El paper dels monitors

Per treballar la participació amb els nens/es i joves, és indispensable que els monitors/es dels esplais facin una tasca prèvia d'equip per analitzar en quina situació estan i poder reflexionar sobre la mateixa.

Abans de posar-se a treballar amb els nens i joves, els monitors han d'analitzar les dinàmiques pròpies del grup de monitors pel que fa referència a la participació.

Aspectes a tenir en compte:

1.	Canals de participació de l'equip de monitors en la presa de decisions a l'esplai. Cal reflexionar al voltant dels mètodes que s'utilitzen: assemblees, juntes directives, un sol responsable que pren les decisions, reunions periòdiques d'equip,...
2.	Aspectes que afavoreixen/dificulten la participació: Les relacions interpersonals. La disposició d'espais adequats. La disposició de temps. Les motivacions personals i del grup.
3.	Unificació de criteris. Per poder participar en un projecte comú, el d'educar els nens i joves en el temps lliure, els monitors han hagut prèviament d'establir una unitat de criteris, si és possible a través del consens, de què es vol fer respecte a l'actuació a l'esplai. Això també proporciona la possibilitat que tothom disposi de la mateixa informació, de la mateixa possibilitat d'expressar la seva opinió, de prendre decisions, i fa que la participació dels monitors en tot allò relacionat amb l'esplai sigui més real i efectiva.
4.	Estructures organitzatives per portar a terme la participació: comissions, equips de treball, reunions,...
5.	Definir l'ideari o filosofia en l'actuació dels monitors de forma conjunta, i fer reunions periòdiques que serveixin per a reflexionar i fer les modificacions necessàries segons variï la situació de l'esplai.
6.	Establir criteris sobre els aspectes de la fe que serveixin de línies bàsiques per a l'actuació amb les nens (també cal una certa unitat de criteris i reflexió al voltant del fet de pertànyer al MCEC).
7.	Conèixer els recursos dels quals disposem (materials i humans) i plantejar-se l'adquisició de nous recursos segons quines siguin les necessitats educatives i lúdiques dels nens. Plantejar-se la formació d'una petita comissió o equip de treball, o algú concretament que s'encarregui de buscar recursos.
8.	Capacitat d'adaptació al canvi: és també una garantia perquè puguin participar tots els membres de l'equip de monitors.
9.	Conèixer el medi que ens envolta i obrir-nos a ell, per tendir a una cooperació entre entitats que beneficiï els nens i els joves.
10.	Analitzar les característiques del grup de monitors i valorar-ne els punts forts i els punts a millorar.
11.	Conèixer l'emmarcació del projecte d'esplai: la seva història, la parròquia o la institució de la qual forma part.
12.	Dinàmiques. Pensar dinàmiques a realitzar amb els nens que tendeixin a augmentar la participació. Realitzar dinàmiques de grups que incrementin la capacitat i habilitat dels nens en la presa de decisions. Estimular reunions periòdiques on els nens puguin prendre decisions referents al grup. No prendre decisions, excepte les urgents, fora del marc d'aquestes reunions.

Les estratègies d'actuació sobre el grup han de considerar aquests tres aspectes:

1- El repartiment de rols en l'equip de monitors.
2- El treball de cohesió i autonomia del grup.
3- El treball personal amb els components.

Coses a tenir en compte quant a la configuració del grup

1- L'organització prevista (repartiment de tasques i responsabilitats entre els membres del grup que haurà d'incloure l'estructura participativa amb què treballarem).
2- El marc normatiu en què preveiem que ha de moure's el grup.
3- La distribució i configuració dels espais on ha de moure's i conviure habitualment el grup.
4- La distribució temporal de les activitats, les tasques.

