La participació i la comunicació

És important per la vida del grup que es parlin els temes obertament: els conflictes, les diferències, els desacords, però també els aspectes positius: allò que ens satisfà, que ens alegra, ...La comunicació ajuda a créixer el grup, a conèixer-se i possibilita les accions i els projectes comuns.

Per això, els nous paradigmes en resolució de conflictes se centren en la comunicació, en les formes d'intercanvi a partir de les quals poden emergir accions significatives per als participants.

Si els patrons d'activitat conformen el món social, la comunicació que utilitzem serà la infraestructura que possibiliti diferents pautes d'interacció. Les converses són els mitjans i la possibilitat, ja que ens permeten fer certes coses i no fer-ne d'altres.

Curiosament, els moments de canvi i de conflicte són aquells en què el diàleg es torna més necessari i al mateix temps més difícil.
Si els elements del conflicte emergeixen en el diàleg, el diàleg pot ser també la nostra millor opció per treballar sobre les realitats conflictives.
Serà transformatiu qualsevol tipus d'intercanvi que aconsegueixi transformar una relació entre individus amb realitats diferents i antagòniques en una relació en què puguin construir-se realitats comunes i consolidadores.

Les tendències a la divisió i al conflicte són un producte normal de l'intercanvi social. No s'ha de viure el conflicte com quelcom negatiu, sinó com una font potencial de madurar i millorar en les nostres relacions. Quan hi ha un problema o dificultat entre vàries parts, el conflicte és la part emergent que origina la possibilitat de solucionar-lo.
Aquí és on juga un paper tan important la comunicació entre les persones: si els conflictes es parlen, i s'intenta arribar a un acord entre les parts, les relacions posteriors seran més enriquidores i més naturals.

[pujar]