials. Les organitzacions socials no lucratives, davant la progressiva privatització/externalització de les prestacions socials per part de l’administració pública, ha demostrat capacitat per proporcionar un mecanisme de prestacions eficaç i adaptat a les noves necessitats actuals. Són les encarregades de suplir les carències de l’estat del benestar i frenar els efectes de les polítiques neoliberals degut a la seva proximitat als problemes socials i a la força activa del voluntariat. El caràcter innovador i d’iniciativa social es concreta en el seu paper de motor de la mobilització ciutadana i de canal de transmissió de les demandes socials no articulades de forma suficient pels canals de participació tradicional (partits polítics, sindicats, organismes públics). Són un fòrum de debat social que promouen el canvi i la millora social y actuen com a grups de pressió respecte a les polítiques socials impulsades per l’administració pública. Com es concreta aquesta capacitat d’iniciativa i d’emprendre de les organitzacions socials no lucratives en els diversos àmbits on desenvolupen la seva activitat? Les organitzacions socials no lucratives s’enfronten al compromís i al repte de ser un element d’integració i de col·laboració amb el sector públic. Tradicionalment els espais de relació amb el sector públic estaven molt delimitats i cadascun tenia una funció separada de l’altre. Actualment ens trobem en un canvi d’aquesta situació on l’anomenat model de societat relacional (entesa com la necessària col·laboració entre empreses, administració pública i organitzacions socials no lucratives) pren cada dia més força. En el model tradicional els interessos generals estaven definits pel model polític, i l’espai públic era propi dels poders polítics. Actualment, els interessos generals es construeixen de forma col·lectiva i l’espai públic és una responsabilitat de tota la societat. Cada vegada es fa necessària la participació dels ciutadans en la resolució dels problemes socials i que assumeixin la seva part de protagonisme en l’objectiu d’assolir una societat més justa. Actualment s’estan donant noves formes de participació intersectorial que tenen en compte la participació dels agents socials en el desenvolupament de les polítiques públiques en clau de cooperació entre administració pública, empreses i organitzacions socials no lucratives. Si analitzem els diferents àmbits on es desenvolupa la tasca del sector no lucratiu podrem comprovar que són moltes les iniciatives socials que sorgeixen d’aquestes entitats que són innovadores i que marquen el camí a les polítiques públiques. Trobem exemples en organitzacions dedicades a temes ambientals, la immigració, la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, la cooperació internacional, consum responsable... En l’àmbit mediambiental, les Agendes 21 són un model de diagnosis i formulació de les polítiques municipals de sostenibilitat que sorgeix del sector social no lucratiu. El seu propòsit és el d’avaluar l’estat ambiental, social i econòmic d’un determinat municipi amb l’objectiu d’iniciar, amb la participació dels agents socials (partits polítics, sindicats, organitzacions socials no lucratives, administració pública, empreses...), propostes de millora en el pla ambiental i social. L’objectiu és crear un procés obert, creatiu i gradual de canvi cap a un model sostenible que permeti trobar la dimensió òptima de la ciutat. És també un procés que planteja una autoavaluació constant dels resultats obtinguts a partir de les actuacions implementades, amb la finalitat de determinar el grau d’acompliment dels objectius i reptes plantejats. Els principis participatius hereus de la tradició associativa ecologista de les Agendes 21 es poden resumir en tres eixos: foment de la participació dels ciutadans en la presa de decisions ambientals, estímul de la participació ciutadana en el seguiment de l’evolució de la sostenibilitat, creació de fòrums ambientals locals amb la participació activa de les organitzacions socials del tercer sector per difondre la informació i on estan representats els ciutadans. El sector no lucratiu potencia una sèrie d’iniciatives socials orientades a assolir un canvi de valors com ara poden ser la mobilització dels inversos i la demostració de la viabilitat de nous models financers alternatius. La banca ètica i les inversions ètiques sorgeixen com una alternativa a la banca tradicional basada en els principis de rendibilitat econòmica i financera. Es tracta d’un nou tipus d’inversió que incorpora l’ètica a les finances i que parteix del principi de que els clients de les entitats financeres han de saber en què i on inverteixen els seus diners i si aquests en concentren en empreses i sectors que no acompleixen els principis ètics que els inversors considerin com a fonamentals com ara: inversions en la indústria de l’armament, del tabac, pornografia, joc, subministrament a l’exercit, proves amb animals, energia nuclear, empreses contaminants, especulació financera... Es tracta d’una iniciativa que també sorgeix del sector no lucratiu i dels moviments socials i que de forma progressiva ha sofert un espectacular augment en els darrers anys a mesura que els consumidors s’adonen, gràcies a les campanyes de sensibilització de les organitzacions socials no