imprimeix opina enrera

Els usos de les drogues en l'adolescència

Jaume Funes Artiaga *
Estris | 08/02/08

Exploradors reprimits

De totes les definicions d’adolescència que conec, la que més m’agrada la donava un noi de 15 anys, en definir-se com “un explorador reprimit” (1). Els joves estan en una etapa en la qual creuen que han de descobrir la vida i nosaltres voldríem posar una mica d’ordre i control en les seves experimentacions. Els usos de drogues cal situar-los, majoritàriament, dins dels processos d’afirmació per experimentació. En qualsevol cas, convé advertir del següent:

• No hem de veure un problema darrere de tot el que fan. Preocupar-se dels nois i noies adolescents no és preocupar-se només i en primer lloc dels seus possibles problemes futurs. Això més aviat condueix a crear el problema.

• L’adolescència és una etapa d’experimentacions i descobriments. La nostra experiència no els serveix.

• Ningú no madura sense córrer riscos. No és ni possible ni útil mantenir-los en una mena d’hivernacle vital, llevat que es vulgui posar en perill la construcció d’una personalitat equilibrada i responsable.

Viuen més o menys immergits en riscos, sense que les drogues siguin més importants que els accidents, o més que una experiència amorosa despersonalitzant. No es tracta d’obsessionar-se pels riscos, sinó d’ocupar-se dels joves. També les seves conductes arriscades les hem de llegir, interpretar i comprendre tenint en compte el que significa ser adolescent.

Sentits dels usos de drogues entre els adolescents

Tot i que cada droga té les seves complexitats, a l’adolescència cal tenir present que són molt més importants les formes d’usar les drogues que les elles mateixes.

Normalment, la relació que qualsevol de nosaltres, persones adultes, establim amb les drogues (si més no amb l’alcohol, el tabac o els fàrmacs) té a veure amb els efectes que produeixen, l’acceptació social, les relacions, les activitats diàries. Des de la perspectiva adolescent hem de destacar el següent:

1. Quan els adolescents usen drogues primer són les expectatives dels possibles efectes que aconseguiran que els efectes mateixos. Abans de provar l’alcohol, o una droga il·legal, imaginen, els han dit, que tenen uns efectes. Aquests no necessàriament es corresponen amb els farmacològicament previstos, però ells creuen que sí. Entusiasme, imaginació, modes, publicitat, cultures, reaccions adultes, etc. es barregen per crear un món complex d’expectatives. Unes expectatives que poden ser més problemàtiques que la substància mateixa. Per això, necessitem descobrir per què s’hi senten atrets, què n’esperen obtenir. Sovint el nostre alarmisme crea més atractiu. La nostra despreocupació perquè la substància no és molt “dura” trivialitza innecessàriament.
   Els usos de drogues també responen a modes que ells creen, reben o alteren i que es difonen pel seu “boca a boca” particular. Sovint la prevenció comença per descobrir en què dipositen els seus desitjos de felicitat, en què confien per obtenir-la. Res no atreu més que allò de què se n’espera obtenir molt.
2. En general, els seus usos tenen més a veure amb la transgressió que amb la institucionalització, amb allò que està previst. Encara que consumeixin drogues normalitzades, els adolescents ho faran de la manera menys “normal” possible. Si tota droga té un ritual, els grups adolescents construeixen, a més, el que els és propi.
   És per això que quan hi volem intervenir hem d’evitar quedar atrapats per les formes, reaccionar per la molèstia i no per la problemàtica real que té la seva conducta.
3. Com en tantes altres de les seves conductes, els usos adolescents de drogues tenen més a veure amb el grup que no pas amb l’individu. Moltes vegades es tracta que descobreixin que poden fer coses diferents de les que fa la resta del grup sense que, per això, hagin de deixar de formar-ne part. En altres casos, es tracta que descobreixin que no necessiten consumir per tenir personalitat o demostrar que són grans.
4. Finalment, els usos de drogues tenen sentit en funció de moments i situacions vitals diferents. Amb els adolescents passa el mateix, ja que els seus usos estan principalment relacionats amb el temps i les activitats d’oci. De fet, la principal dificultat educativa no són les drogues, sinó que aprenguin a divertir-se de manera no problemàtica.

