• inici
• què és
• ponents
• inscripcions
• com arribar-hi
• fòrums realitzats
• propers fòrums

discurs - Hble. Sra. Carmen Capdevila

Discurs Conferència: El Marc de la Futura Llei de Serveis Socials

• La Construcció dels drets socials: perspectives a Europa

Actualment vivim moments de debat ideològic pel què fa a les polítiques socials que ens han de permetre anar avançant en la construcció de l’europa dels drets socials. El model social europeu, construit amb l’esforç de molts i moltes a partir de la segona guerra mundial i que va consolidar un model garantista dels drets d’educació i sanitat ha de saber replantejar-se i ubicar-se en el món de la globalització econòmica.

Exemple d’això l’hem tingut també, durant aquestes últimes setmanes amb la confrontació electoral francesa en què cada un dels dos candidats apostava per un model de protecció social molt diferenciat. De tall liberal un, el defensat per Sarkosy i de tall socialdemòcrata, el que ha propulsat Royal.

A nivell europeu trobem l’Agenda social de la Comissió parla de construir una Europa forta que aposti pel creixement econòmic i el progrés social per combatre, així, les desigualtats que generen exclusió.

Actualment, trobem l’aparició de noves desigualtats sobre les quals des de l’administració hem de saber fer-hi front. Per citar-ne només les més destacades podem dir que l’aparició d’una societat multiètnica fruit dels corrents migratoris actuals, l’aparició de les noves tecnologies de la comunicació que poden generar un tipus d’ exclusió per culpa del desconeixment de l’ús d’aquestes.

Totes aquestes són fruit dels molts canvis que s’estan generant en la nostra societat:

Canvis econòmics provocats per la globalització econòmica, la qual porta implícita la deslocalització empresarial, l’obertura de nous mercats, la mobilitat del capital financer... Tots aquests factors condicionen la capacitat dels estats per dissenyar les seves polítiques en matèria social.

Els canvis demogràfics com són les baixes taxes de fecunditat que hem tingut en els últims temps, a l’envelliment progressiu de la població a causa de la millora de la qualitat de vida i a l’augment de la població immigrant.

Pel què fa als canvis socials, hem d’assenyalar l’impacte de l’entrada de la dona en el mercat de treball que hem tingut en el nostre país en els últims 25-30 anys. Una entrada que s’ha donat, sobretot, en el sector de serveis i que ha de ser cada cop major per tal d’arribar a les taxes d’ocupació femenina que presenten els països nòrdics. L’accés de la dona al mercat de treball és un dels arguments optimistes que esgrimeixen alguns autors per justificar la possibilitat de finançament de l’EB: Amb més treballadors/es, més cotitzacions per a la Seguretat Social

I a casa nostra cal citar, també, els canvis polítics fan referència als canvis que s’han donat en les polítiques socials que el governs conservadors van implementar al nostre país. Els serveis socials es van iniciar a Catalunya durant el periode 1978-1983 i van tenir un enfocament basat en el fet d’entendre’ls com una prestació publica i gratuïta i amb una voluntat universalitzadora, i on el sector públic els planificava i els gestionava mentre que el sector privat hi exercia un rol secundari. Aquests principis inspiradors es van anar abandonant a partir de legislacions posteriors, com per exemple la Llei 26/85, en què el model de serveis socials que es va concretar es caracteritzava pel següent:

• La centralització dels serveis
• El manteniment de la universallització, però supeditada a les disponibilitats pressupostàries.
• Sense plantejament de garanties legals per als ciutadans i ciutadanes
• La reorientació del model cap a la iniciativa mixta (pública-privada), cosa que feu que el sector privat guanyés protagonisme i el públic quedés estancat.

Les conseqüències d’aquest tipus de polítiques han estat evidents i es  plasmen en l’aparició de problemes organitzacionals, jeràrquics i de coordinació entre administracions. Un fet, el de la manca de coordinació, que afecta en gran mesura la vida de la ciutadania, ja que veu que per poder solucionar els problemes ha d’anar canviant d’administració perquè no hi ha un servei públic únic. Tot plegat fa que el model es converteixi en assistencialista, amb una organització massa burocratitzada, jeràrquica i amb l’existència de xarxes clientelars.

