El projecte realitza la investigació i l'anàlisi comparativa, en 5 països europeus (Espanya, França, Bèlgica, Suïssa i Dinamarca), de la situació de nens i adolescents migrants que majoritàriament emprenen el procés migratori sense referents adults, alhora que estan mancats de xarxes de suport social o que estan molt debilitades en els països d'acollida. Aquesta població està formada bàsicament per nens i adolescents, menors d'edat legal, la qual majoritàriament procedeix de països extracomunitaris en conflicte agreujats per importants crisis socials i econòmiques i/o països amb règims polítics autoritaris, tots ells països caracteritzats per una gran inestabilitat. L'estada d'aquests nens i adolescents en els països europeus té com a particularitat fonamental la fragilitat i la vulnerabilitat a la qual estan exposats, sent molts d'ells receptors d'una intensa violència social que els situa en una posició de gran risc social.

A través de l'estudi d'aquesta situació de cada país, del coneixement de les polítiques internacionals i nacionals més importants que s'estan realitzant i dels models d'intervenció que s'apliquen, es podrà constituir una xarxa pluridisciplinària d'especialistes que la seva intervenció incidirà directament i indirectament, i de forma positiva, en els grups de referència. Així mateix, tant els professors com els professionals que intervenen amb aquest col·lectiu, es converteixen en "difusors naturals" les actuacions laborals dels quals -la docència i l'exercici professional en si mateix- donaran lloc a una difusió i sensibilització social sobre la prevenció de la violència cap a aquests menors.
L'entorn de treball és un entorn digital que permet als integrants del projecte treballar de forma cooperativa, virtual i descentralitzada. Aquest entorn digital no és únicament una eina clau en el procés de treball sinó que es converteix en una eina de difusió d'aquesta investigació.
Els resultats de tot el procés es traduiran en la creació d'un Informe Comparatiu i d'un Document de Bones Pràctiques, la finalitat de les quals és establir un llistat de les polítiques i habilitats precises per a prevenir la violència i fomentar el suport i la integració social d'aquests nens i adolescents

Antecedents i preparació del projecte

Els antecedents d'aquest projecte se situen a finals dels anys 80 i principis dels 90, quan des de diferents institucions europees es comença a detectar un fenomen migratori que comença a emergir. Si fins aleshores els fluxos migratoris transnacionals eren protagonitzats majoritàriament per adults, comencen a arribar a territori europeu menors immigrants no acompanyats, això és, menors que majoritàriament, es desplacen sense cap referent adult que es faci càrrec d'ells. Malgrat que les migracions de menors s'havien produït amb anterioritat en la història d'Europa, no és fins aquest moment que es contempla des d'una perspectiva proteccionista, atorgant als menors d'edat la necessitat de ser emparats i posats sota la tutela de l'administració.

Aquest fet comença a créixer de forma gradual desencadenant una preocupació i una alarma social progressiva en diversos països receptors d'aquests nens i adolescents. A Catalunya , aquesta situació també és viscuda per un grup de professionals de la intervenció que veuen com la població tradicional a la qual atenien es veu modificada de forma progressiva amb l'arribada de nens i adolescents que inicien el viatge migratori sols.

L'any 2000 a Catalunya, any en el qual se sol·licita el Programa Daphne, el coneixement sobre aquest fenomen era molt incipient i imprecís. La informació amb la qual es comptava era que aquest col·lectiu estava compost majoritàriament per nens i adolescents de sexe masculí procedents en la seva majoria de països del Magrib (el Marroc i Algèria) que es desplaçaven a Espanya amb l'objectiu principal de regularitzar la seva situació legal i trobar un treball amb el qual ajudar econòmicament les seves famílies.

