Fundació Pere Tarrés
2on Congrés. Perspectives de l'Educació en el Lleure2on Congrés. Perspectives de l'Educació en el Lleure2on Congrés. Perspectives de l'Educació en el Lleure2on Congrés. Perspectives de l'Educació en el Lleure2on Congrés. Perspectives de l'Educació en el Lleure

fletxa Programa

 

Taula Rodona: La promoció i futur de l’educació en el lleure a Catalunya.
Modera: Sr. Rafael Ruiz de Gauna. Director de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés.
Document en PDF Ponència

 

Sr. Carles Barba Boada. Sr. Carles Barba Boada.

 

Càrrec | Vicepresident de la Fundació Catalana de l’Esplai

Titulació | Llicenciat en Ciències de l’Educació por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 1979. Diplomat en Pedagogia del Lleure i Animació Sociocultural pel Centre d’Estudis de l’Esplai (1990). Diploma Funció Gerencial de les Administracions Públiques (FGAP) per ESADE (1998).

 

Itinerari professional

- (1979-1986) Cap de Servei de Joventut i Relacions amb les entitats de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

- (1987-1996) Gerent de MOVIBAIX

- (1996-2003) Director General de la Fundació Catalana de l’Esplai

- (2004-2007) Vicepresident Relacions Institucionals de la Fundació Catalana de l’Esplai

Artícles

Altres

És Vicepresident de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya des de l’any 2003. Ha estat impulsor i ha treballat com a voluntari des de l’any 1982 en diverses funcions, al Club d’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet i és membre de la Junta Directiva. Ha col·laborat des de l’any 1977 amb el Club Infantil Juvenil Bellvitge i actualment és membre de la Junta Directiva.

 

Intervenció: Un escenari d’oportunitats

 

Un nou context polític i legislatiu

En els darrers anys s’han produït tres coses que posen de manifest la importància política, social i educativa que té el temps lliure dels infants i adolescents: en primer lloc, l’Estatut, en el seu article, 44.3 diu que els poders públics hauran de facilitar i promoure l’accés dels infants i els joves a les activitats d’educació en el lleure. En segon lloc, el Pacte Nacional per a l’Educació, situa com dos elements claus en l’educació la corresponsabilitat i l’entorn, i concreta, en el capítol de famílies i educació, un conjunt de propostes i acords per tal de possibilitar l’accés de la majoria dels infants a un conjunt d’activitats i serveis més enllà de l’horari lectiu. Finalment, la feina preparatòria de la futura Llei d’Infància, situa l’educació en el lleure com un dret dels infants i adolescents a garantir i en preveu la seva regulació bàsica. És previst dins l’any 2007 i 2008 que s’aprovin també dos textos legislatius més com són la Llei d’Educació i la Llei de Serveis Socials. Aquest nou marc regulador de drets esdevé una oportunitat per a situar la garantia de l’educació en el seu sentit més ample per a tots els infants i adolescents de Catalunya. Aquest nou escenari és capdal doncs tant els Ajuntaments, com la comunitat escolar i les entitats de lleure han anat donant resposta a los noves necessitats socials i educatives, però sovint sense el suficient suport jurídic, polític i econòmic. Entrem ara en una etapa en que sembla que això es produirà amb més intensitat.

El moviment d’Esplai com actor educatiu

Els Centres d’Esplai són un fantàstic dispositiu de cohesió i integració social. Hi ha també un ampli acord en el sentit que l’ús del anomenat temps lliure no pot quedar a l’arbitri del que faci el mercat. Alhora, el moviment de lleure de Catalunya, responent a la demanda de les Administracions locals i de la comunitat educativa en general, està assumint de forma creixent funcions de provisió de serveis i activitats que complementen el sistema educatiu reglat com ara les colònies escolars, els programes d’educació ambiental, d’educació per a la salut, la gestió i/o suport en les escoles bressol, l’actuació en els plans d’entorn, la dinamització dels patis escolars, l’aplicació del model “Eduquem més enllà de l’horari lectiu”, o les activitats més periescolars com els serveis d’acollida, el menjadors escolar, les activitats extraescolars o els Casals d’Estiu. Les entitats de lleure estan especialment indicades per a fer aquesta funció en la mesura que garanteixen la qualitat educativa, l’absència de negoci lucratiu, la proximitat en la prestació del servei i l’activitat i la participació de persones joves en la vida ciutadana. És important senyalar aquesta qüestió en un context en que determinades empreses mercantils que res tenen a veure amb el món educatiu i social del país estan concertant amb l’Administració Pública i la Comunitat Educativa serveis diversos jugant fonamentalment amb el factor econòmic com a valor principal. Tota aquest àmbit reforça la tasca que des de fa anys el moviment de lleure ve desenvolupant amb la seva acció en els caps de setmana i en els períodes de vacances. El gran repte que tenim el moviment de lleure a Catalunya és saber adaptar el seu projecte de valors i de canalització d’energies i de voluntariat a les noves demandes i reptes educatius i socials de la societat actual.