Marc metodològic per a la participació en el quotidià de l’esplai

Proposta metodològica de participació en el quotidià

Com ja hem dit, la participació dels infants i joves als esplais té molt a veure no només amb les activitats en si mateixes, sinó en com es preparen aquestes activitats, en com es funciona a nivell de col·lectivitat i en com s’organitza el quotidià de la vida de cada grup.

És per això que ens sembla important oferir una proposta metodològica del quotidià de l’esplai: no es tracta de cap fórmula màgica i, possiblement, no suposa cap novetat. No obstant això, creiem que és una manera participativa d’afrontar les jornades d’esplai. Segurament entre tots en podríem trobar mil i una de diferents.

Aquesta només és una de les moltes propostes possibles:

Els nens van arribant a l’esplai, una tarda qualsevol.

1	Abans de començar l’activitat, els nens fan joc lliure. En aquests moments, poden triar els jocs lliurement, agafar-los, desar-los. Poden utilitzar l’espai com vulguin i sentir-se’l seu. Deixar espais de temps en els quals els nens puguin jugar sense gaires més pautes que les que impliquen les normes de convivència permet exterioritzar la seva creativitat, autonomia i capacitat relacional amb els altres nens que comparteixen les estones de joc.
2	En aquests moments, pot haver-hi una pissarra o cartell amb la frase següent: Què t’agradaria fer avui? Els nens, a mesura que van arribant i se’ls van acudint coses, poden anar-les apuntant (cada grup podria disposar d’una pissarra). Els monitors, com amb qualsevol altre hàbit, hauran d’insistir als nens perquè hi apuntin propostes, amb o sense l’ajut dels monitors. També se’ls pot convidar a pensar propostes conjuntes amb altres nens del grup, per no haver de fer la feina sols i per treballar la comunicació entre ells i els mecanismes de presa de decisions.
3	Quan s’acaba de fer joc lliure, cada grup s’asseu en rotllana. És un bon moment per fer reflexions i plantejaments del grup. Sobre la base del que els nens han escrit, es poden valorar quines coses són factibles per fer en una tarda d’esplai, quins comentaris no s’haurien d’haver escrit a la pissarra, etc. En definitiva, cal treballar el fet que els nens pensin les coses abans d’escriure-les i vagin assumint una visió realista de les activitats realitzables a l’esplai. Les propostes que fan els nens són una eina interessant perquè els monitors s’orientin sobre els seus interessos, els coneguin millor i sàpiguen quins són els seus gustos. Si els nens són molt petits, els monitors poden plantejar diverses propostes perquè els menuts puguin posar una creu a la que més els agradi. Després també es pot preguntar per què han escollit unes activitats i no unes altres. Això també ens ajuda a conèixer les característiques del grup.
4	L’hora de berenar és un espai bàsic d’intercanvi i de relació. El grup es pot organitzar per realitzar les tasques relacionades amb el berenar: Anar a comprar el berenar (entre nens i monitors). Preparar el berenar (entre nens/es i monitors). Repartir el berenar (nens). També és un espai del quotidià que serveix perquè els nens s’impliquin i treballin cooperativament. Es podria penjar un calendari per tal que els nens anessin rotant en els càrrecs.
5	L’activitat: consisteix a reunir el grup en rotllana. A continuació, s’explica l’activitat que es durà a terme (fóra interessant que aquesta i la resta sorgissin del consens entre nens i monitors). Pel que fa a la llista del material, la poden fer els monitors i, en els grups més grans, es pot responsabilitzar els nens del repartiment d’aquest a la resta del grup.
6	Al final del dia es fa una valoració de l’activitat, de les actituds, de la relació amb els altres, de les incidències, etc. Pot quedar tot recollit en un llibre/diari del grup. En els grups més grans poden estendre acta els propis nois (propostes, queixes, preguntes, etc.). Al següent dia d’esplai es pot llegir aquesta acta per recordar el que ha passat i començar així l’activitat del dia

[pujar]