Altres recursos

Jocs cooperatius

Una manera positiva de fomentar la participació dels nens i joves a l’esplai és a través dels jocs cooperatius. Aquests serveixen per crear un bon clima entre nens i adults. Juntament amb la solidaritat i una correcta informació, els jocs cooperatius poden ser utilitzats per enfortir la sensació de suport i activitat en el grup.
Amb aquest tipus de jocs s’evita l’oposició o competitivitat i la participació en condicions d’inferioritat.
Si disminuïm la competició, també atraiem la participació i reforcem el treball com a unitat, és a dir, el treball en equip.
Com que considerem que aquests jocs poden ser utilitzats per diversos grups d’edat, hem preferit proposar-ne uns quants i que vosaltres decidiu quin us pot servir millor segons les característiques del grup.

1. Triar els equips cooperativament: En un joc de dos o més grups, el monitor tria un nen per començar a fer els grups. Aquest nen en tria un altre, i aquest altre tria el següent. D’aquesta manera es reparteixen els interessos entre tots els nens del grup i la tria és més justa.
Com a principi ideal, els grups haurien de sortir de manera espontània i que cada nen s’integrés al grup que més li agradés. El que passa és que si els grups estan molt descompensats, poden haver-hi conflictes que impedeixin el bon joc. En aquest cas, el monitor haurà de guiar el procés i explicar el perquè de l’activitat.

2. El drac: Unes vuit persones d’un mateix grup van agafades per la cintura. El “cap” del drac, és a dir, el primer de la filera, ha d’intentar tocar la “cua” de l’animal, és a dir, l’últim company. El “cos”, que correspon a la resta de nens que hi ha al mig, ha d’ajudar la cua a escapar.

3. El joc de les marees: Tots els nens han d’estar ajaguts bocaterrosa capitulats. Una persona s’ajau damunt dels cossos i perpendicularment a aquests. La finalitat és fer-la passar a l’altra punta mitjançant moviments ondulatoris amb el cos. Es pot seguir un ritme musical o cantar una cançó. El que passa a l’altre costat ocupa l’últim lloc de la catifa humana.

4. El joc del piu-piu: És una bona activitat per a grups grans (de 15 o més membres). Tots tanquen els ulls i el monitor diu a un/a company/a a cau d’orella el següent: “Tu ets el papa/mama gallina”. Tots comencen a barrejar-se, amb els ulls tancats. Cadascú busca la mà d’algú altre, la hi estreny i li pregunta: “Piu-piu?”. Si l’altre també pregunta: “Piu-piu?”, li deixa anar la mà i segueix buscant i preguntant, a part del papa o la mama gallina, que estan sempre en silenci. Quan algú troba qui no li contesta sap que ha trobat el papa o la mama gallina, i es queda agafat a la seva mà en silenci. Sempre que algú es troba amb el papa o mama gallina entra a formar part del grup, i així, cada cop se sentiran menys piu-pius, fins que tots estiguin agafats de la mà. Aleshores el monitor dirà que obrin els ulls: sempre causa sorpresa i riure.

5. Cercle d’amics: Uns vuit nens/es es queden drets formant un cercle estret, espatlla amb espatlla. Una persona es posa dreta al mig del cercle, mantenint el cos rígid, amb els braços enganxats als costats, i es deixa caure cap a una direcció. La persona del centre s’ha d’esforçar per no moure els peus, mentre la resta del grup la passa suaument de l’un a l’altre, com si fos una bóta. A poc a poc es pot anar obrint el cercle. D’aquesta manera també augmenta la confiança en el grup que està subjectant el company o companya.

6. Quadres cooperatius: S’ha de dividir el grup en grups de cinc persones. A cadascuna d’aquestes se li passa un sobre amb peces geomètriques. L’objectiu del joc és que cadascú aconsegueixi fer un quadrat de la mateixa mida amb les formes retallades. El problema és que les figures que rep cada persona amb el sobre no estan ordenades, és a dir, únicament amb les seves figures no poden completar el quadrat. També pot passar que un nen tingui molt poques fitxes, i que un altre en tingui més de les que li calen.
Del que es tracta és que els nens puguin intercanviar-se les fitxes, sempre en silenci. No es podrà agafar cap peça de cap jugador, i només es podran deixar al mig les que no interessin i esperar que un altre jugador en cedeixi alguna.
Si els nens són grans, un cop finalitzat el joc (sol durar uns 20 minuts), podem fer moltes preguntes, per animar la conversa, que tinguin a veure amb el comportament cooperatiu durant el joc. Aquestes preguntes poden ser del tipus següent:
- Com us heu sentit?
- Com s’ha sentit el jugador que tenia molt poques peces?
- Algú s’ha adonat que el jugador “x” tenia tan poques peces?
- Heu hagut de trencar algun quadre per poder fer els altres?
- Quan heu vist la solució?
- Què has sentit quan algú no ha respectat les regles del joc?
- T’has enfadat amb algú perquè no veia la solució?
- Com creus que podries haver acabat abans?

7. Aixecar el company: Els nens s’asseuen l’un davant de l’altre amb les plantes dels peus a terra i els dits en contacte. S’inclinen cap al davant, doblegant els genolls tant com calgui, i s’agafen de les mans. Per aixecar-se alhora s’estiren l’un a l’altre i a continuació intenten tornar a la posició d’asseguts. Grups de més de dues persones també poden intentar d’aixecar-se.

