Dins de l’esplai, hi ha moltes activitats en les quals els infants i joves poden i han de participar.

Ja hem parlat de les activitats quotidianes, en què hem de buscar la seva implicació perquè se les facin seves, i en conseqüència, es puguin fer seu l’esplai. També hem de procurar que participin i preparin amb els monitors totes aquelles activitats per jugar i aprendre, i hem de saber proporcionar espais perquè diguin la seva respecte els jocs, tallers, ginkames i excursions que més els agradin.

Però encara no hem parlat de totes aquelles activitats que tenen a veure amb la fe i que, d’alguna manera, també formen part del quotidià dels nostres centres: les pregàries, les eucaristies, la celebració dels moments litúrgics.

Totes aquestes activitats sovint es viuen pels infants com activitats alienes a ells, que preparen els seus monitors i consiliaris, a les quals ells només han d’assistir, però força sovint notem que ho fan amb la sensació d’incomprensió, desmotivació i llunyania.

Un dels objectius d’aquesta campanya és que mitjançant la participació dels infants i joves en la preparació de les activitats que tenen a veure amb la fe, aquests puguin tenir una vivència més familiar i propera d’aquests temes, tant com a experiència personal com grupal.

Hem de pensar, doncs, en activitats estimulants, que els diverteixin. Per poder treballar la fe i aprendre dels valors de Jesús de Natzaret, els infants han de poder experimentar amb activitats adequades a la seva edat que els motivin a treballar i a apropar-se a la religiositat i al transcendent d’una manera familiar, i que puguin relacionar amb la vida del grup i de la comunitat que és l’esplai.

Si pels infants les celebracions eucarístiques són viscudes com un moment de festa compartida amb els seus companys, segurament aconseguirem que participin i s’impliquin més.

A continuació presentem alguns dels trets que caracteritzen els infants en relació a la vivència de la fe i del transcendent, depenent de les seves edats:

	El pare i la mare són punt de referència i admiració. Són perfectes.
	Fan una construcció i visió del món a partir d’ells mateixos: són egocèntrics.
	Tenen una religiositat animista, tot té vida i sentiments, també els objectes.
	També és una visió màgica: tenen necessitat de ritus i fórmules que simbolitzin les forces superiors per dominar el món real.
	Déu és representat amb trets humans i sotmès als desitjos dels infants.

	Hi ha d’haver un llenguatge afectiu per comunicar-se.
	Ha de vetllar per la capacitat admirativa del món (“Que bonic aquest bosc, mireu quines flors,...”).
	Ha de fomentar: - l’admiració per la bellesa - el sentit de gratuïtat - l’actitud d’escolta, silenci i concentració - el gust per l’esforç i la cooperació - la confiança en ell mateix - la relació amb els altres.

	Descobreixen la institució religiosa; l’Església i les persones de la institució, que tendeixen a identificar amb la imatge dels pares. És important la participació dels pares en la comunitat.
	Els atrauen els ritus religiosos. La paraula clau és la participació i el seu centre de participació és el seu grup d’edat.
	El concepte de Déu es va espiritualitzant. Comença a prendre consciència que Déu és diferent i té un poder sobrenatural. Déu, Pare, Creador que habita al Cel i és l’autor de totes les coses. Comprèn que algú absolut i trascendent dicta les normes i exigeix responsabilitats. Jesús és un amic proper.
	Abandona el període egocèntric.Comença a tenir capacitat per comprendre les relacions entre les coses.Comença a raonar, esdevé més objectiu, això implica una capacitat d’anàlisi i crítica dels esdeveniments.
	És l’etapa estrella de la socialització. Busca la companyia d’altres infants. Apareix el sentit de rivalitat. Apareixen les primeres mentides reflexionades perquè vol quedar bé. Veu els defectes dels altres i per això tendeix a acusar. Té una tendència a l’extremisme: «s’estima o no s’estima», les persones són “bones o dolentes”. Detesta les excessives manifestacions d’afecte, sobretot davant dels altres. Desperta l’interès per conèixer les relacions entre els sexes. Gran capacitat d’admiració i il.lusió. Es mostra solidari amb aquells que són amics seus. Pensa en termes concrets: no es pot parlar d’amistat sinó dels seus amics.