En els anys noranta, s’aposta clarament per la iniciativa privada, fet que condiciona els recursos socials a la disponibilitat pressupostària, alhora que no desenvolupa cap suport normatiu per a la garantia dels drets socials. A més, configura una xarxa assistencial destinada a contenir (des d’una perspectiva conservadora i de promoció de la seguretat davant la cohesió) els conflictes socials i la pobresa extrema . En definitiva, els governs de tendència conservadora mai no van apostar seriosament per la universalització dels serveis socials, ni per l’enfortiment —o la creació— d’un veritable Estat Català del Benestar i, encara menys, per la solidaritat redistributiva.

Han hagut de ser les esquerres les qui impulsessin un canvi de model, apostant per polítiques socials que arribessin al conjunt de la ciutadania i treballesin per a construir pel país un sistema de benestar potent.

• Llei de serveis socials: l’impuls dels drets socials a Catalunya

Les necessitats i els reptes a què ens enfrontem ens obliguen a aplicar polítiques que facin arribar els serveis socials a tothom. Cal tenir voluntat política a l’hora d’implantar un model social que defensi la cobertura de tots els drets. Aquest és un pas clau per a la construcció d’unes societats més justes que tinguin com a objectiu l’erradicació de la pobresa i l’impuls de valors de cohesió i solidaritat social.

Els serveis socials són un dels sistemes de benestar social que tenen com a objectiu garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans. Aquests, estan formats per recursos, prestacions de servei, tecnològiques i econòmiques, programes, equipaments i activitats de prevenció, atenció i promoció social.

La nova llei vol superar la legislació vigent, la qual reconeix el dret als serveis socials de la població però a la pràctica ha acabat condicionant l’accés a les prestacions a les disposicions regalmentàries, de manera que el dret real està debilitat, com dèia, perquè depèn de les disponibilitats pressupostàries existents.

Com sabeu la llei de serveis socials es va començar a elaborar, gràcies  a l’impuls de l’anterior Consellera d’Esquerra, Anna Simó, a partir d'un document de Bases, pensat per un Comitè d'Experts i va continuar amb la realització d’un procés participatiu en què hi van participar ajuntaments, consells comarcals i diputacions, les entitats prestadores de serveis socials, les centrals sindicals i patronals, les associacions d'entitats d'iniciativa social del sector, les associacions i federacions de persones usuàries i els col·legis professionals.

La voluntat de la llei és la de donar garantia de drets socials a tota la ciutadania. Avui en dia hi ha persones i famílies que demanden  l’atenció dels serveis socials al llarg de tota la seva vida o en etapes perllongades; altres persones els han necessitat en situacions d'emergència o de crisi i d'altres encara no s'hi ha atansat mai, però probablement amb l'allargament dels anys de vida, amb els canvis en l'estructura familiar, la major incertesa en el món del treball o qualsevol altra incidència de l'anomenada "societat del risc" (de la qual parla Ulrich Beck, sociòleg alemany) hauran d’acostar-s’hi per a rebre’n algun tipus de servei.

És per aquest motiu – la incertesa que pot generar la societat risc- que els polítics hem de saber mirar el món i afrontar les necessitats futures amb instruments útils. Per això entenem que la nova llei de serveis socials –llei referent a Catalunya en aquesta matèria– respon a aquest fet, ja que paliarà una situació de descoordinació i de poca efectivitat dels serveis socials que vam heretar de l’anterior govern, en el qual l’assitencialisme de l’època no garantia per llei uns serveis universals i de qualitat.

