Totes les civilitzacions han creat calendaris en funció dels cicles naturals del sol i de la lluna per poder organitzar de forma pràctica el treball, el lleure, les festes i les commemoracions. El quasi perfecte calendari actual i el seguit de dates festives o celebracions que el componen és la combinació d’un munt de cicles i calendaris que es relacionen entre si.

Les nostres diades tradicionals provenen principalment del calendari natural i del litúrgic cristià, malgrat que amb el temps també s’han anat afegint festes cíviques i polítiques.

A continuació, presentem tot un seguit de cicles, que tant poden tenir a veure amb els ritmes de la natura com amb els temps litúrgics o amb els calendaris dels diferents pobles que han influït en la nostra cultura i que conformen el nostre calendari actual, també en relació amb les nostres festes.

A l’hora d’estudiar una festa, hem de tenir en compte que pot estar inclosa en diversos cicles, si ens fixem en els de la natura, els del calendari litúrgic, els agrícoles, etc. Es tracta d’entendre la complexitat i diversitat de factors que determinen que una festa se celebri en un moment de l’any o en un altre (estat de la natura, estacions de l’any, ritmes de les collites, descansos laborals, etc.).
Val a dir, també, que agrupar les festes en cicles és una manera de classificar-les i de donar coherència al cicle mateix, però pel fet que una festa estigui dins d’un cicle no vol dir que no ho pugui estar en altres. Així, els cicles es superposen i es complementen, ja que són de diferent naturalesa i tenen a veure amb aspectes de la vida diferents.

A continuació, passem a explicar uns quants d’aquests cicles, encara que n’hi ha d’altres, com el del sol o el de la lluna, així com multitud de calendaris que ens han deixat el seu substrat, com el romà, el jueu, el gregorià o el nostre, el cristià.

El calendari litúrgic i les festes
El calendari litúrgic cristià és molt complex. Comprèn tot l’any i té diversos cicles, però només un, el que va de Carnaval a Corpus, oscil·la cada any dins del calendari gregorià. Tot el bloc de diades es mou en funció de la Pasqua, que se celebra sempre el primer diumenge després del 14è dia de la lluna pasqual. Si el dia de la lluna pasqual és diumenge, s’entendrà el següent. La lluna pasqual és la que cau dins o immediatament després de l’equinocci de primavera.

Festa Situació en el calendari Data mínima Data màxima
Dijous Gras Setè dijous abans del Dijous Sant 29 de gener 4 de març
Diumenge de Carnaval Setè diumenge abans del diumenge de Pasqua 1 de febrer 7 de març
Dimecres de Cendra Setè dimecres abans de Pasqua Florida
(comença la quaresma) 		4 de febrer 10 de març
Diumenge de Rams Diumenge abans de Setmana Santa i Pasqua Florida 15 de març 18 d’abril
Dijous Sant Dijous abans de Pasqua Florida (acaba la quaresma) 19 de març 22 d’abril
Divendres Sant Divendres abans de Pasqua Florida 20 de març 23 d’abril
Dilluns de Pasqua Florida Pasqua Florida 23 de març 26 d’abril
Dijous de l’Ascensió Sisè dijous després de Pasqua Florida 30 d’abril 3 de juny
Dilluns de Segona Pasqua Setè dilluns després del de Pasqua Florida 11 de maig 14 de juny
Dijous de Corpus Novè dijous després de Pasqua 21 de maig 24 de juny
Diumenge de Corpus Novè diumenge després del de Pasqua 24 de maig 27 de juny

El cicle de carnestoltes
La celebració del Carnestoltes està fixada de Dijous Gras a Dimecres de Cendra en una setmana mòbil en funció del calendari litúrgic. Però si tenim en compte els antecedents romans del nostre Carnaval, el cicle de Carnestoltes s’encavalla amb el cicle de Nadal i fins i tot l’inclou.
D’aquesta manera, a més de les festes del Carnaval pròpiament dit, podem vincular un seguit de festes tradicionals catalanes a les antigues festes romanes. Per exemple, les bromes dels Sants Innocents (28 de desembre) o l’elecció del Bisbetó a Montserrat (6 de desembre) poden vincular-se perfectament amb les Saturnàlies (les festes romanes); les festes de Sant Antoni Abat, patró dels animals (17 de gener), amb les Lupercals; o les festes de les dones, que per Santa Àgueda (5 de febrer) es fan a Riba-roja d’Ebre, amb les Maternals.