	Perceben la pregària com un sentir; es pot sentir meravellat, alegre, trist...
	En aquesta etapa es dóna la trobada activa amb Déu: amb Ell es parla, es juga, es canta,...
	Celebració vol dir «fer una festa». És un moment per fer festa acompanyat de la «seva comunitat»: el seu grup d’edat.
	L’educador ha d’estar atent a fer veure que els altres també celebren la festa conjuntament amb ell.

	Veuen a un Déu egocèntric i màgic.
	Déu està al seu servei.
	Disminució del caràcter afectiu de la relació amb Déu.
	Dificultat per parlar de Déu.
	Manca llenguatge per expressar sentiments i pensaments religiosos.
	S’inicia el sentit de culpa relacionat amb Déu.
	Es desperta una sensibilitat respecte els valors relacionats amb els altres (responsabilitat i lleialtat).
	La Justícia esdevé un valor estricte, sobretot en les actuacions dels altres cap a ells.
	Tenen dificultat per identificar els valors evangèlics.
	Veuen l’Església com un lloc on poder actuar.
	Descobreixen les persones religioses.
	La relació sacerdot-família també serà un model per a l’infant.

	Inici de la capacitat simbòlica que cal aprofitar per fer viure la fe (dramatitzacions, accions de compromís,...)
	Tenen la necessitat d’experiències lúdiques i festives.
	Tenen la consciència de comunicar-se amb Déu a la pregària.
	Tenen una visió màgica de la realitat i dels sagraments, sobretot de l’Eucaristia i la reconciliació.
	Els pares són models importants, i també els mestres i monitors/es.
	Tenen una sensibilitat especial cap a la Verge Maria, que veuran com una mare.

	Inici d’una moral més autònoma, manifestada en més responsabilitats i en realitzar noves experiències (administrar diners, organitzar-se el propi temps, escollir els amics,...)
	Moral amb moltes incoherències per la seva immaduresa afectiva, pel despertar de l’agressivitat i de la sexualitat.
	Els criteris morals depenen moltíssim de l’ambient.
	Són exigents amb els altres i molt compassius amb ells mateixos.
	Jesús és motiu d’interès pels valors que ofereix, en forma d’admiració, com un heroi...
	Coneixen els valors evangèlics si han tingut una formació religiosa, però no veuen la necessitat de viure’ls en la pròpia vida.
	Tenen interès per conèixer, preguntar, expressar dubtes sobre la religió, per trencar amb la dependència infantil.
	Déu és conegut però no viscut. És un Déu sentit però en funció de les pròpies necessitats. És un mitjà per allunyar l’ansietat i, a la vegada, font de temor.
	Depenent de l’ambient (família, escola, esplai...) en què es viu el canvi que pateix el preadolescent, aquest adopta una o altra actitud: - Acceptació passiva i acrítica de la religiositat: la religió és un conjunt de coses que cal creure i fer, al marge dels veritables interessos de la vida. - Manca d’interès: Entra en crisi la religiositat infantil, com a cosa de nens. La culpabilitat suscitada per la dialèctica religió-sexe repercuteix també en l’abandonament de les pràctiques religioses. - Experiència i apropiació personal: sobretot en ambients religiosament significatius i amb adults que són creients convençuts.

	El desenvolupament de la capacitat simbòlica, el sentit de l’admiració i les ganes d’actuar afavoreixen l’expressió ritual.
	És un ritualisme teatral, d’escenari, seqüela de la infància. Els agrada actuar i ser protagonistes en la litúrgia.
	La pregària i les celebracions tenen una càrrega màgica en funció de les pròpies necessitats (eliminar pors, ajut,...)
	Al principi els agrada participar en les celebracions, però a poc a poc es distancien per la seva manca d’interiorització i per veure-les apartades de la seva vida diària. No és un rebuig, és manca d’interès.
	Reaccionen negativament quan la celebració és imposada.
	La comunitat la veuen com un conjunt de persones que formen el grup i consoliden les seves relacions d’amistat.
	Es dirigeixen cap als grup més grans i sovint volen participar amb ells en alguna activitat.
	El grup d’esplai, catequesi...és la primera forma de pertinença a la comunitat cristiana. Si funciona bé és la plataforma per viure la dimensió comunitària de la fe.