El curt desenvolupament reglamentari de les Lleis anteriors, l'excessiva regulació de les condicions d'obertura i de finançament públic de centres i serveis i la escassa existència de consens entre les diferents administracions públiques amb competències concurrents en serveis socials han comportat una situació actual molt ambigua i dispersa quant a atribució de responsabilitats als diferents nivells de l'Administració, una dotació de recursos públics molt insuficient i insegura per finançar els serveis necessaris al nostre país, una coordinació incompleta entre les diferents administracions i entitats privades gestores representatives dels serveis socials a Catalunya

Amb la nova llei, avancem cap a un model on els serveis socials han de jugar un paper clau en el procés d'eliminació de situacions d'injustícia social. Apostem per a la constrcció d’una Catalunya del benestar on la reducció de les desigualtats de classe, de gènere, sigui una mesura de política social bàsica.

La reducció d’aquestes desigualtats requereix unes polítiques multisectorials que exigeixen la planificació i coordinació de les intervencions socials amb intervencions d'altres sectors com ara salut, educació, habitatge i treball.

Cal citar també, que amb la nova llei hi ha una voluntat clara d’universalització dels serveis socials, perquè es posa al mateix nivell el benestar, l’educació, la salut i el dret a les pensions. L’objectiu d’universalització respon a la idea de serveis socials per a tot aquell qui ho necessiti, per tal d’aconseguir garantir una qualitat de vida digna a la ciutadania.

Cal no oblidar un dels fets més destacats que impulsarà aquesta llei: possibilitarà l’accés de les classes mitjanes als serveis socials, les quals fins ara no hi podien accedir perquè sobrepassaven els barems de renda, alhora que no podien fer front als elevats preus dels centres del sector privat. Aquesta situació ha originat que l’atenció i cura de les persones dependents hagin hagut d’anar a càrrec de les famílies, la qual cosa es tradueix en què les dones de la família acaben essent qui ha de fer front a aquest fet amb els inconvenients i els costos que això comporta: doble jornada laboral, estrès, poca o nula disponibilitat horària per dedicar-la al temps d’oci...

L’esforç del DASC és aconseguir que els serveis socials a Catalunya es vagin acostant als standards europeus en matèria de dotació de serveis i de percentatge de despesa del PIB a la Unió Europea. I amb aquesta llei ho anem fent.

Deixeu-me parlar també del reconeixement del paper del sector social i mercantil que es fa en aquesta Llei. Bàsicament pel què fa a la prestació de serveis i en la potenciació de la iniciativa social de la societat civil organitzada, especialment com a representants dels diferents col·lectius. Tot i que cal reservar al sector públic, a més de la gestió directa de determinats serveis, les competències de planificació, d'ordenació, d'avaluació, de coordinació general del sistema; de seguiment, avaluació i control de les prestacions garantides; de garantia de la qualificació, formació i professionalitat del personal; així com les de registre, control, inspecció i règim disciplinari.

L’impacte econòmic que representarà aquesta llei és d’una magnitud molt important. Suposarà un increment d’inversions i de serveis previstos en l’atenció a les persones en centres residencials i a domicili. Alhora que representarà la creació d’uns 40.000 nous llocs de treball en l’horitzó de l’any 2015. Nova ocupació que en un 25% serà de places de titulació  universitària en els camps del treball social, l’educació social, la psicologi, la pedagogia, la medicina i la infermeria; i en un 75% de professionals de l’atenció personal i familiar a domicili, en centres residencials i serveis d’hostaleria.

El govern enten que els serveis socials són un important jaciment d'ocupació que genera molts llocs de treball. Del què es tracta, doncs, és de facilitar que els serveis socials siguin un factor productiu essencial i un instrument efectiu en generar la redistribució de la riquesa, la cohesió social i la qualitat de vida que necessita la nostra població.

En aquest sentit, cal dir, també, que la nova llei de serveis socials és una altra via per a fer aflorar l’economia submergida que existeix en el sector d’atenció a les persones amb necessitats d’atenció social.

