|
Resolució de conflictes
i participació
La participació dels infants en la dinàmica
de l'esplai, a part de ser un valor intrínsec que l'ha de
caracteritzar, també és un aspecte que ens facilita
l'entesa, la comunicació i la coneixença entre tots,
disminuint així les possibilitats de conflicte i de desavinences
entre els infants i augmentant també l'acord, el respecte,
el creixement i la maduresa del grup. Només en un grup on
tothom pugui participar i se senti lliure fent-t'ho, podrem aconseguir
unes bones relacions basades en la sinceritat i la confiança.
Hem de procurar que l'esplai sigui, doncs, un context
de resolució de conflictes on no es doni l'esquema tradicional
de guanyar o perdre, sinó que es puguin viure els conflictes
amb una visió de coparticipació dels infants, cadascun
assumint les seves responsabilitats. Hem d'educar els nostres infants
considerant la singularitat de cadascú en els conflictes
i tenint en compte que podem guanyar conjuntament si sabem resoldre
els conflictes per mitjà de la comunicació. Les solucions
als nostres problemes hauran de tendir, doncs, al consens.
Aquesta manera d'afrontar els conflictes permet
augmentar la comprensió, el respecte i el reconeixement dels
participants, arribar a solucions per a les baralles, construir
la possibilitat d'accions coordinades no obstant les diferències,
incrementar el diàleg i la capacitat de persones i comunitats
per comprometre's responsablement en decisions i acords participatius.
Tenint en compte aquestes potencialitats, el conflicte
s'ha de viure com una oportunitat de creixement i desenvolupament
per a qui el té, i no ens ha de fer por afrontar-lo intentant
arribar a l'arrel dels problemes. Contràriament, un conflicte
no resolt pot deixar ressentiments futurs.
En el procés de resolució de conflictes,
els infants involucrats poden descobrir una diversitat de possibilitats
que no existien al començament, i expandir les seves pròpies
habilitats per resoldre conflictes. Se suma un nou benefici: quan
s'aconsegueixen acords col.laboratius i participatius es creen les
bases per millorar l'acció conjunta.
Nosaltres, com a monitors i monitores, hem de vetllar
perquè tots els conflictes que es donin a l'esplai es puguin
resoldre amb la participació i implicació de totes
les parts i hem de saber fer de mediadors perquè els infants
i joves assumeixin les seves responsabilitats i arribin a entendre
la situació dels altres.
RESOLUCIÓ DE CONFLICTES A L'ESPLAI
1- Les actituds
davant un conflicte. Moltes vegades, els infants tenen la tendència
a agredir-se quan sorgeixen diferències: sovint, la incapacitat
per expressar el seu malestar els condueix a pegar-se o insultar-se.
Una de les nostres tasques com a educadors serà la d'ajudar
a expressar-nos sense violència, la d'ajustar-nos a un patró
cultural que permeti respondre i "descarregar-nos" sense
agredir.
Tot i que l'agressió és una actitud ben evident, i
que no ajuda gens a trobar cap solució, hi ha altres actituds
que les persones adopten i que no sempre són beneficioses.
Per exemple, hi ha qui fuig d'un conflicte retirant-se de la situació,
o qui l'evadeix fent veure que no passa res. Si el conflicte implica
de ple la persona, la fugida o l'evasió tampoc no ajuden
prou, ja que en el fons la persona deixa de banda els seus interessos
i se sent malament per no poder-se fer valer. Fins i tot pot crear
ressentiments que poden sorgir més endavant en forma d'agressivitat,
venjances encobertes, etc.
Existeix una altra actitud que aporta més
beneficis a totes les parts implicades: la cooperació. Amb
aquesta, les dues parts obtenen un guany, un cop resolt el conflicte,
que les beneficia per igual. Arribar a desenvolupar aquesta actitud
de cooperació suposa comptar amb habilitats concretes, com
ara la de saber escoltar, posar-se en el lloc de l'altre, no jutjar,
saber-se expressar, ser creatiu, etc. Aquestes han de formar part
del nostre treball amb els infants, tant en les activitats com,
sobretot, en el quotidià.
2-
El nostre paper com a educadors. En primer lloc, hem de ser conscients
que cal saber veure un conflicte en la seva justa mesura: no cal
donar-li més importància de la que té. A banda
d'això, podem preveure possibles situacions problemàtiques
i pensar en la manera de regular-les. Per una altra banda, també
ens hem de replantejar el nostre paper davant d'aquesta situació.
2.1- La regulació
de conflictes: 'l'acord global' o contracte social
Una de les situacions que pot generar conflicte i que podem preveure
amb facilitat és la convivència entre els infants
del grup. De cara a establir un ordre, acostumem a regular els aspectes
de la vida quotidiana com si fossin normes. Certament, no tot ha
d'estar regulat i normativitzat, sinó que cal donar llibertat
d'acció a la persona, però és obvi que hi ha
uns mínims que cal respectar. Aquests ens serveixen per determinar
com ha de ser el comportament de les persones en grup i ens ajuden
a adonar-nos del valor del compartir i del respecte a l'altre. També
ens serveixen per evitar problemes constants entre les persones
que conviuen. Així doncs, serà molt important treballar
les diferents normes que regularan les nostres activitats, ja que
aquestes no només ens ajudaran a prevenir en gran mesura
problemes concrets, sinó que ens orientaran sobre com actuar
en cada moment. En aquest sentit, serà bo posar en pràctica
el que s'anomena "acord global". Es tracta d'un mètode
de treball sobre normes descrit per autors diversos que es pot dur
a la pràctica de maneres diferents. Bàsicament, la
proposta és la següent:
| 1. |
Decidir entre tots quines han de ser les normes
del grup, de l'esplai,...etc.