El cicle de Nadal
De tots els cicles de l’any, el de Nadal és el més celebrat i el més carregat de contingut tradicional. En primer lloc, cal buscar antecedents en les Saturnàlies, celebrades amb gran alegria pels romans en honor del déu Saturn. El cristianisme va fer coincidir aquesta data amb el naixement del Messies. Abans del cicle nadalenc hi ha el d’advent, que són les 4 setmanes anteriors al Nadal. Aquest cicle, que havia perdut cert protagonisme, és el temps de preparació espiritual per a la vinguda del nen Jesús. Comença el dia 1 i acaba la vigília de Nadal. Actualment ha tornat a prendre importància pel costum importat dels calendaris infantils d’advent, en què cada dia té una finestreta amb una sorpresa i, en el darrer, hi ha un pessebre.
El Nadal se’ns fa present quan instal·len les lluminàries dels carrers, però el cicle s’inicia amb la Fira de Santa Llúcia, que actualment comença, a molts indrets, el dia 5, vigília de la Constitució. S’acaba per la Candelera (2 de febrer), quan s’ha de desmuntar el pessebre, però a efectes pràctics el donem per acabat passat Reis, el dia que els nens tornen a escola.

El cicle dels morts
Actualment, els difunts són recordats col·lectivament només per Tots Sants, festa provinent del Samuhin, la diada dels morts del calendari celta que va ser adoptada per l’església l’any 1000. Malgrat que el culte a la mort s’ha convertit en una celebració familiar, existeix un substrat en el nostre calendari vinculat amb la mort, fet molt més corrent amb els temps antics.
La situació de molts sants dins del calendari ens indica el cicle de l’any dels difunts. Així, per exemple, trobem que La Candelera, Santa Llúcia, els Reis o la Vetlla Pasqual són dates en les quals el ritual de la llum guia els difunts cap al món superior.

El calendari festiu
L’any està ple de tota mena de festes: votades, fires, aplecs, etc., però mereixen especial atenció dues tipologies: les diades tradicionals i les festes majors, que sovint s’interrelacionen les unes amb les altres. En molts casos, el vot a un sant, una fira o qualsevol altra festa local que hagi pres importància s’ha convertit en festa major.
Les festes majors es concentren principalment a l’entorn de dates que estan sota l’advocació de sants molt populars (Sant Joan, Sant Sebastià, Sant Martí, etc.), però, sobretot, de dues diades de la Mare de Déu: la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost) i les Mares de Déu Trobades (8 de setembre).

Les diades polítiques i sindicals del calendari
Un altre calendari que afecta la nostra vida és el laboral, que ens marca els dies festius que tenim durant l’any. En aquest apartat trobem el Dia del Treball (1 de maig), la Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre), el Día de la Hispanidad (12 d’octubre) i el Dia de la Constitució (6 de desembre).
El Dia del Treball és una festa sindical caracteritzada per manifestacions i actes reivindicatius. Va ser instituïda l’any 1889 a París i és l’única de caire universal. Les altres tres són commemoracions polítiques que les institucions han intentat omplir de contingut, malgrat que aquest no s’ha popularitzat. Un bon exemple el tenim en el contrast entre Sant Jordi i l’11 de setembre; la primera no és festa laboral, però té uns continguts populars i tradicionals, mentre que la segona no deixa de ser simplement commemorativa, sense un clar contingut tradicional.

Cicle agrícola i ramader
Un calendari solar, encara actual, és el que utilitzen pagesos i ramaders per a les seves activitats laborals. Es divideix en dos grans blocs, que vénen marcats pel clima i per l’evolució de la natura.
L’any agrícola, durant el qual fan les feines al camp, va de l’inici de la primavera a finals de l’estiu. L’altra meitat és per a les feines auxiliars o complementàries, com ara preparar el resultat de la collita o l’adobament de les eines.
L’any ramader té dues fases diferents. Una succeeix al pla, i l’altra, a la muntanya. La de muntanya s’inicia a finals de juny, data en la qual els ramats pugen a pastures altes, i la tornada es fa per Sant Miquel o per Tots Sants, segons l’alçada de les pastures. S’acostuma a canviar de pastures per Sant Jaume (25 de juliol) i per la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost).
També les festes i els aplecs estan relacionats amb aquest cicle. Els aplecs coincideixen amb l’inici i final d’aquest cicle: primavera i tardor. Les festes tenen com a punts centrals el pic de l’hivern, quan no hi ha pràcticament feines agrícoles i ramaderes, i l’estiu, quan la collita és recollida.

[pujar]
-