La nova llei és una de les prioritats del Govern d’Entesa pel què fa a la millora i aprofundiment de les noves polítiques socials al país,  i planteja deu compromisos:

• Fins ara, quan s'analitzava la renda d'un possible usuari en vistes a l'accés a un servei residencial, per exemple, es tenia en compte la renda dels seus fills/es; amb la nova llei això no serà així i només s'avaluarà la renda de la persona usuària.
• La nova normativa proposa que els patrimonis intestats sense hereus siguin donats als serveis socials per finançar-los.
• A partir de l'entrada en vigor de la llei s'analitzaran totes les sol·licituds, i només es tindrà en compte la renda desprès per fixar el preu, però atendrà totes les que presentin necessitat social segons la llei.
• Les administracions no es passaran la responsabilitat d'atendre les demandes de la ciutadania d'unes a altres. Hi haurà una xarxa única de serveis socials de responsabilitat/d'atenció pública.
• El desplegament i la descentralització dels serveis socials es farà en un Consell conjunt de la Generalitat amb la Federació i l'Associació de Municipis.
• Totes les persones i famílies que vagin als serveis socials tindran assignat un/a professional de referència, que els orientarà en totes les gestions que necessitin al llarg de la seva vida. Aquest/a professional els avisarà quan hagin de fer un nou tràmit o hagi entrat en vigor una nova ajuda o servei.
• Les persones amb greu situació de dependència física podran triar entre seguir vivint a casa seva amb ajut a domicili professional, viure en un centre residencial, o bé disposar d'un assistent personal que li faciliti l'organització de la seva vida, segons la seva elecció: l'objectiu és guanyar autonomia personal.
• Es regularà la participació de les entitats, sindicats i patronals, FMC i ACM i col·legis professionals en la planificació i l'avaluació dels serveis socials, conjuntament amb la Generalitat.
• El Parlament aprovarà anualment la Cartera de Serveis conjuntament amb la Llei de pressupostos. Serà la primera llei en tot l'Estat que garantirà una cartera de serveis per llei, amb un model equivalent al de salut o educació, que és la garantia dels drets i deures.
• Els ciutadans i ciutadanes que creguin que no són atesos correctament o que no es garanteixen els seus drets estatutaris o fixats per la llei, podran exigir-ne el compliment més fàcilment, administrativament o judicialment, a l'Administració.

Amb aquesta nova llei es marca un abans i un després en l'atenció social a Catalunya, donant un salt del model assistencialista cap a un nou model garantista i universal.

• Articulat de la llei

La Llei de Serveis Socials s'estructurà en nou títols:

• El primer títol, a més de definir els objectius i les finalitats dels serveis socials, desenvolupa els seus principis rectors i els aproxima a les persones destinatàries dels serveis socials, seguint el contingut de la legislació anterior. La principal innovació és que inclou en el seu articulat una descripció detallada, amb rang de llei, dels drets i deures de les persones en relació amb els serveis socials.

• El segon títol regula el sistema públic de serveis socials, ordena la seva estructura, funcions i prestacions. La principal innovació és la introducció de la cartera de serveis com instrument i garantia d'accés a les prestacions garantides del sistema de serveis socials, per a tota la població que els necessiti. Serà, per tant, el Parlament de Catalunya qui fixarà els pressupostos anuals, i a més informarà preceptivament la Planificació Estratègica i la Cartera de Serveis Socials (que inclourà totes les prestacions garantides), les condicions d'accés i les dotacions econòmiques suficients.

• El títol tercer estableix el règim competencial i organitzatiu. En el seu primer capítol regula les competències de les administracions públiques. En el segon capítol, l'organització territorial dels serveis basada en el principi de subsidiarietat, que es complementa amb la disposició transitòria que ordena la descentralització. El tercer capítol regula la planificació dels serveis socials. El quart capítol regula la coordinació i col·laboració interadministrativa. I el cinquè capítol, la principal novetat, regula el paper dels professionals en els serveis socials.

• El quart títol ordena i regula la participació cívica a tots els nivells dels serveis socials de Catalunya. Introdueix el traspàs de la informació i els processos participatius per reforçar la capacitat de les persones d'incidir en la innovació i el futur dels serveis socials.