Es proposa una norma, es parla de la seva
utilitat i, si es veu que és útil, s'escriu
(cal recordar que una norma indica allò que un ha de
fer; per tant, és aconsellable redactar-la en positiu).
Això s'ha de fer de manera participativa, entre tots
els infants. Ho podem treballar per grups d'edat, per àmbits
de relació, etc. El que és important és
que tothom conegui i entengui la norma proposada.
|
| 2. |
Proposar les conseqüències del
seu incompliment
Un cop decidides les normes, caldrà
determinar què passa si no es segueixen. En aquest
cas, es pot parlar entre tots de les diferents conseqüències.
|
| 3. |
Tenir exposades les normes en un lloc visible,
i/o fer que tothom en tingui còpia.
Les estratègies que es poden utilitzar
en aquest procés són ben diverses: amb els més
petits ja tindrem les normes més bàsiques pensades
i només caldrà fer-les sorgir i afegir-ne de
noves. Als més grans els podem fer signar el document,
com a símbol de compromís, per exemple. També
serà bo comentar-les amb les famílies, de la
mateixa manera que els exposem els objectius o les activitats.
Per altra banda, el mètode també
accepta de redactar normes i conseqüències per
als mateixos educadors/res, també pensades entre tots.
Monitors i infants tenen drets i deures, i aquest procés
ajuda a explicitar-los i a fer-ne un bon ús.
|
2.2. La nostra
intervenció com a mediadors
Les parts implicades en un conflicte no sempre poden
resoldre'l sense intermediaris. Per exemple, pot passar que als
més petits els costi adoptar actituds de reconeixement de
l'altre, o bé que el conflicte es compliqui i realment sigui
de difícil solució. En aquests i altres casos el nostre
paper davant de les persones implicades serà el de mediadors.
Ens farem presents amb la intenció de donar suport a les
dues persones afectades perquè resolguin el problema. Com
es pot veure, en aquest cas no decidim nosaltres la solució,
no imposem el que s'ha de fer, sinó que només ajudem
a canalitzar les actituds per arribar a una bona entesa, a un nivell
de cooperació.
Aquí serà molt important tenir presents
certes pautes de gestió, com ara:
| 1. |
Exposar la situació
Quan sorgeixi un conflicte entre dos infants primer caldrà
que ens posicionem com a mediadors i que ens posem en situació.
Després, tant si és a soles amb cada part com
amb les dues alhora, serà el moment d'exposar el problema:
saber què passa i que n'opina cada part. No només
ha de ser una presa de contacte amb la situació per part
nostra, sinó també un moment perquè totes
dues parts expliquin el seu punt de vista i s'escoltin. En aquest
moment haurem de tenir prou vista per detectar exageracions,
per ajudar a expressar-se sense insults, etc. En definitiva,
per contenir i ajudar a canalitzar. Caldrà fer preguntes,
resumir el que es va dient de cara a concretar. S'ha de ser
dur amb el problema, però suau amb les persones. |
| 2. |
Determinar el problema
Es tracta d'arribar a un acord entre
les parts sobre quin és el problema real i de fons
que existeix. Fins aquest moment, les persones estaven enfrontades
cara a cara, amb punts de vista oposats. Ara cal que les persones
vegin la situació des del mateix punt de vista, que
tinguin una base comuna, que parlin del mateix.
|
| 3. |
Idear solucions
En aquest moment hem de plantejar propostes
de solució: què podem fer a partir d'ara per
solucionar això? Com ho podem fer perquè sigui
satisfactori per a les dues parts? La nostra intervenció
ha de fomentar la creativitat. En un primer moment hem de
generar i acceptar moltes propostes, analitzar-les i replantejar-les
de cara a fer-les assumibles per les dues parts.
|
| 4. |
Arribar a un acord
L'últim pas d'aquest procés
serà el de propiciar un acord. La fase anterior ja
ens haurà permès trobar vies alternatives de
solució, i ara serà el moment d'escollir-ne
una. Caldrà exigir el compromís de les dues
parts vers la solució proposada, i l'haurem de reforçar
amb algun gest (donar-se la mà, signar un document,
etc). Fins i tot pot ser bo establir una mesura correctora
en cas que una part no assumeixi el compromís.
Val a dir que aquest procés es fa més o menys
llarg o complicat segons els conflictes, l'edat de les persones,
les actituds de cadascú, etc. Caldrà que sapiguem
adaptar aquests processos a cada situació i que els
utilitzem en la seva justa mesura. De fet, aquest procés
ajuda a centrar-se en les diferents parts del problema i esdevé
un ritual que ajuda a tranquil.litzar els ànims dels
infants. A més, davant d'aquesta manera de procedir,
un nen o una nena coneix l'actitud de l'educador davant d'un
conflicte, i el reconeix com una persona imparcial que vol
la millor solució per a tothom.
|
[pujar]
|