	Identificació de la religió amb l’etapa infantil.
	Visió racionalista i empírica de la realitat en què es mou.
	Problemàtica del mal, la injustícia... unida al desconeixement religiós.
	Rebuig de la religió com a element imposat pels adults.
	Rebuig a les pràctiques religioses.
	Se sacrifica la transcendència de Déu a favor dels propis raonaments, sentiments i tendències.
	Creació d’un Déu a imatge pròpia, que compensa les pròpies insatisfaccions i serveix d’evasió davant les experiències dures de la vida.
	Déu rodejat d’una forta càrrega ètica, un jutge que ens demana comptes d’allò que fem.
	Actitud de fe reduïda a compliment ètic.
	Es veu a Jesús com un idealista revolucionari que volia canviar un món injust: descoberta dels valors trencadors de l’Evangeli.
	La preocupació per la pròpia identitat i la creença que tot gira al voltant seu dificulta la dimensió comunitària de la fe.
	L’Església es veu com un lloc, no com una comunitat. l L’opinió social negativa envers la institució influeix molt.
	Costa relacionar Crist amb l’Església.

	Contingut de la pregària en funció del concepte i relació de Déu.
	Pregària interessada en busca de consol, ajuda i força.
	L’oració no és habitual. En grup és més fàcil.
	S’ha de fer de l’oració en grup un moment de gran respecte.
	Volen compartir en aquests espais les vivències personals.
	Oració en procés de formació.

	Necessitat d’autorealització
	Dificultat de plantejaments a llarg termini.
	Necessitat de persones significatives.
	Capacitat de plantejament religiós o no religiós de la vida.
	Creença en un Déu personal.
	Necessitat d’un ésser transcendent que doni confiança i recolzament.
	Recerca d’una nova concepció de la persona i un desig de canvi social.
	Moral subjectiva.
	Necessitat de relacions personals autèntiques.
	Tendència a l’hedonisme.
	Desconfiança cap als grans preceptes morals.
	Identificació amb els valors de Jesús, però dificultat d’integrar-los en la seva vida.
	Critica l’Església institucional

	més comunitària i menys clerical
	servidora de tothom
	amb llenguatge i expressions properes a la realitat
	més dialogant
	valenta i agosarada.

El següent material ha estat preparat per l’àmbit d’animació en la fe amb la finalitat d’ajudar els monitors i monitores dels nostres esplais del MCEC a poder incorporar dinàmiques apropiades de l’àmbit de la fe durant el proper temps litúrgic de la Quaresma ’03.

Aquest material està incorporat deliberadament a tot el material de campanya per al segon trimestre. Com sabeu “Ets Klau!” és el lema de la nostra campanya d’enguany i hem volgut il·luminar aquesta reflexió amb un passatge del Nou Testament que li fos adient: el passatge de Zaqueu, el publicà (Lc 19, 1-10)... I en aquesta clau interpretativa hem traduït Lc 19, 5 per: “Tu, baixes o Kè?”, com paraules que Jesús no sols dirigeix al publicà Zaqueu, enfilat en un arbre perquè el volia veure al passar, sinó com paraules que Jesús ens dirigeix a tots, sigui on sigui que ens hàgim enfilat en la nostra pròpia vida.

Hi ha, doncs, tres carpetes, una per a cada edat, amb un document on expliquem les dinàmiques que proposem. Aquestes estan preparades per setmanes, i són cinc, tantes com dura els temps de Quaresma. Us correspon a vosaltres, monitors i monitores decidir si les feu totes, o només algunes; però tingueu en compte, que en algun cas, com ho és en el material preparat per a mitjans, les dinàmiques tenen un sentit unificat i unes s’entenen en la mesura que s’hagin fet les altres; la qual cosa no permet, educativament parlant, retallar-les. En tot cas haureu d’adaptar-les, si fos convenient no fer tota la dinàmica completa.

També teniu preparada una carpeta amb celebracions: del dimecres de cendra, com a inici del temps quaresmal, i una celebració penitencial, per si s’escau, ja que és un moment litúrgic molt adequat per celebrar el sagrament de la reconciliació i el perdó.

Esperem que tot plegat us complagui i us ajudi en la vostra tasca educativa. Bona Quaresma i Feliç Pasqua 2003 a tots i totes.

Mn. Àngel-Jesús Navarro
Consiliari del MCEC

	Celebració del Dimecres de Cendra
	Celebració de la Penitència petits mitjans adolescents i joves

La informació es troba en format PDF. Si no teniu l'Acrobat Reader us el podeu baixar clicant sobre la icona

[pujar]