Programa

 

Ponència 1: Educar en el lleure: Un univers de possibilitats.
Ponent: Sr. Francesc Torralba i Roselló
Modera: Coordinació Catalana de Colònies Casals i Clubs d’Esplai. Sr. Pere Joan Giralt. Vicepresident.
Ponència

 

Sr. Francesc Torralba i Roselló

Càrrec | Actualment és membre col·laborador de l’Institut Borja de Bioètica, professor titular de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i Investigador de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna. Dirigeix l’anuari Ars Brevis.

Titulació | És Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i Doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya (1997).

Algunes de les seves publicacions

• Cercles infernals. Sobre el pensament del jove Nietzsche, Ed. 62, Barcelona, 1990
• El sofriment, un nou tabú?, Ed. Claret, Barcelona, 1995
• Pedagogía del sentido, PPC, Madrid, 1997
• El misteri de la paternitat, Edimurtra, Barcelona, 1997
• Cartas sobre Dios y el Buda, Milenio, Lleida, 2002
• Pares i fills. L’aventura de trobar-se avui, Planeta, Barcelona, 2003
• ¿Un altre món és possible? Educar després de l’Onze de setembre, Edicions 62, Barcelona, 2003

Articles

• Viure el lleure creativament

 

Premis

Al llarg de la seva trajectòria ha obtingut diversos premis: El Premi Extraordinari de Llicenciatura (1991) i el Premi Extraordinari de Doctorat en Filosofia (1994), el Premi d'Assaig Breu (1989), el Premi Xarxa d'Assaig (1989), el Premi Joan Maragall (1992), Premi d’Assaig Serra i Moret sobre Civisme (2001), el Premi Josep Vallverdú d'Assaig (2002), el Premi Llorer d’Assaig (2003), el Premi sobre principis del Civisme (2004), el Premi d’Assaig Nicolau Batle (2005). Ha estat finalista en el Premi Carles Rahola d'Assaig (1992) i en el Premi Enric Ferran d'Assaig (1993).

 

Ponència 1: Educar en el lleure: Un univers de possibilitats

L’objectiu d’aquest ponència és mostrar com l’educació en el lleure és una ocasió de primer ordre per la transmissió de valors ètics, estètics i religiosos.

En primer lloc, es criticarà el lleure massificat, passiu i consumista que es realitza d’una manera generalitzada en la societat de masses. Es realitzarà una crítica rotunda d’aquest tipus de lleure, ja que enlloc de desenvolupar les capacitats i les habilitats pròpies de la persona, més aviat les atrofia i redueix el seu camp de possibilitats. Contra el lleure del consum passiu i practicat de manera individualista, contra el lleure entès com una pràctica agressiva o com a evasió de la força instintiva (canalització de les pulsions de l’això) , defensem el lleure com una ocasió per a la trobada interpersonal, per al gaudi de la natura i per al desenvolupament de les capacitats físiques, psíquiques, socials i espirituals de la persona.

Després d’aquesta primera part crítica, intentarem explorar com es produeix la transmissió de valors a través de l’educació en el lleure. Farem veure que els valors es transmeten d’una manera indirecta, existencial i no formal, mitjançant situacions i circumstàncies noves que demanen la presa de decisions. Igualment farem veure la rellevància del testimoniatge i de l’exemple en la transmissió, així com la reiteració de les pràctiques com a únic mode per garantir l’assumpció de bons hàbits. Des del punt de vista ètic, ressaltarem tres valors fonamentals que són transmesos en l’educació en el lleure: l’esforç, la responsabilitat i el respecte.

Posteriorment, ens endinsarem en els valors estètics i tractarem de mostrar com l’educació en el lleure és una ocasió extraordinària per potenciar valors d’aquesta naturalesa. Ens centrarem en la contemplació estètica i de com es pot potenciar el desig de bellesa a través de l’educació en el lleure. Intentarem fer veure com és essencial transitar d’un concepte de bellesa epidèrmic i fonamentat en arquetips de masses, cap a l’experiència de la bellesa viscuda davant de la natura o de l’art.

Finalment, ens endinsarem en la difícil qüestió dels valors religiosos. Partim de la idea que el lleure també és un àmbit per al desenvolupament de la dimensió espiritual de la persona, de la seva vida interior, de les seves inquietuds i desigs de plenitud. Intentarem fer veure com el lleure pot ser l’ocasió per a la vivència del silenci, de la meditació i del diàleg interior amb Déu.