La interrelació entre educadors i educands és una de les millors eines per aconseguir els objectius marcats en un projecte educatiu.
L'educador ha de ser conscient que en tot moment és observat i és un model per als nens i joves amb els quals es relaciona. A l'educació no formal s'utilitza una combinació d'activitats i experiències per treballar els valors i la pròpia presència i acció dels adults. Alguns aspectes com la implicació dels adults, la vida del grup, la col.lectivitat, el dia a dia de la vida quotidiana, la pròpia participació, etc. constitueixen un marc de referència constant per als nens i nenes.
L'educador, al mateix temps que realitza activitats, ha d'estar atent i captar tot allò que es desprèn de la comunicació i relació amb la infància.

Com crear espais reals de participació

Els educadors, en el moment de dissenyar com seran els espais de participació de la infància a la qual es dirigeixen, han de conèixer la realitat del seu entorn. Les edats, la maduresa o l'ambient social i familiar poden determinar un tipus d'activitats o unes altres, depenent de les característiques generals del grup.
Una manera de conèixer els menors és preguntant-los directament sobre els seus interessos, els seus coneixements o les seves experiències. Qualsevol forma creativa proposada per la infància és una nova manera d'enriquir els actuals i escassos espais de participació, per la qual cosa s'han de considerar i posar en pràctica en la mesura del possible.

Tenint en compte que són nens, les activitats que es preparin hauran de ser divertides, formatives, suggerents,...

La millor manera d'apropar-se a ells és des del contacte directe, en el quotidià i en allò que afecta a ells mateixos, sempre d'una forma real i directa.

Les accions que s'han de portar a terme no han de ser actuacions puntuals, sinó que s'han d'integrar i coordinar per aconseguir un projecte educatiu global.
En general, l'entorn més proper és la millor manera d'aconseguir que la infància s'impliqui i vegi els resultats i han de ser consultats sobre aquells aspectes que els afectin directament.

Els monitors i monitores dels centres d'esplai tenim una tasca primordial per aconseguir que nens i joves participin de l'esplai quotidianament. A continuació establim algunes observacions sobre el treball que cal fer en relació a la participació dels infants i joves:

Hem de conèixer els nostres infants:

	Parlar amb ells, que hi hagi una comunicació constant.
	Hem de saber quina és la situació individual i grupal de cada membre
	Hem de preguntar-los com estan
	Hem de saber què els agrada
	Hem de saber què els molesta
	Hem de saber què poden fer per a l'esplai
	Hem de saber què busquen a l'esplai

Hem de saber mirar amb ulls d'infant

	No podem copiar les fórmules participatives dels adults; els nens i nenes tenen uns esquemes i una manera d'entendre la vida diferent a la nostra.
	Hem de buscar la fórmula més adequada a cada edat perquè participin.
	Hem de suggerir activitats estimulants que portin a la implicació dels infants.

Hem d'acompanyar

En tots els processos pels quals passen els nens i nenes: en els conflictes, en els aprenentatges, en els aconteixements importants i significatius, en els moments de crisi,...

Hem de ser-hi presents: deixar que els nens i nenes interactuïn lliurement, però tenint-nos com a referents, models, eines per al seu desenvolupament. Ni dirigir-los massa ni deixar-los sols, desorientats. Com deia Joaquim Franch, pedagog i monitor de lleure: "aprendre a actuar...un noi ho fa tot sol, el que passa és que si hi ha un monitor al costat ho fa més bé; aprendre a relacionar-se un noi ho fa tot sol, però si hi ha un monitor al costat li surt més bé, i aprendre a pensar, exactament el mateix, un noi ja ho fa, però si hi ha un adult al costat ho fa més bé".

Hem d'educar amb l'exemple

	Hem de ser participatius.
	Ens han de veure motivats, implicats, interessats en tot el que passa al nostre voltant i també en les seves vides.
	Hem de saber treballar en equip i cooperativament, i procurar que els nens també ho facin.
	Hem de consensuar les nostres decisions, no anar cadascú per la seva banda: ens hem de mostrar units com a equip de monitors davant dels infants.

[pujar]