 |
|
|
La violència de gènere ha deixat de ser un problema privat per convertir-se en un dels principals problemes socials actuals. En els darrers anys s’han dut a terme moltes investigacions per tal d’analitzar-ne el fenomen. S’ha avançat significativament a nivell legal i les administracions s’han compromès a dotar de més recursos tant l’atenció a les víctimes com l’elaboració de plans d’acció per a la prevenció de la violència a llarg termini. És precisament en l’abordatge d’aquest treball de prevenció on hem d’ubicar la necessària intervenció amb els i les adolescents. I per combatre la violència de gènere des de l’adolescència cal, sobretot, saber-nos situar des de la seva perspectiva i la seva vivència. No es tracta d’oferir més educació sexual des de les escoles ni de fer moltes campanyes institucionals, sinó d’una presa de consciència dels adults de referència, que han d’estar atents a les seves necessitats afectives i assumir la responsabilitat d’oferir-los models positius en els quals emmirallar-se. Tot i ser la generació socialitzada en el moment històric de major igualtat formal entre homes i dones, encara són molt presents en les colles d’amics o les sèries de televisió les imatges de la gelosia entesa com a demostració d’amor “autèntic” o els models estereotipats del noi o la noia “ideal”... Així, doncs, molts adolescents no ho tenen fàcil per construir la seva identitat sexual en un context de crisi dels models tradicionals de masculinitat i feminitat, fet que es tradueix en un malestar emocional que pot tenir implicacions en la construcció de les seves relacions afectives.
|
Anna Berga