 |
|
|
Les entitats no lucratives o del tercer sector desenvolupen des de fa anys múltiples funcions que passen per la prestació de serveis o la defensa d’interessos de determinats col·lectius vulnerables. Amb l’assoliment de nous drets (com ara la llei de promoció de la autonomia personal o dependència), un sistema més clar i dotat econòmicament amb forta competència, i una clara vocació de qualitat i transparència, les entitats han d’assumir nous reptes. En aquest escenari serà ineludible una major capacitació i retenció dels seus equips humans. La formació ja no pot ser una activitat més, ha d’esdevenir una aposta estratègica per tal d’aconseguir una presència social i oferir serveis des d’uns determinats valors i amb la participació de les persones. Per tant, serà clau dissenyar plans de formació, amb mecanismes d’avaluació, tant individuals com dels equips; dedicar temps i recursos directius a la seva orientació; ajustar les accions formatives a l’estratègia de l’organització, als canvis i als llocs de treball; impulsar els espais de treball i persones com a agents formatius (reunions, congressos, coaching...). En definitiva, concebre la formació en el tercer sector com a inversió de futur i garantia de drets.
* Director de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés
|
