|
[tornar a l'inici]
|
|
Els indis
| La motivació
de les activitats |
El centre d'interès:
Som una tribu d'indis que hem arribat a aquesta zona per posar-hi
el nostre campament. Durant tots aquests dies, viurem i farem
les coses típiques dels indis, i l'últim dia farem
una festa per agrair a la mare terra tot el que ens ofereix.
Seguint amb els ideals dels poblats indis, hem de fer activitats
que tinguin cura del medi ambient, ja que els indis eren molt
respectuosos; sabien que depenien de la natura.
També caldrà fer activitats que potenciïn
la vivència tribal, de grup, que facin que tothom participi. |
| L'acolliment |
Al començament de les
colònies o campaments, podem fer un ritual de grup en
què haguem de presentar-nos i fer quelcom per passar
a formar part de la tribu. Tothom ha de sentir-se ben acollit
per la resta, i considerar-se una part fonamental de l'equip.
Per a aquesta finalitat, hi ha una sèrie de rituals o
de jocs que ens poden ajudar.
Vegeu el Joc Em
dic...i em pica |
| L'ambient
democràtic/La presa de decisions per consens/Les propostes
del grup |
Les assemblees: Cada
nit, tal i com feien els indis, ens podem reunir sota els estels
en rotllana i fer la valoració del dia (un bon sistema
per fer-ho és el Jo felicito, Jo critico, Jo proposo)
El diari del grup: Podem fer un diari enorme on anar
apuntant tot el que ens va passant. A la tapa, entre tots, podem
enganxar sanefes amb motius tribals.
Resolució de conflictes: Quan hi hagi problemes
entre nens i nenes, se'n pot parlar, en rotllana. Si hem pogut
resoldre'ls, podem utilitzar una pipa i fer-la servir com a
símbol (fumar la pipa de la pau).
Tal i com hem dit anteriorment, és important que es facin
assemblees del grup per valorar i parlar dels diferents conflictes.
Decidir els diferents aspectes grupals per consens és
quelcom que ajudarà a millorar la relació i comunicació
entre els membres.
La bústia de suggeriments: Es tracta de tenir
durant totes les colònies una caixa o qualsevol objecte
relacionat amb el centre d'interès en el qual els infants
i joves puguin deixar les seves propostes d'un dia per l'altre.
Com que som indis, podem tenir una tenda tipi en miniatura on
puguin deixar els seus suggeriments.
Com fer-la? Vegeu tenda
tipi en minitatura
El cas és que els nois han de veure que les seves propostes
són escoltades. També cal, però, que no
els fem cas en tot. Hi haurà coses que seran impossibles
de portar a la pràctica. En aquest sentit, se'ls ha d'educar
perquè vegin que no tot el que vulguin es podrà
fer, però que han de seguir participant. |
| Les pautes
de convivència |
Les normes del grup:
Fer un mural amb dibuixos indis on quedin escrites totes les
normes que nens i monitors estableixin (per exemple, amb la
norma de deixar endreçades les habitacions es pot fer
un dibuix d'una tenda tipi, en comptes d'una habitació
convencional). Adaptar les nostres normes a la vida dels indis
ha de fer que els nens i nenes les segueixin amb més
interès. |
| La confiança |
Espais de trobada i temps
lliure: Potenciar jocs de coneixement i de relació
intergrupal que afavoreixin la confiança entre infants
i entre nens/es i monitors/es.
També és important que en les activitats quotidianes
del dia a dia els nens i nenes se sentin confiats amb l'ambient.
Es pot fer la dansa de la tribu que dóna la benvinguda
a cadascun dels membres. Se'ls pot posar un braçalet,
per exemple, amb el qual simbolitzem que passen a formar part
de la tribu i que tothom és igualment important. |
| El quotidià
|
Els àpats comunitaris:
Aprofitar per educar en els hàbits quotidians, com el
de no començar a menjar fins que tothom s'hagi assegut
a taula i s'hagi cantat per beneir la taula. En aquests cants
de benedicció de taula, hi podem afegir gestos que facin
els indis o inventar-nos una cançó relacionada
amb la tribu. Per simular que el menjar ha estat cuinat pels
indis després de caçar-lo, podem servir la carn
amb pinxos.
El repartiment de les tasques: Cada matí, els
infants es poden trobar amb un missatge del gran cap indi, que
viu amagat a la muntanya. El missatge els diu què haurà
de fer cadascú (parar taula, escombrar la sala de tallers,
lavabos, etc.). És una manera més divertida d'esperar
que t'encomanin el càrrec.