Des de les administracions espanyoles que atenien aquesta població, es percebia, per damunt de tot, que aquests nens i adolescents rebutjaven en la seva gran majoria els recursos que se'ls oferia, que les seves demandes diferien molt de les demandes dels menors nacionals i que desenvolupaven actituds violentes i exercien activitats delictives. La sensació d'estar desbordats i d'actuar sense rumb fix estava molt present en tot moment. Una de les hipòtesis més generalitzades que es manejaven era la intensa mobilitat que aquests menors practicaven, sent una creença estesa que Espanya es configurava com un país de pas per a instal·lar-se en altres països europeus amb majors oportunitats. Per altra banda, també es pensava que aquests nens i adolescents provenien majoritàriament de famílies desestructurades i, fins i tot, es deia que un alt percentatge eren nens de carrer en els seus països d'origen, contràriament a l'opinió dels professionals que treballen directament amb ells.

Si les administracions es trobaven desbordades, la sensació de desorientació i frustració estava molt estesa també entre els professionals de la intervenció. El desconeixement de les particularitats d'aquest col·lectiu, la poca adequació entre els recursos als quals se'ls destinava i les demandes que ells sol·licitaven, les dificultats relacionades amb la comprensió de pautes culturals diverses i les dificultats idiomàtiques, entre altres, feien que el treball socioeducatiu amb aquests menors no arribés al grau d'èxit esperat.

Amb motiu de tot això, la Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, inicia una sèrie de reunions amb professionals de diferents disciplines l'eix comú de les quals és el treball d'intervenció directa amb els col·lectius de referència. L'assessorament que ens brinden permet establir unes línies fonamentals de coneixements pràctics sobre la qüestió que, sumats a l'experiència teòrica dels professionals de l'organització coordinadora i a la investigació documental efectuada, legitimen l'elaboració, desenvolupament i planificació d'aquest projecte.

Amb la finalitat de mitigar aquesta sensació de frustració davant el desconeixement provocat per aquesta nova realitat a Catalunya i la voluntat d'atorgar-li una dimensió més global amb la implicació de diversos països europeus, la Fundació Pere Tarrés- Universitat Ramón Llull aprofita l'oportunitat que ofereix el Programa Daphne de la Unió Europea (prevenció de la violència contra nens, gent jove i dones), presentant un projecte sota el nom CONRED: comunitat virtual contra la violència exercida contra nens i adolescents SENSE XARXA de suport social.

Objectius

	Sistematitzar el coneixement del fenomen dels menors migrants no acompanyats en l'espai europeu, posant una especial èmfasi en la transnacionalitat d'aquesta realitat. Esclarir les característiques que comparteix aquest col·lectiu en els països europeus en els quals es troben així com les diferències que s'observen.
	Sensibilitzar i estendre el coneixement sobre aquest col·lectiu a la societat en general, per tal de trencar amb les imatges estigmatitzades i els discursos existents que es recolzen en dades poc rigoroses i ambigües.
	Crear i dinamitzar un espai a la xarxa amb el qual efectuar la transmissió, difusió i comunicació sobre aquest fenomen a gran abast.

Metodologia.

El procés ha estat dirigit i coordinat per un equip de la Fundació Pere Tarrés- Universitat Ramon Llull de Barcelona. Al llarg d'aquesta primera fase, ha estat el responsable de realitzar l'orientació i tot el seguiment per via telemàtica de l'elaboració dels informes dels socis.

	Primera reunió el 18 i 19 de febrer 2001: es van presentar tots els socis i es va definir la metodologia.
	Segunda reunió el 26 i 27 d'octubre de 2001: es van definir les recomanacions sobre el Document de Bones Pràctiques i també la proposta de la web i el funcionament del projecte.

Els informes finals, compostos per l'Informe Comparatiu i el Document de Bones Pràctiques, van ser redactats per aquest equip de Barcelona a partir de les dades i informacions proporcionades per cada país soci.

La metodologia emprada ha estat la següent:

	Realització d'entrevistes semiestructurades a centres amb presència de menors migrants no acompanyats.
	Realització d'entrevistes a professionals que treballen en la intervenció amb aquest col·lectiu.
	Recerca bibliogràfica i documental.
	Anàlisi de les lleis internacionals, europees i de cadascun dels països socis que participen en el projecte.

[pujar]