Els usos problemàtics

Durant massa anys els drames humans generats per l’heroïna van fer pensar que existien drogues dures i drogues toves. Amb el temps, quan les alarmes ja estan més calmades, s’ha pogut recuperar el discurs de la sensatesa i podem parlar amb més tranquil·litat de tot allò que ens hauria de preocupar.

D’entrada, hauria de quedar clar que la majoria dels usos de drogues no porten a l’heroïna ni exactament a la drogoaddicció. Igualment, però, el drama d’algunes substàncies no hauria de fer pensar que les altres són bones.

Vivim en una societat on hi ha moltes drogues i el seu poder destructor no està relacionat amb el fet que siguin o no legals. A més, esdevenir problemàtiques o no, no depèn tan sols del seu poder d’afectar-nos. Com que estem parlant d’adolescents, el que es tracta és de tenir present en quina mesura els seus usos esdevenen problemàtics. Un ús pot ser problemàtic quan està fora de lloc. Com deia un grup d’adolescents:  “Igual que quan vas de festa no t’emportes els llibres, no t’emportes els porros quan vas a l’insti” (2).

A l’adolescència totes les substàncies poden tenir un ús problemàtic perquè alteren un món d’emocions ja prou mogut, perquè poden servir com a fugida de les dificultats, perquè poden esdevenir formes de construir la identitat personal i la del grup. La majoria de les vegades no estem davant d’usos problemàtics, no passaran de ser experimentacions, proves que, si la resta de la vida no es complica, no es consolidaran mai.

Pensar en la prevenció

De drogues n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà. És irreal pensar que la majoria dels adolescents no s’hi relacionaran. A l’adolescència, prevenir ja no pot ser altra cosa que capacitar per decidir, dotar de recursos per anar construint una relació amb les drogues que no esdevingui problemàtica.

Així, el principal objectiu de la nostra educació és ajudar l’adolescent a construir, de manera progressiva, un posicionament personal útil i positiu envers els usos de drogues, tenint present sempre que, si es produeixen les relacions, hem d’aconseguir reduir els danys que determinades formes d’ús poden produir. Les drogues destrueixen molt més per la manca de precaucions elementals que pels seus efectes. Sabent que els adolescents no solen prendre precaucions amb facilitat i que no estan per massa consells, és important invertir els primers esforços a aconseguir que redueixin alguns dels riscos afegits.

La nostra pretensió hauria de ser ajudar-los a créixer, a madurar, a arribar a ser ciutadans en un món en què les drogues són presents, sense que el seu ús —si és que les usen— els creï problemes, els destrueixi com a persones. Hauran d’aprendre maneres constructives, personals, de relacionar-se amb les drogues, i en això consistirà principalment la tasca de l’educació, de la prevenció.

Tot i així hem de tenir interès per descobrir per què els interessen tant algunes d’aquestes activitats. Una preocupació realista i sensata ha de conduir a observar-los, escoltar-los i capacitar-los perquè progressivament aprenguin a gestionar aquest món. Al principi de l’adolescència, els límits i els controls seran majoritàriament en les nostres mans, però al final seran (hauran de ser) en les seves.

* Psicòleg, professor de les EUTSES-URL i expert en adolescèncias.

(1) Funes, J. (Dir.) (2004). Arguments adolescents. El món dels adolescents explicat per ells mateixos. Fundació Jaume Bofill.

(2) Funes, J. (2007). Jóvenes en clave joven. Resumen de argumentos para personas adultas que quieren ser útiles en sus vidas. Edita Ayuntamiento de Portugalete. Área de drogodependencias.