Les pregàries: Cada dia es pot encarregar la preparació
d'una pregària per abans d'anar a dormir a un parell
de nens/es amb els seus monitors/es. Tal i com feien els indis,
ens posarem en rotllana asseguts com ells. |
| L'organització
de la vida col·lectiva |
La distribució de
responsabilitats: Som una col·lectivitat, no vivim
aïllats, som una petita comunitat, i cal que ens organitzem
per intentar conviure de forma solidària: ajudant-nos,
col·laborant amb els altres membres de la tribu. Una
manera d'entendre l'esperit de servei i responsabilitat envers
els altres és que cada dia un petit grup d'indis prepari
el berenar per a la resta.
Les activitats: Cada vegada que expliquem una activitat
nova, l'hem de motivar com si realment estiguéssim en
un poblat indi. Per això hem de procurar ser imaginatius.
També cal que siguem capaços de presentar les
activitats de manera suggestiva per als infants (podem fer arribar
un personatge disfressat, aconseguir que ens arribi una fletxa
amb un missatge, fer entrar els nens en una sala decorada amb
motius indis, etc.)./
També és important que els nois tinguin clar l'horari
i l'organització de les activitats. Un mural amb les
activitats apuntades a la nostra sala pot ajudar els infants
a centrar-se en l'organització de les colònies
(i encara millor si el fan els nois). Això no vol dir
que se'ls hagi d'explicar tot. Dins de l'esquema general encara
queda espai per a les sorpreses i la improvisació. |
| La cooperació |
Els jocs cooperatius:
La manera com eduquem a jugar també és fonamental.
Si fem que el nostre quotidià sigui molt participatiu,
però després ens basem en els típics jocs
de competició, estarem educant des de la incoherència.
En la mesura del possible, hem de procurar pensar en jocs participatius,
integradors de les diferències i que facin augmentar
la confiança i coneixement entre els membres del grup
Vegeu l'apartat de jocs
cooperatius |
| La identitat
col·lectiva/El sentiment de pertinença al grup |
Els símbols de la
tribu: Com ja sabeu, un grup ha de permetre que tots els
seus membres s'hi sentin identificats. Hi ha d'haver espai per
a tothom, ha d'acollir la diversitat i ha de potenciar tot el
que enforteixi els vincles entre els seus membres.
Moltes vegades, els símbols tenen la força de
fer identificar una col·lectivitat amb el mateix projecte.
Però no ens hem de quedar amb el símbol: hem de
treballar tots els continguts que hi ha al darrere, perquè
la gent s'hi pugui identificar el símbol ha de representar
una sèrie de valors.
Vegeu Els
símbols de la tribu
Els rituals: En la línia de la identitat col·lectiva,
hem de fer que tots els membres del grup se'n sentin partícips.
Hem de potenciar tots aquells rituals que ens facin sentir que
pertanyem al grup. Celebrar conjuntament i fer festes en què
tots tinguem un paper augmenta aquest sentiment. Les vetllades
a la vora del foc dels indis tenien aquesta finalitat, entre
d'altres. |
| El compromís |
La cura del medi ambient:
Hem de fer activitats que ens ajudin a conscienciejar de la
necessitat de tenir cura del medi ambient i de respectar la
natura. Els indis eren poblacions amb un contacte molt estret
amb la natura, se'n sentien part i no volien dominar-la, sinó
gaudir-la i protegir-la/ A part de les activitats relacionades
amb la cura del medi ambient, les normes dels grups també
ens poden ajudar a explicar als infants com han de tractar l'entorn
(quines coses es poden fer a la muntanya i quines no).
Vegeu l'apartat d'Activitats
de natura |
| La relació
intergrupal |
El temps lliure: doncs
és això, temps lliure; hem de deixar espais sense
programar, on els infants puguin desenvolupar les seves habilitats
participatives sense gaire pautes. Són espais idonis
per relacionar-se amb nens/es d'altres grups, compartir diferents
situacions, etc.
En el cas dels indis, podem fer un poblat de tipis, i deixar
que en aquests espais de temps lliure hi juguin a la seva manera.
Això sí, els adults sempre hem de ser a prop.
La nostra presència ja és educativa.