• El cinquè títol ordena i regula el finançament dels serveis socials i ordena especialment les obligacions de les administracions i de les persones usuàries en el finançament.

• El sisè títol ordena i regula el paper de la iniciativa privada social i de la iniciativa privada mercantil en els serveis socials. Així mateix ordena com ha de ser l'actuació de les administracions públiques en relació amb les entitats privades.

• El setè, vuitè i novè títol ordenen i regulen la formació i la recerca en els serveis socials, la qualitat dels serveis socials i la inspecció, el control i el règim sancionador dels serveis socials.

Finalment, mitjançant una disposició addicional, s'aborda la situació de les persones amb necessitat de major autonomia personal per la seva dependència per a la realització d'activitats de la vida diària. Es reconeix de manera expressa que es tracta d'una contingència de caràcter general, responsabilitat comuna i solidària del conjunt de la societat.

Deixeu-me també parlar-vos un moment de la Llei de la dependència, sobre la qual un cop analitzada la proposta del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales de finançament de la Llei de l’Autonomia Personal i la Dependència, jo com a consellera d’Acció Social i Ciutadania he expressat la preocupació davant la constatació que aquesta proposta és insuficient per abordar les necessitats de les persones dependents a Catalunya a partir de l’any vinent.

En la reunió del Consejo Territorial de la Dependència que hem realitzat el dimecres d’aquesta setmana, jo hi vaig demanar el compromís de renegociar el finançament de la Llei de la Dependència a partir de l’exercici pressupostari de l’any vinent.

En aquest sentit, cal recordar que la llei estatal no impossibilita el model propi de serveis socials a Catalunya que es desplegarà amb l’aprovació de la Llei de Serveis Socials, aprovada per el Govern el dia cinc de desembre de 2006 i que actualment està en procés de tramitació parlamentària.

Per altra banda, cal assenyalar que la llei d’Autonomia Personal complementa la de Serveis Socials i no suposa la creació d’un sistema paral·lel a la xarxa única de serveis socials de responsabilitat pública de Catalunya.

• La Catalunya de futur, la Catalunya del benestar    

La nova Llei de Serveis Socials de Catalunya volem que tingui uns efectes importants en la redistribució de la renda en el nostre país, que generi ocupació en l'atenció a les persones, que faciliti la cohesió social de les nostres comunitats, que sigui un factor de progrés en el benestar social i la qualitat de vida de les persones que visquin a Catalunya. 

En aquest sentit, des del Departament d’Acció Social i Ciutadania, apostem per un sistema innovador de serveis socials. Uns serveis socials que siguin un dret universal garantit, com ho són l’educació i la sanitat. Uns serveis socials que facilitin la integració de les persones, de totes les persones. Uns serveis socials equitatius en el territori, de qualitat i participatius.

Perquè hem de treballar pel futur del nostre país, i plantejar-nos quin país volem d’aquí a 10 o 15 anys, per començar, des d’ara, a caminar en aquesta direcció. I els serveis socials hi tenen un paper molt important a jugar en aquest procés.

Perquè aquest és el país que volem que sigui Catalunya. Un país amb capacitat d’adaptació al territori i amb capacitat d’innovar ràpidament per fer front a les canviants i creixents necessitats i demandes socials.

El nostre objectiu és fer polítiques que fomentin la qualitat de vida dels catalans i les catalanes perquè considerem que aquesta és la millor manera per a crear vincles emocionals que ens lliguin al projecte comú del país que volem construir.

El país que estem ajudant a construir mira al futur amb il·lusió perquè té en el benestar i la igultat d’oportunitats uns elements molt forts d’identificació.

Com a representants del govern de la Genralitat ens comprometem a anar posant les bases d’una Catalunya amb més cohesió social, amb més solidaritat i amb més qualitat de vida per a tothom i questa llei és un pas vital per aconseguir-ho.

 

• Hble. Sra. Carmen Capdevila