La participació i la presa de decisions

Dins de l'esplai, els nois i noies dels grups de joves han anat adquirint una sèrie d'habilitats al llarg dels anys que han passat a l'esplai.
En relació a la participació, els nois també han d'aprendre a treballar en equip, a compartir les idees amb la resta del grup i a poder decidir les coses que els importen, no cadascú per la seva banda, sinó procurant posar-se d'acord per elaborar propostes conjuntes que agradin a tots.
Per això és tant important que es practiqui a l'esplai el debat, la discussió dels temes i es dediquin espais per poder posar-se d'acord i prendre decisions sobre la vida del grup.

Especialment els grups de joves i adolescents, que en principi ja poden autogestionar la gran part de les seves activitats, i es plantegen assolir determinats objectius, han de dedicar força temps a prendre decisions i acords.
Les formes de presa de decisions bàsicament passen per tres fórmules, de menys a més recomanables per a l'eficàcia del treball del grup:

Una sola persona s'adjudica el dret a prendre la decisió en nom de tots. Aquest és un mètode eficaç sempre i quan els membres del grup no puguin assumir responsabilitats per ells mateixos. Però quan no és així (com és el cas dels grups d'adolescents i joves), els membres del grup, en no ser consultats, acostumen a no sentir-se implicats i poden prendre actituds passives i de sabotatge de les activitats.

La decisió és presa per majoria en votació. En aquest cas el mètode de presa de decisions permet que molts membres del grup col.laborin en l'activitat amb la seva participació i les seves opinions. Però la votació també té els seus inconvenients: polaritza el grup. Genera una situació en què una part del grup apareix com a "guanyadora" i l'altra com a "vençuda". Arran d'això, els membres del grup que perden no se senten motivats a donar suport a la majoria, dificultant seriosament el treball en grup.

La decisió es pren per acord, per consens. S'intenta arribar a una alternativa de solució amb la qual tothom estigui conforme, és a dir, amb el suport de tot el grup. En aquest format de presa de decisions no hi ha perdedors. Les idees, experiència i necessitats de tots es tenen en consideració. Tothom dóna suport a la decisió. Ningú no se sent marginat i no hi ha cap motiu per al sabotatge.

Que un grup prengui eficaçment decisions sobre la base d'un acord no és fàcil, però tampoc no és quelcom impossible.

Una forma de facilitar-ho és establint una metodologia de treball per a la presa de decisions. La proposta consta de cinc passes fonamentals a través de les quals el grup arriba a una decisió que expressa la voluntat del grup:

Definir el problema. Centrar i acotar al màxim el problema o tema a debat, donant resposta a preguntes del tipus: quina opinió té cadascú de què és un problema? De quina classe de problema es tracta? Quina és la consciència que es té del problema? Quines són les autèntiques causes?

Proposar solucions. Elaborar un llistat d'alternatives i opcions de solució a partir de les aportacions de tothom (pluja d'idees).

Valorar les solucions proposades. Caldrà analitzar cada alternativa i considerar quins són els condicionants i les conseqüències en cada cas. És el moment de determinar el criteri o criteris per a la tria d'una solució.

Comprometre's amb una solució. Es tracta ja de prendre una decisió. Caldrà triar, d'entre les diverses alternatives, aquella que el grup acordi que és la millor d'entre totes. Assegurem-nos, abans de decidir res, que s'ha valorat tota la informació disponible sobre el problema i les possibles alternatives, i que s'ha donat opció a tothom per dir la seva.
Un cop fet això ve el moment en què a tothom ha de quedar clara la resolució adoptada i s'ha de comprovar que tothom hi estigui d'acord, amb disposició per contribuir a la seva realització.

Planificar i realitzar. Sempre que la decisió presa impliqui la necessitat de programar, caldrà una darrera fase en el procés per tal de planificar. Es tracta d'especificar el pla d'acció a seguir i determinar les responsabilitats/tasques que corresponen a cadascun dels membres del grup en la seva realització.
És imprescindible, si volem ser operatius, establir una data límit per aconseguir la fita proposada!

Com podem aconseguir que el grup arribi al consens amb la nostra intervenció com a educadors? No forçant el grup a prendre una decisió "artificial" només per "quedar bé" davant de nosaltres i ajudant-lo a comprendre que el consens no té una única forma, sinó que es pot aconseguir de moltes maneres: una part persuadeix a l'altra, una part cedeix, ambdues parts troben una alternativa, cada part cedeix en algun aspecte,...
També podem fer suggeriments perquè tots els membres puguin ser útils al grup amb les seves aportacions per arribar a un acord.
Un cop presa una decisió, s'ha de demostrar que ha estat per consens.

[pujar]