La campanya per a aquest curs del MCEC vol treballar les festes populars i tradicionals catalanes en els centres d’esplai. Ens plantegem el treball de la identitat catalana a través de les nostres festes i tradicions, i volem aprofitar els recursos que aquestes ens ofereixen per treballar-les a l’esplai i donar-les a conèixer als nostres infants i joves. La campanya ens dóna la possibilitat d’aprendre més aspectes de la nostra cultura i molts recursos relacionats amb cadascuna de les festes.

Abans, però, d’entrar de ple a les festes, ens agradaria fer unes consideracions prèvies sobre el tema de la cultura catalana. Més concretament, ens agradaria justificar la nostra campanya parlant en primer lloc del que entenem per cultura.

Tot i que les definicions de cultura són múltiples i no ens podem limitar a una de sola, els autors que han intentat desxifrar el seu significat i contingut, antropòlegs en la seva gran majoria, coincideixen en una sèrie d’aspectes: la cultura la podem definir com un conjunt de creences, coneixements, artefactes, valors, expressions artístiques, moral, dret, normes, costums, festes, folklore, maneres de fer, etc. d’un grup humà. Mitjançant aquest conjunt d’aspectes, un grup determinat opta per organitzar-se socialment, i s’encarrega de transmetre aquest conjunt d’elements de generació en generació.

Però la cultura canvia, no és estàtica; amb el pas del temps, el que unes generacions transmetin a les següents anirà modificant-se, com a conseqüència de les influències que la cultura rebrà del seu entorn i del propi grup.

La cultura d’un poble, doncs, canvia, es transforma i s’enriqueix amb el contacte amb altres cultures. Tot i això, tot poble té la necessitat d’identificar-se amb uns trets culturals que l’ajudin a diferenciar-se de la resta de grups. Aquesta identificació, però, no rau tant en la diferència real dels trets culturals, sinó en l’opció de diferenciar-se de la resta. Aquesta identificació, a més, s’expressa generalment a nivell de patrons estereotipats de manera implícita o explícita. La estereotipació sol ser perillosa, ja que consisteix en imatges mentals simplificades i socialment compartides per simplificar una realitat que és complexa. Per tant, creiem que és necessari intentar transmetre la identitat catalana a través d’una sèrie d’aspectes sense caure en tòpics i generalitzacions absurdes.

Partint d’aquests principis, volem plantejar una campanya que ens ajudi a conèixer més els aspectes de les nostres festes, sense oblidar que els nostres trets diferencials estan influenciats constantment per altres cultures. Pensem, però, que només des de la identificació amb una cultura hom pot acollir la diversitat cultural.

En els últims temps, estem assistint al que s’anomena el procés de globalització. Les cultures cada vegada estan més en contacte les unes amb les altres. Els corrents migratoris, internet i l’avenç de les noves tecnologies estan apropant més les cultures, però això també comporta un efecte homogeneïtzador que pot posar en perill les singularitats culturals, que es troben en lluita amb un pensament únic que es difon a través d’aquestes noves tecnologies i que ve imposat pels centres de poder econòmic mundials. La situació actual, presenta, doncs, una sèrie de reptes a treballar. Considerem que les cultures s’han de preservar i protegir de les amenaces de les quals parlem.

La cultura és el conjunt de símbols d’un poble, amb el qual s’identifica. El que pretenem amb la campanya és donar a conèixer als infants i joves aquests símbols de la cultura catalana a través de les festes, perquè tinguin eines amb què poder identificar-se.

És des d’aquesta perspectiva que volem centrar la tasca educativa als esplais per mitjà d’aquesta campanya. Entenem que és bo i necessari treballar l’arrelament dels infants en un marc social determinat, perquè puguin posicionar-se davant del món i estar atents a la diversitat que els envolta. Evidentment, la nostra cultura no és ni millor ni pitjor que les altres, però és un vehicle que ens permet treballar amb els infants i joves en el doble procés d’identificació i mestissatge, i en el necessari diàleg i convivència amb la resta de cultures.

La tasca, però, no rau en el fet d’intentar trobar les arrels de la catalanitat, ja que això ens portaria en la majoria de casos a una situació paradoxal: allò que és genuïnament català és que al llarg de la nostra història, el nostre territori, com la majoria de territoris, ha acollit una diversitat de cultures i de pobles que han viscut per períodes més o menys llargs, que hi han deixat el seu substrat cultural i que ara forma part del nostre. La nostra llengua, la nostra alimentació, l’art, les tradicions, el folklore, la política, el dret, els jocs, les ciències, tot el que actualment ens identifica, forma part d’una barreja de sabers provinents de diferents cultures que ens han servit per organitzar-nos al llarg de la nostra història. Per dir-ho en altres paraules, el tarannà propi, el català, és un trencaclosques format per molt diverses peces d’altres “tarannàs”.

I precisament gràcies a això, una de les característiques de la identitat de Catalunya és la diversitat. La història, la població, els paisatges, etc. són una mostra permanent que la identitat catalana s’ha format a partir de la diversitat. Pel que fa a la història, el país ha estat sempre un lloc de pas. Catalunya és plena de vestigis dels ibers, dels grecs, dels romans, dels visigots, dels àrabs, dels francesos, dels indians... A l’època contemporània, Catalunya ha acollit persones provinents d’altres pobles. Als anys vint i als seixanta la immigració va ser sobretot de diverses regions d’Espanya: Múrcia, Andalusia, Extremadura, Galícia... Avui dia, Catalunya acull gent d’arreu del món.

El mestissatge ha estat i és una de les característiques de la nostra diversitat i ens ha portat progrés, enriquiment cultural, dinamisme social, etc.

La diversitat, que és una de les característiques, és també un valor afegit. Viure i conviure en la diversitat afavoreix una percepció més flexible i cosmopolita de l’entorn, una capacitat d’entendre les diferències i de situar-se amb menys angoixa davant d’allò que és nou, que és desconegut.

Un punt de partida per estudiar les festes populars i tradicionals catalanes és la idea que no és tan important buscar l’origen de les tradicions com comprovar com influeixen en la nostra vida social actual i com ens ajuden a organitzar-nos com a col·lectiu, fins i tot aquelles que en principi no eren considerades d’origen català... El fet de conèixer les nostres tradicions ens ha de projectar al món, amb l’afany de voler conèixer i de donar-nos a conèixer des del que som.

Per acabar, si pensem que hem d’educar en la diversitat, i creiem que els infants han de créixer sentint-se ciutadans del món, primer cal que se sentin i siguin ciutadans del que és immediat, és a dir, d’un país. Sols d’aquesta manera és possible ser sensible i obert a la identitat i a la cultura dels altres.

Fruir del que és propi i del que és dels altres és una de les grans riqueses que ens porta la diversitat. Per poder ser ciutadà del món cal ser i sentir-se ciutadà d’algun lloc.

També volem afegir que les festes populars i tradicionals catalanes són només una petita expressió de tot el conjunt cultural català, una finestra des de la qual es pot entendre millor la nostra cultura en els esplais.

[pujar]