lucratives, que no hi ha una política de transparència en les inversions financeres tradicionals. Es tracta d’un plantejament innovador que enllaça amb una corrent de pensament alternativa originaria de les organitzacions socials basada en la necessitat de que l’economia no ha de ser el centre de la nostra existència i que l’economia ha d’estar al servei de les persones. Les Organitzacions de cooperació (ONGD) són entitats dedicades a paliar les conseqüències de les desigualtats que pateixen els països de l’anomenat Tercer Món. També en aquest àmbit les organitzacions socials no lucratives acostumen a anar per endavant de les Agències de Cooperació Internacional públiques en l’objectiu de cercar mecanismes de desenvolupament per assolir canvis estructurals en els països receptors que afavoreixin un repartiment més equitatiu de la seva riquesa i que tinguin en compte i respectin les seves característiques culturals i socials, deixant de banda el tradicional model de cooperació basat en una visió “occidentalitzada” de les polítiques d’ajut. S’està impulsant un nou model de cooperació que té en compte valors que tradicionalment han sorgit del sector social no lucratiu com ara: la interculturalitat, la solidaritat entesa en clau d’igualtat, la recuperació de les cultures tradicionals, la defensa dels drets humans, el dret a una vida digna... Aquest model de cooperació es basa en la transferència de recursos monetaris i tècnics que respectin les característiques culturals i socials dels països del Sud. Aquesta nova dimensió de la cooperació s’està desenvolupant en dos fronts: als propis països del Sud, amb projectes de cooperació orientats a un model sostenible que superi l’antic model de dependència econòmica i tecnològica envers el Nord; i a les societats occidentals, mitjançant la conscienciació, l’educació i el canvi progressiu dels models de consum. Les organitzacions socials no lucratives dedicades a la immigració juguen un paper fonamental en el procés d’integració de les persones immigrades. Sovint no és la relació directa amb l’administració pública la que afavoreix la seva integració sinó l’ajuda, l’acompanyament, la formació... de les organitzacions socials no lucratives les que les introdueixen en l’exercici dels drets de ciutadania en la seva nova societat. Sense l’acció de les organitzacions socials no lucratives d’immigració no s’hagués pogut portar a terme les polítiques públiques orientades a la integració dels immigrants en els darrers anys. El món associatiu relacionat amb la immigració té una més gran capacitat per detectar i avançar-se a alguns dels problemes que afecten al col·lectiu d’immigrants que l’administració pública i reacciona amb més celeritat. Hem passat d’un model assistencial d’atenció a l’immigrant que es dedicava a solucionar els problemes puntuals i urgents a un model on els projectes i serveis que ofereixen les organitzacions socials no lucratives es centren en la denúncia de les actituds racistes i xenòfobes (SOS Racisme), reivindicatives dels seus drets socials (Papers per tothom), d’immigrants orientades a afavorir la seva integració conservant les seves arrels culturals (IBN Batuta, ATIM) o integradores mitjançant la inserció laboral encara que no siguin entitats dedicades íntegrament a la immigració (Fundació Futur). També podem comprovar un canvi d’orientació en aquelles organitzacions que tradicionalment s’han dedicat a l’atenció de les necessitats més elementals dels immigrants (Creu Roja, Càritas). Han incorporat serveis d’orientació laboral, assessorament legal, cursos de formació, activitats culturals, campanyes de sensibilització... Les organitzacions socials que lluiten contra l’exclusió social i la pobresa supleixen les carències de les polítiques públiques del tot insuficients per donar resposta al creixement de les desigualtats socials i la pobresa (un 18,6% de la població de Catalunya es pot considerar com pobra amb dades de l’any 2000). La Renda Mínima d’Inserció, els programes d’orientació sociolaboral i d’inserció laboral, els ajuts a l’habitatge i els plans per incorporar al sistema educatiu als alumnes amb especials dificultats per integrar-se en el sistema educatiu a causa de les seves condicions socials i culturals, serien insuficients sense la col·laboració de les organitzacions socials no lucratives. Aquestes són les encarregades de portar a terme un seguit d’actuacions que van més enllà de les prestacions públiques: acolliment de les persones amb perill d’exclusió social (demanda de feina i habitatge), atenció a la gent gran (serveis de menjar a domicili, centres de dia, pisos compartits, unitats de suport...), atenció al col·lectiu de persones sense llar, formació i inserció laboral, distribució d’aliments procedents d’empreses alimentàries que donen diversos productes no venuts o d’excedents de producció entre persones necessitades (el Banc dels Aliments)... Així, en aquest difícil però apassionant camí de desenvolupar persones i organitzacions socials trobareu com a companys a la Fundació Pere Tarrés.
* Director del Postgrau “Gestió d’organitzacions No Lucratives” i professor de l’assignatura “Organització i Direcció d’Entitats Socials i Culturals” a les EUTSES (Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social) de la Fundació Pere Tarrés- URL.
|