Com es pot fer un poblat tipi? Vegeu Construcció
d'un poblat indi |
| El treball
en equip |
L'exemple dels monitors/es:
hem d'educar amb l'exemple. De la mateixa manera que els demanem
que col·laborin entre ells i es reparteixin les diferents
tasques, l'equip de monitors/es també ha d'adoptar aquesta
metodologia de treball. |
| La comunicació |
El traspàs de la
informació: hem de mantenir una comunicació
fluïda amb els infants: fer un bon traspàs de les
informacions, que se sentin partícips del que estan fent,
i no només que consumeixin una sèrie d'activitats. |
| L'acolliment
de la diversitat |
Algun dia podem fer una vetllada
que consisteixi a rebre la visita d'una altra tribu a casa nostra
i preparar-los una festa en honor seu. La vetllada consistirà
a explicar a l'altre poblat indi (els monitors/es disfressats)
els nostres costums, mostrar-los les nostres danses, cançons,
i que ells ens expliquin les seves. És important jugar
amb els efectes sorpreses i poder repartir algun record de la
vetllada. |
| La capacitat
de transformació |
El canvi és quelcom
intrínsec de la vida dels grups: quan participem de qualsevol
projecte, automàticament estem propiciant un canvi; la
participació implica transformació.
Els indis també ho sabien, per això es transformaven
per a cada ocasió: es pintaven diferent i es vestien
diferent perquè cada situació significava coses
diferents.
Podem maquillar-nos i vestir-nos de manera diferent segons el
moment del dia.
Vegeu Pintura
de cara amb fang |
| L'autogestió |
Els indis autogestionaven completament
la seva manera de viure. Vivien del que l'entorn els proporcionava
i no posseïen res que no necessitessin. Hem d'intentar
educar en els valors de l'austeritat i l'aprofitament dels recursos
de forma solidària i sostenible. Per això les
colònies i campaments són un lloc privilegiat
per aprofitar els recursos naturals i treballar al màxim
la reutilització de materials i el consum sostenible. |
| La solidaritat |
En la mesura del possible,
i relacionades amb el tema del centre d'interès, hem
de procurar realitzar activitats que permetin treballar amb
els infants la solidaritat. Poden ser activitats de molts tipus,
més quotidianes o més de reflexió. Aquestes
últimes, com la que proposem a continuació, hauran
d'anar dirigides als més grans de l'esplai.
Vegeu Joc
del llaurador |
La màquina
del temps
| La motivació
de les activitats |
El centre d'interès:
Un inventor ens presenta l'invent del que n'està més
orgullós: es tracta d'una màquina amb la que es
pot viatjar en el temps i ens permet conèixer totes les
èpoques de la història.
Cada dia, els nens/es hauran de travessar un túnel que
els portarà a l'època que correspongui per aquell
dia (si l'activitat dura 9 dies, per exemple, podrem fer un
dia sobre cadascuna d'aquestes èpoques: la Prehistòria,
Grècia i Roma, els íbers, l'Edat Mitjana, el Renaixement,
el Barroc, la industrialització i el modernisme, l'època
contemporània,...). |
| La democràcia/La
presa de decisions: el consens/Les propostes del grup |
Les assemblees i reunions
del grup: El dia que expliquem Grècia, podem
ambientar un espai com si es tractés d'una àgora
(plaça pública grega, centre de la cultura i de
la política a l'Antiga Grècia). L'àgora
és el lloc on la gent es reuneix per parlar i decidir,
i poder així millorar les condicions de vida de la gent.
Cada dia, abans d'anar a dormir, els grups es poden reunir a
l'àgora i parlar sobre el dia (fer una valoració).
Cada grup pot disposar d'una pissarra per a exposar les coses
més importants del dia, i deixar-la a l'àgora
durant tots els dies, o escriure en un gran diari de grup.
Les propostes del grup: Cada grup pot construir una màquina
del temps, on cada nit hi deixi les seves propostes. Se'ls explica
que per la nit, mentre dormen, l'inventor de la màquina,
el vell savi, les agafarà. A l'endemà, pot aparèixer
el personatge amb totes les propostes.
Seria interessant que cada matí, el savi pogués
fer realitat alguna de les propostes dels infants; això
els motivarà a seguir pensant idees noves per a les colònies
i a continuar participant activament.
Els monitors/es de cada grup hauríem d'orientar els infants
per a que pensin coses factibles de portar a la pràctica. |
| Les pautes
de convivència |
Les normes del grup:
S'han d'establir el primer dia de les colònies, perquè
tothom les tingui clares i es puguin discutir entre tots/es.
Una manera d'introduir-les al començament de l'activitat
seria a través d'un joc de pistes pel bosc.
Vegeu Joc
de descoberta de les normes |
| La confiança |
Espais de trobada i temps lliure.
