inici > estudis > Educació Social >testimonis

Testimonis

Estudiant de 3r d’Educació Social. Bernat Martí

I quan t’arriba el moment de decidir, et submergeixes en un mar de dubtes.

Jo tenia molt clar que no volia treballar en un despatx entre papers i telèfons, fent una feina que no m’omplís; tampoc no volia estudiar sobre les coses, sobre matèries, arquitectures, malalties... Però si no estudies sobre això, què fas? Em van parlar de l’Educació Social... "Em sona, però què s’hi fa?", "Treballes amb persones". Ostres! això sí que va ressonar dins meu! De sobte es va encendre un llum d’interès creixent cap a aquell món tan desconegut fins aleshores. Vaig entrar a les EUTSES Pere Tarrés.

Durant aquests anys he recorregut un viatge per diferents idees, conceptes, pel món de l’Educació Social, però sobretot he après a ser conscient de mi mateix. He entès que per poder treballar i educar persones, el més important és ser-ne una.

Créixer, descobrir, entendre, reflexionar, acceptar; són de les assignatures que han calat més fons dins del meu procés com a estudiant d’Educació Social. Ara, quan t’arriba el moment de decidir, ja no dubtes, el camí ha estat traçat, i et deixa amb tot el que has après davant d’un món social que tens ganes de poder millorar.

Educadora Social Najat Dahan Yeder
Treballa com a Tècnica d’Immigració a l’Àrea de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

Recordo que un dels 9 anys en que vaig impartir l’assignatura de Gestió Administrativa i Tècniques de Comunicació en Instituts de secundària, em va tocar un grup catalogat com a “difícil”: adolescents amb circumstàncies personals i familiars adverses, i si els combines amb canvis evolutius i hormonals el resultat és una desmotivació important per part dels alumnes. Era evident que l’objectiu que havia de prevaler era intentar trobar l’equilibri personal i no tant saber fer una factura, o adquirir els coneixements sobre com redactar una carta... Personalment aquells alumnes eren per mi un repte, però em calien eines per poder comprendre les seves conductes; si més no, necessitava poder fer l’exercici de veure des d’una altra perspectiva la meva tasca educativa. Va ser gràcies a aquells alumnes i les ganes de fer millor la meva feina que em vaig decidir a realitzar la Diplomatura d’ Educació Social a les EUTSES Pere Tarrés.

Els records que tinc com estudiant són molts... vaig rebre la formació que em calia per al món on havia decidit exercir la meva professió; estava envoltada d’un ambient de proximitat i suport; vaig tenir la sort de coincidir amb persones amb inquietuds semblants a les meves, això em feia sentir que no estava sola, i que una altra realitat social era possible.

pujar