8. Sons d’animals: Una habitació fosca, els ulls tancats, una pilota grossa. Els nens s’asseuen en cercle i cadascú tria i fa el so d’un animal. Qui comença fa el seu so i, després, el de l’animal al qual es proposa enviar la pilota. L’altre animal contesta amb el seu so per saber en quina direcció ha de llançar la pilota, i el primer la hi envia. Si l’altre la rep bé fa el seu so i la resta fan el seu en senyal d’alegria general (i alhora, per recordar els altres sons que hi ha). Si no la rep l’animal desitjat, el que la recull fa el seu so i la retorna al primer.

9. El director d’orquestra: Els jugadors s’asseuen en cercle i un voluntari surt de l’habitació. El grup tria un director d’orquestra que serà el seu guia tan bon punt comenci el joc. El voluntari entra a l’habitació i se situa al mig. Tots canten una cançó que acompanyen amb els gestos i moviments que realitzi el director (p. e. picant amb el palmell de la mà dreta al cap). El director va canviant els moviments sense que el que està al mig se n’adoni. Si descobreix qui és el director, aquest surt de l’habitació i el joc recomença.

10. El centre de la llança: Els jugadors formen un cercle. Un d’ells es col·loca dret al mig i llança la pilota a qualsevol altre jugador intentant tocar-lo. El jugador tocat corre ràpidament cap al centre del cercle per rebre la pilota del jugador que l’ha tirada. El joc continua fins que tots han passat pel centre.

11. Contes d’una paraula: En cercle. Cada persona diu una paraula que ha de desenvolupar un conte. Per exemple: “Jo... vaig veure... un... monstre... a... la... sopa... de... llimona”. És molt divertit si es fa ben ràpid.

12. El llibre màgic: És un joc de gestos. El llibre màgic és un lloc imaginari al centre de la rotllana dels jugadors. Cada jugador, per torn, va al centre del llibre i en treu alguna cosa. Tot seguit, simula una activitat relacionada amb l’objecte que ha triat. Per exemple, si un jugador imagina que treu una raqueta, simula que està jugant a tennis.
Els que endevinen el simulacre i l’objecte poden anar al centre i acompanyar el jugador. No es diu ni una paraula. Aleshores el jugador els pregunta si han endevinat l’objecte correctament. En cas afirmatiu, tots tornen al cercle i un altre jugador treu alguna cosa del llibre. El joc continua fins que tots han exhaurit el seu torn. Per facilitar la participació, els monitors poden posar dins d’un sac una sèrie de targetes amb les activitats a imitar.

13. Bàsquet amb deixalles: Aquesta activitat implica la col·laboració de tots els nens i nenes perquè es pugui realitzar (i també la dels pares i mares). Es tracta d’organitzar un joc de bàsquet amb deixalles. És una manera de treballar el tema del reciclatge als esplais, així com també dins de les famílies.
Durant els dies d’esplai es podria demanar als nens que portessin deixalles de casa rentades (llaunes, ampolles de plàstic, de vidre, rotllos de paper de wàter, etc.) que s’anirien guardant en un sac. Una altra activitat de l’esplai podria ser l’elaboració de tres caixes o cubs (amb cartró reciclat, etc.) que després es pintarien dels colors dels contenidors de deixalles: verd per al vidre, groc per al plàstic i llauna, i blau per al paper i cartró).
Quan ja hi haguessin prou deixalles es podria organitzar un joc on cada nen hagués de treure un objecte del sac i fer bàsquet al contenidor corresponent. Si el nen s’equivoqués de contenidor, hauria de treure tot el que hi hagués en aquest i tornar-ho a posar dins del sac. I així successivament fins que entre tots s’aconseguís fer una bona classificació de les deixalles.
Amb aquesta activitat es pot fomentar la presa de consciència dels nens amb el tema del reciclatge, i amb els objectes que s’hagin anat acumulant es podrien construir joguines per a l’esplai.
Un dels jocs que podem elaborar amb les deixalles, un cop estiguin classificades, és un joc de fira amb llaunes.
Es tracta de folrar les llaunes amb cartolines de colors o bé amb cartolina blanca pintada amb tèmperes. Un cop estiguin folrades, es posen les unes sobre les altres i amb una pilota petita es fa punteria. És ben senzill: el que en tira més d’un cop, guanya!

14. Dibuixa la silueta: Per torns, cadascun dels jugadors s’estira a terra i es col·loca en una posició qualsevol que suggereixi una acció, com per exemple córrer, saltar, etc.
El company de joc li repassa la silueta amb el guix. Un cop fet això, s’aixeca, i entre tots dos l’omplen amb els detalls que vulguin.
El segon jugador s’estira i mira d’adoptar una posició relacionada amb la silueta dibuixada del seu company. Es van afegint noves siluetes i dibuixos a la composició fins que s’esgoti l’espai disponible.

15. Futbol lligat: És una divertida adaptació del popular joc del futbol en què l’element competitiu perd molta importància.
Es fan dos equips. Cadascun d’aquests tria un porter; la resta s’agrupa per parelles i s’agafen de les mans.
Una parella de cada equip es col·loca al centre del camp per tal de posar en joc les dues pilotes amb què es jugarà el partit.
Les parelles han de marcar gol a la porteria de l’equip contrari. Abans de fer-ho, han de tocar la pilota tots dos jugadors.
Si una parella té la pilota i una altra la toca, hauran de tornar a tocar-la tots dos abans de xutar a gol. Si no ho fan, es concedeix el gol a l’altre equip.

[pujar]