Potenciar els jocs de confiança entre els membres del
grup
Vegeu Jocs
de confiança |
| El quotidià
|
Els àpats comunitaris:
És important relacionar tots els moments quotidians del
dia amb el centre d'interès. Per això, és
interessant presentar personatges i activitats abans o després
dels àpats. També un àpat pot formar part
d'una activitat del centre d'interès. La relació
de tots els moments del dia amb el centre d'interès farà
més intensa la vivència d'aquest.
El repartiment de tasques: Els serveis o tasques és
important que es reparteixin entre tots els grups. Participant
de la neteja i cura de la casa i de l'entorn els infants agafen
responsabilitats i compromís amb els altres i l'entorn.
Vegeu El
quotidià participatiu |
| L'organització
de la vida col.lectiva |
L'esperit de servei:
Podem fer tallers de cuina: cada dia, un dels grups pot fer
el berenar, i oferir-lo com una sorpresa als altres: es poden
fer batuts, sucs, macedònies,...
Les activitats: Cada vegada que presentem un taller o
un joc ho hem de fer segons l'època en la que ens trobem.
Si fem un taller de fang, en el que volem realitzar gerros o
càntirs, podem explicar als infants per a què
els feien servir els poblats íbers, per exemple, i explicar
més coses d'aquest poble, o bé anar disfressats,...etc.
Les activitats del quotidià també hem de saber-les
integrar en el centre d'interès: quan anem a la piscina,
podem dir que ens trobem a les termes romanes, les piscines
on anaven els romans a fer esbarjo, relacionar-se i remullar-se.
Un personatge de l'antiga Roma ens pot donar la benvinguda a
les termes, demanant-nos el nostre ticket d'entrada, que el
podem haver dibuixat abans. Podem tenir preparats una sèrie
de jocs d'aigua per dotar de més sentit el moment de
la piscina i augmentar així la relació intergrupal.
Ambientar els canvis d'activitat.
Vegeu Música
per anar a dinar |
| La cooperació |
Els jocs cooperatius. Vegeu
apartat de jocs
cooperatius |
| La identitat
col.lectiva/El sentiment de pertinença |
És un tret fonamental
perquè la gent participi: sentir-se identificats amb
el grup i amb el projecte. Els infants han de sentir que pertanyen
i formen part d'un projecte comú. Per això, haurem
de fer una sèrie de rituals per enfortir aquest sentiment
(festes, danses, adquisició de símbols,...)
Amb el centre d'interès de la màquina del temps,
podem anar adquirint una sèrie de símbols segons
les característiques de cada època. Per la prehistòria:
les pintures rupestres, per l'època dels grecs i romans:
les túniques, pels íbers: les medalles gravades,
l'artesania de fang, per l'Edat Mitjana: els estandarts, els
castells, les lluites de cavallers, pel Renaixement: la pintura,
els palaus, per la industrialització: les màquines
de vapor, les fàbriques, els telers,... |
| El compromís |
Cada dia, els diferents grups
poden plantejar-se fer un regal als altres grups abans d'anar
a dormir. Una cançó, un ball, un conte, algun
taller o tipus de menjar; alguna cosa que hagin hagut de preparar
prèviament pensant en els altres. El compromís
envers els demés és fonamental per sentir-se partícep
d'un grup. |
| La relació
intergrupal |
Com a record de l'activitat
d'estiu, l'últim dia podem fer el regal de l'amistat,
que potencia la relació intergrupal
Vegeu Regal
de l'amistat |
| El treball
en equip |
Perquè comprovin com
treballem l'equip de monitors/es a l'esplai quan preparem les
diferents activitats, podem agafar el grup de grans i plantejar-los
que hauran de preparar una activitat per als més petits.
Vegeu Preparació
d'una activitat de colònies |
| La comunicació |
Emmarcat en l'època
contemporània, amb l'adveniment dels grans invents del
S. XX, podem fer un joc de nit amb el que treballem la comunicació
amb el codi MORSE, un tipus de llenguatge utilitzat per a grans
distàncies a començaments de segle, útil
pel telègraf.
Vegeu Joc
de nit amb llanternes |
| L'autogestió |
Per exemplificar el que és
l'autogestió dels grups, entesa com la capacitat que
té cada grup de gestionar directa i autònomament
els propis recursos, recrearem un Mercat Medieval, en el que
cada grup podrà aconseguir productes que necessita bescanviant
els propis, dels quals representa que en té un excedent
Vegeu el Bescanvi
en el Mercat Medieval |
[pujar]
|
|
