imprimeix opina enrera

Els reptes de les organitzacions socials

Rafael Ruiz de Gauna
Debat Juvenil | 01/03/2007

Les necessitats socials estan canviant de manera molt ràpida. Els canvis en l’estructura familiar, l’envelliment de la població, la immigració, les noves formes de pobresa i exclusió social són només algunes manifestacions d’aquesta nova situació.

D’altra banda, cada vegada són més superiors les exigències de serveis d’atenció a les persones per part de la ciutadania, tant en quantitat com en qualitat. Possiblement, darrera d’aquestes elevades exigències podríem trobar la necessitat de compatibilitzar la vida familiar i professional així com la delegació de responsabilitats de les famílies en l’Estat.

Amb tot, estem assistint a un moment històric en la configuració de l’Estat del Benestar a Catalunya. Precisament, el Ple del Congrés dels Diputats ha aprovat recentment la Llei de Dependència mentre a Catalunya estem immersos en el debat sobre la llei de serveis socials, que ha de consagrar drets i deures universals i ha d’oferir una cartera de serveis per a la ciutadania.

Ara bé, en aquest escenari quin ha de ser el paper de les organitzacions socials, tant les proveïdores de serveis com aquelles amb una component més reivindicativa?? A banda de la millora de les relacions amb administracions i de les condicions de prestació dels serveis clarament insuficients i inestables, quins són els aspectes culturals o d’actuació a desenvolupar internament?

Algunes línies que les organitzacions socials haurien de potenciar:

1. Aposta per la cultura del treball en xarxa. En un estat relacional és necessària la complicitat de totes les organitzacions per abordar els múltiples i complexos problemes socials. La societat i les institucions desconfien d’iniciatives en solitari.
2. La cultura de la qualitat i de la transparència, juntament amb l’eficiència (adequació dels objectius als recursos) en l’actuació de les organitzacions socials. L’origen d’aquestes entitats i els seus importants valors no han de contraposar-se a tenir un impacte social notable, fet de manera ajustada.
3. La generació de mecanismes interns i externs de reflexió i de sistematització dels aprenentatges i del valor de la seva actuació, de manera que es permeti acumular coneixement i mostrar socialment i científicament les aportacions insubstituibles d’aquest sector a la cohesió social. Per tant, és imprescindible la recerca i la publicació en revistes. I és que sovint, a causa de la precarietat econòmica, les organtitzacions socials estan excessivament orientades a l’acció directa sense mantenir la necessària distància i una visió reflexiva de la intervenció i de la entitat.
4. Mantenir els valors de denúncia i transformació social que han estat en l’origen de moltes d’aquestes entitats i que sovint, els donen sentit .
5. Desenvolupar i potenciar els equips humans que hi treballen. A banda de la formació clàssica oferint noves formacions més ajustades a les necessitats dels treballadors i amb alt impacte, acompanyar els professionals interna i externament (coaching i mentoring), oferir serveis de supervisió,...
6. Desenvolupar les organitzacions i els instruments de gestió de manera que siguin més ajustats a les exigències actuals i futures.

L’any 1960 l’actual Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés iniciava un viatge de suport a les organitzacions socials, i als seus voluntaris i professionals. Inicialment, estava molt centrat en l’educació en el lleure, però gradualment es va anar obrir al món social alhora que oferia activitats formatives. Amb la missió de donar suport a aquestes entitats, la Fundació ha ampliat el seu ventall formatiu amb la varietat en les modalitats de cursos i intentant cercar recursos al seu abast.

També la mateixa institució ha posat en funcionament un nou servei, Projectes Socials, que es constitueix com el centre de transferència del coneixement en l’acció social del a Universitat Ramon Llull, dedicat a la investigació aplicada, estudi i consultoria per a la millora dels serveis de promoció a les persones. Projectes Socials ha posat en marxa experiències com l’Inserqual (eina virtual per garantir la qualitat en la inserció laboral, Conred (projecte europeu sobre menors migrants no acompanyats), Capses de Vida (per al desenvolupament de la memòria amb gent gran i persones amb discapacitat) o Néts i Avis (sobre les relacions integeneracionals).

Així, en aquest difícil però apassionant camí de desenvolupar persones i organitzacions socials trobareu com a companys a la Fundació Pere Tarrés.